El Congrés amonesta Trump
La Cambra de Representants es planteja limitar els poders de guerra del president a l’Iran
El cap de la Casa Blanca assegura que el general iranià planejava fer esclatar l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad
La Cambra de Representants dels EUA va sotmetre ahir a votació una resolució per limitar els poders del president nord-americà, Donald Trump, d’emprendre accions militars contra l’Iran com ara l’atac de divendres passat a l’Iraq que va matar el general iranià Qassem Soleimani. A l’hora de tancar aquesta edició encara s’estava fent el debat, que es preveia que acabaria amb l’aprovació de la resolució.
“Els membres del Congrés tenen dubtes greus i urgents sobre la decisió de l’administració d’embrancar-se en hostilitats amb l’Iran”, va dir la presidenta de la cambra baixa dels EUA, Nancy Pelosi. “El Congrés insta el president a deixar d’utilitzar l’exèrcit nord-americà per iniciar hostilitats a l’Iran o contra l’Iran o qualsevol part del seu govern o el seu exèrcit”, tret que el Congrés declari la guerra a aquest país o aprovi lleis que autoritzin l’ús de la força per evitar un atac als Estats Units o a les seves forces, diu la resolució.
La votació a la Cambra de Representants arriba l’endemà que el govern informés els congressistes de les seves accions a l’Iran. Les explicacions no van convèncer ni els demòcrates ni almenys dos legisladors republicans, que van assegurar que el govern no els va aportar prou proves que demostressin que Soleimani era una amenaça imminent per als EUA que obligués a dur a terme l’atac.
Arran d’aquestes mostres d’escepticisme, Trump va decidir donar explicacions sobre l’operació i va informar que va decidir matar Soleimani perquè l’Iran planejava fer esclatar l’ambaixada nord-americana a l’Iraq. “Hem enxampat un monstre total i l’hem eliminat i això hauria d’haver passat fa temps. Ho hem fet perquè [els iranians] volien fer esclatar l’ambaixada”. Trump hi va afegir que “Soleimani tenia més d’una ambaixada en concret en ment” per a un possible atac. Poc abans, el vicepresident, Mike Pence, havia justificat l’atac amb l’argument que el general iranià “viatjava per la regió fent plans per atacar personal nord-americà.
Demòcrates i republicans no es posen d’acord sobre les conseqüències legals de la votació a la cambra baixa. El partit de Trump assegura que la proposició –una resolució especial que no necessita la signatura del president– no té valor legal. Els demòcrates, en canvi, sostenen que, d’acord amb la llei de poders de guerra del 1973, el text serà vinculant si també l’aprova el Senat.
Els republicans tenen una majoria ajustada a la cambra alta (53 congressistes per 47 els demòcrates) i, de moment, ja hi ha dos senadors del partit de Trump que s’han pronunciat a favor de la resolució aprovada ahir a la Cambra de Representants, la qual cosa converteix en incert el resultat de la votació a la cambra alta.
Al marge del desenllaç d’aquesta proposició i de les conseqüències legals que comporti, la nova batalla al Capitoli suposa un episodi més de la pugna que el president ha mantingut, durant tota la legislatura, amb el poder judicial. Trump no va consultar els líders del Capitoli abans de dur a terme l’atac contra Soleimani i no va ser fins després que va enviar una notificació al Congrés en què explicava els arguments. La missiva, a més, era classificada.
A banda de les pugnes a l’interior dels EUA, l’assassinat de Soleimani ha provocat una tempesta diplomàtica al Pròxim Orient, que, de moment, no sembla que s’hagi de traduir en una guerra. Trump ha optat per respondre a l’atac de represàlia iranià a una base militar nord-americana a l’Iraq amb més sancions a Teheran i no amb un nou raid militar.
Segons el comandant de la Força Aeroespacial de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Amir Ali Hajizadeh, l’Iran no pretenia causar baixes amb l’atac a una base a l’Iraq, però assegura que n’hi va haver “desenes”, una versió que contrasta amb la de Trump, que dimecres va assegurar que no hi havia hagut morts. Hajizadeh va explicar que podrien haver dissenyat l’operació perquè hi hagués 500 morts, però se’n van estar i van disparar tretze míssils, tot i que en tenien preparats centenars. Segons el comandant, la intenció era “colpejar la maquinària militar de l’enemic”.
LES FRASES
Crida de Guterres a evitar la guerra
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va fer ahir una crida a la pau davant els quinze membres del Consell de Seguretat de l’ONU, davant les “agitacions” amb les quals ha arrencat el nou any i els conflictes que venen de llarg. “La guerra mai és inevitable, és una qüestió d’elecció i, sovint, és producte d’errors de càlcul”, va dir Gutérres en el seu missatge als membres del màxim òrgan de l’ONU.
En un discurs amb motiu d’una reunió dedicada al manteniment de la pau i la Carta de les Nacions Unides, el secretari general va alertar que “les tensions geopolítiques han assolit nivells perillosos, més recentment al golf Pèrsic, igual que les tensions militars tradicionals”. El secretari general va demanar que es tornés a l’essència i els fonaments de la carta perquè, segons va dir, els seus principis han salvat vides i han promogut l’avanç econòmic i el progrés social, a més d’evitar que el món es dirigís cap a una altra guerra mundial.