Carballo vs. Trapero a l’A-2

L’Audiencia Nacional és veïna a la plaça de la Vila de París del Tribunal Suprem, però té una segona seu als afores de Madrid, a la cantonada del carrer del Límite del polígon industrial de San Fernando de Henares, on els acusats viuen la fatalitat afegida de ser jutjats en un lloc inhòspit. “Això no és l’Audiencia”, els deia als líders del procés ara condemnats el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena per tranquil·litzar-los. Ahir no calia que la jutgessa Concepción Espejel aclarís al major dels Mossos Josep Lluís Trapero ni a l’advocada Olga Tubau on eren: el soroll de caces militars i d’avions comercials –audibles a la sala– testimoniaven que eren en aquest indret de l’A-2 a la vora del riu Henares entre les pistes de la base militar de Torrejón de Ardoz i de Barajas. Una placa a l’entrada de la sala de vistes evoca les tortuositats de la justícia espanyola: el 4 de febrer del 2009 era inaugurada pel ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, que vint dies després dimitia perquè havia anat a caçar amb Baltasar Garzón quan aquest investigava trames del PP.

Quan es va obrir la sala de vistes número 1 amb minuts de retard cap a les deu del matí, el protagonista del dia era caça major: el fill d’aquella mare de Santa Coloma que un dia del 1989 va aturar Jordi Pujol en una visita per dir al president com n’estava d’orgullosa que un noi de barri com el seu hagués aprovat l’examen d’ingrés als Mossos. A aquest home bregat en investigació criminal, que seria comissari en cap i major i que desarticularia els terroristes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils li va tocar ahir ser acusat per rebel·lió per l’1-O i enfrontar-se al duet format pel tinent fiscal Miguel Ángel Carballo i el fiscal Pedro Rubira. L’attrezzo ja no era el solemne vellut vermell del Suprem, sinó un mobiliari de fusta més propi d’Ikea però presidit pel retrat de Felip VI vestit amb toga.

Com si homenatgés un dels plats típics dels bars del polígon de l’Audiencia, Rubira aprofitava el tràmit de qüestions prèvies per fer una amanida russa amb Hans Kelsen, Pujol –“en el recurs presentat no sé si per Jordi Pujol o Jordi Sànchez”, va arribar a dir–, els GAL i Pérez Galdós per dir que “no hi ha intenció de jutjar els Mossos”. Igual que l’actor espanyol que rep un Goya ha de citar l’amor de la seva vida en el discurs d’agraïment, un fiscal que té el premi de jutjar el procés sent que ha de citar Kelsen, el jurista austríac que va definir el cop d’estat i que es va exiliar a Suïssa fugint dels nazis. I ell ho va fer. “I com Don Benito Pérez Galdós amb el crim de Fuencarral, aquí es tracta d’obeir el principi de publicitat”, va reblar Rubira. Ningú entenia si Galdós era la maionesa de l’amanida o què era.

El fiscal Carballo es reservava el cos a cos amb Trapero. “Tenia bona relació amb el president?”, li va dir amb zel inquisidor i posat agressiu com si l’ofegués el nus de corbata que ell s’havia fet. “Ni bona ni dolenta”, eludia Trapero. “Però per sobre d’això jo li pregunto i si vol contestar... Tenien una relació estreta?”, insistia Carballo. “Jo no tenia cap relació estreta amb el president”, negava Trapero. L’afany del fiscal de ser incisiu, però, va obviar l’escena de l’agost del 2016 a Cadaqués de Carles Puigdemont i Trapero cantant havaneres. Trapero va negar el poder de Jordi Sànchez el 20 de setembre a Economia: “Sànchez podia dir missa. «Tu no em diràs a mi com he de fer un dispositiu», li vaig dir. I li vaig penjar el telèfon.” I a Carballo aleshores el va trair un gest nerviós i li va caure a terra el dossier del cas. La càmera no el va enfocar i ell es va refer del ridícul del soroll causat per tornar al quadrilàter de l’A-2 on es jutja la rebel·lió ja descartada pel Suprem.

A l’Audiencia ahir es va deixar veure Ana Bernaola, advocada de la defensa en el procés. “Em sé tot el cas i més la part dels policies, però em toca ser al pis de dalt al cas Pescanova parlant del cultiu del llagostí”, ironitzava Bernaola. Per això es va crear la seu judicial al polígon d’Henares: per fer conviure dos macrojudicis i que el cultiu del llagostí no interferís la caça major.