Un temut poder a l’ombra

“Era més impor­tant que el pre­si­dent, par­lava amb totes les fac­ci­ons de l’Iran, tenia línia directa amb el líder suprem i estava al càrrec de la política regi­o­nal del seu país.” Aques­tes parau­les de la inves­ti­ga­dora Dina Esfan­di­ary, cita­des pel diari The Guar­dian, resu­mei­xen a la per­fecció la influència i la rellevància que tenia l’assas­si­nat Qasem Solei­mani en l’entra­mat de poder iranià.

Nas­cut el 1957 a la província meri­di­o­nal de Ker­man, es va unir als Guar­di­ans de la Revo­lució, el cos d’elit del règim islàmic, el 1979, poc després del des­tro­na­ment del xa. Aquest mateix any, va ser enviat a sufo­car la revolta kurda més impor­tant con­tra el nou règim implan­tat per l’aia­tol·là Kho­meini. Al seu retorn, va ser ascen­dit a coman­dant de la Força Al-Quds, una uni­tat dins dels Guar­di­ans des­ti­nada a expan­dir la influència de l’Iran a l’estran­ger, amb ope­ra­ci­ons “extra­ter­ri­to­ri­als” inclo­ses.

Va com­ba­tre en la guerra amb l’Iraq (1980-1988) i, poste­ri­or­ment, con­tra els nar­co­tra­fi­cants. Els seus èxits van dur el líder suprem, Ali Kha­me­nei, a cri­dar-lo a Tehe­ran el 1997 per nome­nar-lo coman­dant de la Força Al-Quds. Solei­mani va ser un dels caps mili­tars que van fir­mar la carta a l’expre­si­dent refor­mista iranià Moham­mad Kha­tami ins­tant-lo a atu­rar les pro­tes­tes d’estu­di­ants con­tra la línia dura de la República Islàmica, el 1999.

Com a tasca més nota­ble, ini­ci­ada des de l’inici del seu man­dat, des­taca l’enfor­ti­ment de la milícia armada liba­nesa Hez­bol·là i de grups pales­tins. “En el caos i la mort que van seguir la invasió nord-ame­ri­cana de l’Iraq el 2003 i en la revo­lució siri­ana del 2011, Solei­mani hi va veure una opor­tu­ni­tat, i va abo­car homes i diners per cons­truir un con­junt de for­ces proi­ra­ni­a­nes per tota la regió, des del Líban a l’oest fins al Iemen, al sud”, expli­cava ahir Mic­hael Safi a The Guar­dian. El 2011 Kha­me­nei el va ascen­dir a gene­ral de divisió i, després de la seva for­mació, va rebre la missió de com­ba­tre el grup ter­ro­rista Estat Islàmic i el Front Al-Nusra.

Solei­mani va for­mar la milícia Mul­ti­tud Popu­lar a l’Iraq i la Força de Defensa Naci­o­nal a Síria i va aju­dar a evi­tar la cai­guda dels règims ira­quià i sirià. Va ser ell qui va nego­ciar a Mos­cou el suport de Putin en la guerra de Síria, con­flicte que el va con­sa­grar a l’Iran. “Coman­dant fan­tasma”, “gene­ral inter­na­ci­o­nal”, “mal­son de l’ene­mic”, “el més poderós ”, van ser alguns dels sobre­noms amb què se’l va conèixer. Des de l’ombra, Solei­mani va per­fi­lar com ningú els nous con­torns del volàtil Ori­ent Mitjà.