Johnson encarrila el ‘Brexit’
AVAL
El Parlament britànic aprova per majoria la segona fase de l’acord per sortir de la UE el pròxim 31 de gener
El primer ministre limita el període de transició al 2020 i elimina les concessions als laboristes
El Parlament britànic va donar ahir un nou aval per convertir en llei l’acord de retirada de la Unió Europea (UE) de Boris Johnson i va aprovar la segona lectura de la proposta de llei per 359 vots a 234 –una majoria de 124–. Ja havia rebut un primer aval al mes d’octubre, abans de les eleccions. Ahir era la primera oportunitat que tenia Johnson de fer servir la seva nova majoria i tirar endavant aquesta llei que li ha de permetre dur a terme el Brexit el 31 de gener.
La legislació tornarà al Parlament els propers 7, 8 i 9 de gener, quan es torni a reunir després de les vacances de Nadal. Al gener es revisarà la llei al detall i es permetrà introduir-hi esmenes abans que passi a la Cambra dels Lords, on hi ha majoria europeista. Però no es preveu que Johnson tingui cap problema per aprovar la llei.
“Ha arribat el moment d’unir-nos i desbloquejar el Brexit per implementar-lo una vegada per totes”, va afirmar Johnson, que ahir va presentar un acord revisat amb alguns canvis significatius en relació amb el que va rebre el primer aval, el 22 d’octubre. La part més controvertida va ser la inclusió d’una clàusula per prohibir que el govern pugui fixar cap pròrroga al període de transició que s’estendrà des de l’1 de febrer fins al 31 de desembre del 2020.
En aquests onze mesos és quan Brussel·les i Londres han de negociar el futur acord comercial. En el pacte original hi havia l’opció de prorrogar-lo dos anys, però Johnson ha preferit complir la promesa que va donar als seus nous electors del nord d’Anglaterra i reduir la finestra de negociació.
Experts britànics consideren que, durant aquest temps, només podran signar un acord de mínims i van tornar a recuperar el fantasma de la ruptura abrupta amb la UE. La lliura va caure ahir, després que Johnson limités el temps.
La seva intenció, durant aquest període, és negociar paral·lelament amb altres països com ara els EUA, Nova Zelanda o Austràlia per poder tenir nous acords comercials a partir de l’1 de gener del 2021, però els experts tampoc creuen que sigui un termini realista, i que almenys li caldran tres anys.
“Almenys sigui decent”
A més, va afegir una clàusula per atorgar més poder a la justícia britànica i permetre que els tribunals britànics puguin acceptar o no decisions del Tribunal Europeu de Justícia. En l’anterior esborrany, només el Tribunal Suprem tenia aquesta potestat. Johnson també va eliminar de la llei totes les concessions que havia fet als laboristes a l’octubre per aconseguir un suport que ara ja no li cal. Ha eliminat la clàusula que garantia els drets dels treballadors i la protecció dels consumidors i del medi ambient.
I va suprimir la clàusula de Lord Dubs que deia que qualsevol nen refugiat a la UE podia ser enviat al Regne Unit si tenia algun familiar al país. Entre el 2016 i el 2018 van arribar 426 nens refugiats al país. Segons la nova legislació, serà el govern britànic qui decidirà si pot venir o no, en una mesura molt criticada. “Almenys mostri una mica de decència amb els nens refugiats”, li va demanar la diputada laborista Lisa Nandy.
Johnson va reiterar la seva determinació a mantenir Irlanda del Nord dins del Regne Unit, tot i que l’acord de Johnson crea una duana interna al mar del Nord i els unionistes nord-irlandesos, antics socis de govern de Johnson, creuen que a la llarga portarà a la reunificació de l’illa d’Irlanda. “Aquest acord ens conduirà a més desregulació i a un tòxic acord amb Donald Trump, a qui acabarà venent el Servei Nacional de Salut, i fomentarà la pujada dels preus dels medicaments”, li va recriminar el defenestrat líder laborista Jeremy Corbyn, que va ordenar als seus 202 diputats votar-hi en contra. “Hi ha una manera més justa per treure el país de la UE”, hi va afegir.
La carta d’Escòcia es llegirà
Daniel PosticoEl ministre britànic per a Escòcia, Alister Jack, va dir que el premier, Boris Johnson, consideraria la carta de 38 pàgines del govern escocès reclamant el traspàs permanent per part de Londres del dret a decidir dels escocesos. Johnson havia dit abans de les eleccions que tornaria la carta al remitent sense obrir-la tal com li arribés. Però ahir Jack va afirmar que Johnson “la considerarà amb molta cura i que la contestarà a començament d’any”. El govern escocès espera una negativa. Jack va reiterar que l’SNP no té mandat per convocar un altre referèndum i que el resultat de la consulta del 2014 va ser definitiu. Johnson i Sturgeon van iniciar converses la setmana passada. S’espera que Johnson ofereixi més autonomia.