L’eurocambra reconeix Ponsatí com a diputada
revés per a la jec La Junta Electoral Central queda desautoritzada per la institució europea, que sí que acata la sentència del TJUE efectes del ‘brexit’ Junts per Catalunya té ara tres representants a Brussel·les, gràcies als cinc escons que guanya l’Estat espanyol per la sortida del Regne Unit
L’exconsellera d’Educació a l’exili Clara Ponsatí és des d’avui eurodiputada. Ponsatí, que es va presentar a les eleccions europees com a número tres de Lliures per Europa (la coalició que integrava representants del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) i de Junts per Catalunya, podrà ocupar el seu escó a l’eurocambra en la sessió plenària del 10 de febrer a Estrasburg, on s’anunciarà formalment l’entrada de Ponsatí, i també la de la resta de nous eurodiputats arran del Brexit.
Tot i l’enrabiada de la Junta Electoral Central per la irrellevància de la Constitució a l’hora d’accedir al càrrec europeu, el Parlament Europeu la va reconèixer ahir com a nova membre de la institució, igual que va fer amb Puigdemont i Comín. Junts per Catalunya es converteix així en el partit català amb més representació a Brussel·les mig any després de guanyar les eleccions europees.
Exiliada a Escòcia, Ponsatí té nova feina gràcies al Brexit. Ocuparà un dels cinc escons extra que ha obtingut l’Estat espanyol amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Després dels comicis del maig, la tercera candidata de JxCat va quedar en la llista de reserva i finalment ara podrà fer el salt a l’altra banda del canal de la Mànega.
Un dia abans que els britànics abandonin definitivament el club europeu, la cambra europea va emetre ahir un comunicat intern en què afirmava que Ponsatí seria eurodiputada a partir d’aquest 1 de febrer. “Vaja, se’m gira feina”, deia amb humor l’exconsellera, que afronta una euroordre.
Justícia escocesa
De fet, els tribunals escocesos hauran de decidir en breus si deixen en suspensió aquest judici per la immunitat que acompanya el càrrec, tal com van fer els jutjats belgues en el cas de Puigdemont i Comín. Al mateix temps, s’espera que el Tribunal Suprem també demani un suplicatori perquè Edimburg pugui continuar el procés d’extradició.
Si no hi ha sorpreses, Ponsatí està convocada a l’obertura de la pròxima sessió plenària a Estrasburg d’aquí a dues setmanes on el president de l’europarlament, David Sassoli, anunciarà el seu nom igual que va fer amb Puigdemont i Comín. Abans, la nova eurodiputada haurà de passar per Brussel·les per començar tots els tràmits.
La rebequeria de la JEC
L’entrada de la independentista es donava ja per feta a la vista de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el cas d’Oriol Junqueras, que va permetre l’accés a l’escó de l’expresident i exconseller a l’exili. L’única que no ha assumit el dictamen europeu és la JEC, que es continua resistint a acceptar que el jurament de la Constitució no és un requisit indispensable per exercir aquest càrrec representatiu europeu.
Abans-d’ahir, la JEC va declarar “temporalment vacant” l’escó de Clara Ponsatí a l’eurocambra perquè no havia anat a jurar la Constitució a Madrid després de citar-la dos cops. L’exconsellera, resident a Escòcia, on afronta l’extradició, evidentment no hi va anar.
En la sentència del cas Junqueras, el TJUE clarament va eliminar el jurament de la Constitució com a requisit per accedir a l’eurocambra. Àrbitre suprem de la legislació europea, l’alt tribunal de Luxemburg va establir que només les urnes decideixen qui és eurodiputat, un dret que està per damunt de les prerrogatives estatals per imposar requisits com ara el de l’acatament de la Carta Magna.
L’eurocambra va acatar aquesta interpretació en el cas de Puigdemont i Comín quan els va reconèixer com a eurodiputats, però la JEC es va negar a fer-ho amb Ponsatí.
Aquest òrgan electoral no assumeix la jurisprudència europea i considera que el requisit establert a l’article 224.2 de la llei electoral espanyola (Loreg) sobre l’acatament constitucional dels eurodiputats continua sent aplicable fins que el TJUE o un tribunal estatal digui explícitament el contrari.
Xoc de lleis
De la tossuderia de la JEC amb la Constitució es desprèn un xoc entre la llei electoral espanyola i l’europea. Ara mateix la jurisprudència de la UE marca que són eurodiputats tots aquells que siguin proclamats electes després de guanyar les eleccions, independentment dels tràmits posteriors que vulguin imposar els estats. Per contra, el marc jurídic espanyol continua exigint el jurament de la carta magna per accedir al càrrec. Així doncs, aquesta divergència planteja el dubte de si el govern espanyol hauria de modificar la seva llei electoral per complir la legislació europea. En qualsevol cas, la sentència del cas Junqueras permet a l’eurocambra obviar aquesta decisió de la JEC i simplement agafar com a referència la proclamació de Ponsatí com a eurodiputada electa del 23 de gener per entregar-li l’acta.
Grup català més gran
I així ho va fer. A partir d’ara JxCat tindrà la delegació catalana més gran de l’eurocambra. Afegint Ponsatí a l’equip esperen reforçar la seva acció política per internacionalitzar el moviment independentista des de Brussel·les.
Tots tres treballaran, però, sense l’empara d’un grup potent després del seu intent fallit per integrar-se a l’aliança d’ecologistes i sobiranistes dels Verds/ALE. De moment, es quedaran com a no adscrits convivint amb el Movimento 5 Stelle, que tampoc ha aconseguit entrar a la coalició verda.
A banda de JxCat, el Partit Popular, amb Gabriel Mato; Ciutadans, amb Adrián Vázquez; el PSOE, amb Marcos Ros Sempere, i els ultres de Vox, amb Margarita de la Pisa, també han guanyat un eurodiputat. Fins a 14 estats de la UE tenen nous representants, però només l’Estat espanyol i el francès s’han quedat amb cinc cadires més. Tot i que donarà la benvinguda a aquests membres nous, la cambra s’empetiteix i passa de 751 membres a 705. Una reducció que reforçarà el poder de l’aliança entre populars, socialistes i liberals, si bé el PP europeu és qui queda més ben parat amb la sortida dels britànics.
Preocupació al CoE per Junqueras
Una vintena de parlamentaris membres del Consell d’Europa van denunciar ahir que l’Estat espanyol no hagi permès al líder d’ERC ocupar el seu escó d’eurodiputat malgrat el “reconeixement” del Tribunal de Justícia de la UE. La declaració política, signada per representants d’arreu d’Europa, també lamenta que la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín no estigui “plenament garantida per les autoritats espanyoles”. “Gaudeixen d’immunitat parlamentària a tots els països de la UE menys a l’Estat espanyol”, protesten.
Tampoc s’obliden que els exdiputats al Congrés Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull i l’exsenador Raül Romeva van perdre el seu escó per una “controvertida sentència” del Tribunal Suprem “qüestionada per organitzacions de drets humans”.
D’altra banda, aquests membres celebren l’anunci d’un diàleg entre el nou govern espanyol i l’executiu català. “Considerem que és a través del diàleg i no de la repressió que es pot arribar a una solució constructiva.”