Aragonès, sobre la presència de Torra en la taula entre governs: “No és descartable però tampoc necessari”

El vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, no veu “necessari” que el president de la Generalitat, Quim Torra, formi part de la taula de negociació entre governs per resoldre el conflicte polític. “No és descartable però tampoc necessari. Hem de tenir flexibilitat. Si una part decideix enviar un determinat rang, l’altre part haurà d’enviar el mateix rang. És lògic en qualsevol negociació”, ha afirmat en una entrevista a Ràdio 4. Tot i així, Aragonès ha afegit que Torra “tindrà el paper que ell vulgui tenir” i que el Govern ho decidirà en cas que la taula de diàleg entre governs es pugui constituir.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va defensar ahir dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que Torra i el cap de l’executiu espanyol en funcions, Pedro Sánchez, han d’encapçalar les converses entre governs. De fet, va afegir que no tindria cap sentit que Torra no liderés el diàleg com a president de la Generalitat. En canvi, segons el vicepresident, la presència de Torra no és necessària.

D’altra banda, Aragonès ha afirmat que tant presos com exiliats “hauran de dir la seva” sobre aquesta eventual taula de diàleg entre institucions i que tindran el rol “que faciliti els acords i les solucions”. “No vetarem ningú”, ha assegurat.

Preguntat per si aquesta taula de negociació entre governs s’hauria de reunir abans de la investidura de Pedro Sánchez, avui Aragonès no ha volgut mullar-se tot i que ahir va apuntar que el mecanisme s’ha de posar en marxa prèviament a la investidura. El dirigent d’ERC ha argumentat que els detalls es posaran sobre la taula en la reunió de demà dijous amb el PSOE.

Aragonès ha avisat al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que ara mateix la confiança “no hi és” i, per tant, que “s’ha de guanyar”. El vicepresident ho ha atribuït als constants canvis de posicionaments del PSOE i ha posat d’exemple que fa un mes els socialistes defensaven una reforma del Codi Penal per tipificar com a delicte la convocatòria de referèndums.