El setge judicial a l’1-O, segona part
Quatre judicis mantenen encotillats el dret d’autodeterminació, la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària el 2020
El Suprem i Justícia han de resoldre ara el futur dels presos polítics
Tot i la tímida reconstrucció de ponts de diàleg entre el PSOE i ERC, la maquinaria judicial un cop engegada és difícil d’aturar, i aquest 2020 arrenca sense desempallegar-se de la judicialització de la política amb la celebració, per ara, de quatre judicis sobre el referèndum de l’1-O. A més, tenen la dificultat afegida que el Tribunal Suprem, amb la sentència contra els dotze independentistes catalans de l’octubre passat, ja ha marcat els límits de la llibertat d’expressió, el dret d’autodeterminació i de la inviolabilitat parlamentària. És la segona part del setge judicial a l’1-O.
La primera cita serà el 20 de gener a l’Audiencia Nacional, en què es jutjarà l’excúpula de la policia catalana pels delictes de rebel·lió i sedició. El primer dia de la vista, la defensa del major Josep Lluís Trapero, exercida per la penalista Olga Tubau, segurament tornarà a demanar la suspensió i que el judici es traslladi a l’Audiència de Barcelona, que és l’òrgan competent, ja que el Suprem va condemnar els polítics per sedició i no pas per rebel·lió, delicte pel qual es justificava jutjar la causa fora de Catalunya. L’Audiencia Nacional va descartar aquest canvi, ja que no era el moment processal per fer-ho, però el començament del judici sí que ho és.
Abans del judici als excaps dels Mossos d’Esquadra (mireu gràfic adjunt), el tribunal presidit per Manuel Marchena ha d’anunciar sense més demora com executa la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que fixa la immunitat d’Oriol Junqueras des del 13 de juny passat, i si li permet anar al Parlament Europeu a recollir l’acta, mentre la institució ja va dir ahir, que l’espera dilluns que ve malgrat que la Junta Electoral Central sosté que està inhabilitat.
Tercer grau, suspensiu
I, també abans del 20 de gener, el Departament de Justícia ha d’anunciar si valida el règim de segon grau als nou presos polítics, com van aprovar les juntes de tractament dels tres penals, o si els classifica en semillibertat, com reclamen membres de JxCat. Els riscos del tercer grau és que, si la fiscalia presenta recurs, com ja ha dit que farà, el Suprem és qui té l’última paraula, i alhora la classificació se suspèn abans de la resposta de l’alt tribunal, un fet que no passa en altres tribunals. Així, podria ser una semillibertat fugaç. S’espera la resposta de Justícia abans del 14 de gener perquè els Jordis compliran una quarta part de la condemna de 9 anys, un fet que significa que per llei ja poden tenir permisos (36 dies a l’any), però els cal la classificació ferma.
La segona cita judicial són els pròxims 5 i 6 de febrer a l’Audiència de Barcelona, que jutjarà 13 ciutadans i membres dels CDR que van seure i encadenar-se a les escales exteriors del TSJC, el 23 de febrer del 2018 per denunciar la repressió judicial contra el moviment independentista. La fiscalia els demana entre un i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu. El tercer judici sobre el referèndum, tot i que encara no té data, però serà aquest any, és el judici contra els membres de la mesa del Parlament, acusats de desobediència per l’1-O. El fet que Joan Josep Nuet hagi tornat a ser escollit diputat al Congrés ha provocat un nou ajornament de la vista i la consulta de si ell ha de ser jutjat al Suprem en tenir un aforament superior.
El judici contra els síndics electorals de l’1-O, a l’abril, serà el quart del 2020, mentre que està previst que aquest any s’acabi la investigació per l’organització de l’1-O als 30 càrrecs i empresaris processats. També haurien d’acabar les investigacions pels excessos policials per aturar les votacions. I la resposta policial i judicial a les protestes contra la sentència del Suprem provocaran una nova tongada de judicis. Així, el 2021 en tindrem la tercera part.
