Comencen a Escòcia les marxes per al referèndum d’independència el 2020
Més de 100.000 persones pressionen a Glasgow pel reconeixement del dret a l’autodeterminació
És la primera de les vuit desfilades previstes enguany
Desafiant la pluja i el vent, més de cent mil persones van sortir, ahir, als carrers de Glasgow per demanar la independència d’Escòcia. Es tracta de la primera de les vuit marxes organitzades pel grup de pressió Tots Sota la Mateixa Bandera (AUOB, per les seves sigles en anglès) aquest 2020 per incrementar la pressió popular per celebrar la consulta sobiranista aquest any.
El mal temps va obligar a suspendre els parlaments que hi havia programats al final de la marxa i en va amenaçar la continuïtat. “Si suspenem la marxa per culpa del mal temps, aleshores no tenim cap opció d’aconseguir la independència”, va declarar un dels organitzadors. Van desfilar coberts sota un mar de banderes escoceses, gal·leses i també estelades pels carrers del centre de la ciutat en un ambient carnavalesc fent sonar gaites i tambors i cridant lemes com ara “Què volem? La independència”.
Un dels participants va afirmar a Twitter que eren “una nació europea”, mentre que un altre sostenia que “ara la pressió s’ha de fer des dels estaments polítics”. Hi ha el sentiment entre els escocesos que aquest 2020 serà decisiu per al futur d’Escòcia. La ministra principal, Nicola Sturgeon, vol convocar la consulta aquest any.
Missatge de Sturgeon
No li queda gaire temps. El Regne Unit implementarà la primera fase del Brexit el 31 de gener i, aleshores, disposarà d’onze mesos més per negociar un acord comercial amb la UE abans de sortir-ne definitivament.
Sturgeon no va assistir a la marxa, però va enviar un missatge d’ànim als participants. El desembre, ja va enviar un document de 38 pàgines a Boris Johnson no només sol·licitant la famosa secció 30 per fer un nou referèndum vinculant, sinó perquè els traspassin els poders permanents per convocar consultes.
Tot i que Johnson encara no ha contestat la carta de Sturgeon, ja ha avançat que no permetrà un nou referèndum, perquè ja van permetre el del 2014 amb la condició que fos una votació que valgués per a tota una generació. Van aconseguir la victòria amb l’amenaça de quedar-se fora de la UE si s’independitzaven i, dos anys més tard, els britànics van votar a favor del Brexit i els escocesos, en contra.
Sturgeon considera que té un clar mandat per convocar-lo després d’haver obtingut el 44% dels vots a Escòcia de la mateixa manera que Johnson va obtenir el mandat per treure el país de la UE amb el 42% del vot dels britànics. “Cap democràcia estàndard normal pot qüestionar el nostre mandat”, va justificar Sturgeon.
L’exministre laborista Ben Bradshaw va declarar a un diari alemany que la classe política britànica, incloent-hi el seu partit, “ha de reconèixer com més aviat millor el dret a decidir dels escocesos”. I va dir que estava “100% convençut” que els escocesos triaran independència en una nova consulta.
El líder laborista escocès, Richard Leonard, sospesa donar suport al referèndum. “Després d’aconseguir el 44% del vot [a Escòcia] en les generals, quants més mandats calen?, es va demanar Gary Kelly, un dels organitzadors de la marxa. “Espero poder fer el referèndum aquest any, però tinc la sensació que serà ajornat al 2021, per a les eleccions escoceses.”