El pressupost s’ajorna fins al 2020

A pas lent. L’aprovació del decret llei del pressupost del 2020 per part del govern, que segons les últimes estimacions es preveia fer al desembre, probablement s’endarrerirà de nou fins a la primera quinzena de gener, segons van confirmar ahir a El Punt Avui fonts del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda. Això farà que la tramitació al Parlament, on el text ha d’entrar tot seguit per al seu debat, també es retardi. En el millor dels casos, les noves estimacions no fan pensar que els comptes es puguin aprovar fins a principi de març; sempre, és clar, que obtinguin prou suport parlamentari. Tal com es temia, el principal motiu de la nova dilatació és l’inesperat període electoral que va desembocar en les eleccions del 10-N, que va congelar totes les converses entre el govern i els comuns –el principal soci potencial ara mateix–, però també els complexos procediments que han de seguir els comptes internament per al seu transvasament a la base de dades des dels departaments, procediments que igualment es van aturar perquè en cas contrari haurien limitat molt el marge de maniobra per incloure retocs derivats de la negociació política.

Una negociació, això sí, que ja s’ha reprès aquests dies –hi ha hagut nous i discrets contactes, i la setmana que ve se’n preveuen més–, i ho ha fet marcada per l’anunci que va fer divendres passat el vicepresident, Pere Aragonès, en el sentit que el govern hi introduirà una rebaixa del 30% de les taxes universitàries el proper curs, una de les principals reivindicacions que havia posat sobre la taula el grup de Catalunya en Comú Podem per donar-hi suport.

Fonts dels comuns admetien ahir que, tot i estar-ne al corrent internament, l’anunci públic els va agafar per sorpresa i, a banda de valorar-lo positivament, l’interpretaven com un gest del govern per marcar posició i pressionar davant la represa de les converses. En aquest sentit, una part i l’altra es mostraven molt prudents i evitaven ahir valorar com evoluciona en conjunt la negociació, per bé que des dels comuns recordaven que encara hi ha diverses matèries en què les posicions estan allunyades, com les partides perquè la Generalitat torni a finançar les escoles bressol, la sanitat o les polítiques d’habitatge. En aquest sentit, apuntaven la possibilitat que s’hagin de crear comissions bilaterals específiques per anar tancant temes.

En tot cas, més enllà del detall dels pressupostos, el principal factor que posa en risc la seva aprovació, i que més preocupa el govern, és que les converses es compliquin per la “conjuntura política”. “Primer han de definir el rumb del govern, que va a la deriva”, exigien fonts dels comuns consultades. Des del grup, de fet, ja fa mesos que s’han mostrat molt crítics amb la gestió del govern de Quim Torra, i han demanat obertament que plegui i convoqui eleccions, discurs que seria poc compatible amb el suport a uns pressupostos que, d’altra banda, admeten que és molt important que tirin endavant, després de dos anys de pròrrogues. En aquest sentit, la posició que els partits independentistes adoptin vers el pacte PSOE-Podem per investir Pedro Sánchez també hi podria jugar un paper clau. Completa el joc de vasos comunicants el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, on tot i ser a l’oposició ERC va fer un primer gest fa uns dies perquè pugui aprovar-se.

Qui ahir va negar del tot que pugui entrar en la negociació com a alternativa o complement als comuns és el PSC, després que apareguessin algunes informacions en aquest sentit. La diputada Alícia Romero les va tallar d’arrel a Twitter, on va dir que el seu grup “no està en cap negociació” amb l’executiu sobre els propers pressupostos. “El que ha de fer el govern és presentar-los ja al Parlament perquè en coneguem el contingut i els puguem debatre amb tota transparència”, reptava Romero. Els socialistes no tancaven així del tot la porta a un eventual suport o abstenció, tot i que fonts consultades ahir admetien que ara mateix és molt improbable.

Pel que fa als números en si, poques novetats més han transcendit des que, a final d’agost, l’executiu va avançar que havia preparat uns comptes que tindrien uns 2.510 milions d’euros més de despesa social, arran de la millora de l’economia, que els últims aprovats el 2017 –795 més si es comparaven amb l’esborrany presentat per a enguany, que ni tan sols es va tramitar al Parlament ja que no tenia els suports mínims– que anirien per exemple a contractar més docents, bombers i mossos. Al llarg de les converses, els últims mesos el mateix Aragonès s’ha mostrat obert a cedir en altres peticions dels comuns, com la possibilitat de retocar “per dalt i per baix” el tram autonòmic de l’IRPF, de gravar més les grans fortunes en l’impost de successions o d’introduir més figures fiscals ambientals, fets que suposarien uns quants centenars de milions més d’ingressos. Precisament la setmana vinent el Parlament ha d’aprovar la llei que desplega el nou impost sobre l’emissió de diòxid de carboni dels vehicles, que el govern ja va anunciar que vol començar a recaptar el proper novembre, amb efectes retroactius des de l’1 de gener del 2020.

Fa unes setmanes, el número 2 del departament, Albert Castellanos, va anunciar davant del Cercle d’Infraestructures que el pressupost del 2020 “marcarà l’inici de la recuperació de la inversió pública” del govern a Catalunya, que ha quedat en mínims durant l’última dècada. Castellanos va proposar recuperar un pla plurianual i una política fiscal “més amable” amb les inversions públiques.