Felip VI dirimeix si proposa Sánchez sense l’aval d’ERC
La funció del rei topa amb un president espanyol que ha fracassat en cada encàrrec d’investidura el 2016 i el 2019, i que ara només aniria a un ple d’èxit
Els regionalistes temen cessions del PSOE
Amb la dificultat afegida de no escoltar l’únic partit que necessitaria escoltar i que té la legislatura a la mà, ERC, que el planta per no haver volgut rebre mai Carme Forcadell, Felip VI dirimeix avui si proposa formalment Pedro Sánchez com a candidat a una investidura per a la qual ara no té els vots necessaris. La funció del rei d’obeir l’article 99 de la Constitució topa amb un president espanyol que ho és gràcies a una moció de censura i que no ha superat mai una investidura perquè va fracassar amb els encàrrecs del 2016 i del juliol del 2019. Conscient de l’estigma biogràfic, ara Sánchez només vol acudir a una investidura triomfal i per ara només té el sí del soci de coalició, Unides Podem, i dels regionalistes.
Cada vegada que Felip VI ha donat el seu “vengo en proponer” a Sánchez Espanya s’ha precipitat a una repetició electoral i ara és presoner del que va fer al juny, quan va proposar el candidat socialista i, cinquanta dies després, el 25 de juliol, s’evidenciava que no tenia els vots per la insuficient abstenció de Podem i ERC. Si al final de la vuitena tanda reial de consultes que fa en cinc anys, Felip VI finalment proposa Sánchez, que de facto ja actua de candidat des de la nit electoral i encara més des que el 12 de novembre va presentar la coalició amb Pablo Iglesias, el president en funcions viurà sota més pressió que ara, que no sent la urgència perquè la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, convoqui un ple imminent. Si des d’aquest vespre assumeix l’encàrrec formal del rei, Sánchez sap que el temps deixarà de semblar etern i cada dia que passa pesarà més del que han pesat fins ara els dies des del 10-N.
La via del PSOE de sumar a Podem el vot a favor dels regionalistes –des del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) fins a Coalició Canària passant per Terol Existeix– topa amb recels perifèrics per les preteses cessions a ERC. Segons el cantàbric José María Mazón, del PRC de Miguel Ángel Revilla, Adriana Lastra els calma per telèfon dient que no cediran davant ERC. “No podríem donar suport a un govern que fes qualsevol tipus de cessió en aspectes com ara referèndums, presos polítics o indults”, sosté Mazón. “El PSOE serà capaç d’arribar a un acord raonable, els seus no els permetrien cap altra cosa”, va reblar.
Més alarmat és mostra el foralista navarrès Javier Esparza (UPN), que prefereix les terceres eleccions: “Qui tindrà la clau del govern espanyol serà un partit independentista amb seu a Catalunya.”
Oramas: “Un horror”
Un cas singular és el de Coalició Canària: la conservadora Ana Oramas –desallotjada del govern canari pel PSOE i Nova Canàries– viu en una coalició amb el progressista Pedro Quevedo (Nova Canàries), així que son rivals a l’arxipèlag i alhora busquen unificar el vot a Madrid quan Oramas sempre ha dit que “Podem significa Veneçuela”. Ahir Oramas va posar el crit al cel amb la dependència de Podem i d’ERC que vol Sánchez. “De no poder dormir amb Pablo Iglesias ara han passat a fer-se un petó a la boca”, lamenta. Per Oramas, “és un disbarat, un horror que tot depengui d’un partit al qual li importa un rave Espanya i de si un líder té immunitat o no, de si la fiscalia recorre contra les mesures penitenciàries o no, de si hi ha eleccions a Catalunya o no, de si es processa algú o no”. Íñigo Errejón (Més País), rebut per primer cop pel rei, vol un diàleg Catalunya-Estat. “Remarem a favor de les converses i de la solució sabent que la solució política serà el treball d’una generació”, avisa Errejón.