Impressions del dia u
L’eufòria dels ‘brexiters’ contrasta amb la decepció i frustració dels europeistes
Johnson celebra la sortida amb ministres i empleats organitzant una revetlla a Downing Street amb productes britànics
El favorit a succeir el laborista Corbyn assegura que, si guanya, lluitarà per restablir la lliure circulació de persones amb la UE
Molts britànics busquen entre els seus avantpassats per mirar si es poden treure el passaport europeu
El Regne Unit va despertar ahir, l’endemà del Brexit, amb els carrers plens de banderes britàniques. Hi havia sentiments confrontats. D’una banda, els brexiters, que sentien que havia estat el dia de la independència, i, d’una altra banda, els europeistes, que parlen del dia de la pèrdua o de la malenconia.
Durant els últims tres anys i mig, els brexiters havien estat més aviat callats i van arribar a creure que el Brexit no es produiria després de tota l’oposició social i parlamentària. Ahir es mostraven satisfets i alegres. “Em sento més independent avui, potser jo no ho veuré, però em tranquil·litza que els meus fills i els meus nets tinguin un futur millor”, va dir un home d’uns 50 anys en un pub mentre celebrava el Brexit.
Al seu costat hi havia en Karl, un treballador del metro d’uns 35 anys que portava una gorra de beisbol en què es llegia “tornem a fer gran el Regne Unit”, emulant el lema de campanya de Donald Trump el 2016. “M’agrada que Boris [Johnson] vulgui introduir un sistema de punts per als que vulguin entrar al país – va comentar–. Crec que ha estat un error donar aquesta llibertat als immigrants perquè poguessin venir aquí a cobrar els nostres subsidis.”
Les seves expectatives són molt grans. Esperen un país millor. A Boris Johnson, li costarà a partir d’ara estar a l’altura de les promeses fetes. “Ho hem aconseguit. Hem canviat la forma del país”, va clamar Nigel Farage, l’arquitecte del Brexit, des de l’estrada de la plaça del Parlament uns minuts abans de la sortida oficial.
L’eufòria dels brexiters contrastava amb la resignació i la tristesa dels europeistes, que durant els últims anys han intentat de totes les maneres frenar un Brexit que consideren injust. El seu sentiment és que viuran una mica pitjor a partir d’ara. “Estic destrossada”, va dir ahir la Claire, una infermera anglesa de 42 anys que acabava d’arribar d’un viatge a París. I hi va afegir: “No sé què passarà, no sé com serà el Brexit ni si podré tornar a París sense haver de demanar visat.” Molts britànics busquen entre els seus avantpassats per mirar d’obtenir el passaport europeu. Més de 350.000 britànics s’han tret passaports de països europeus. El primer, l’irlandès. També el francès i l’alemany.
Per la seva banda, el laborista Keir Starmer, principal favorit per succeir Corbyn en les primàries, va afirmar: “Lluitaré per tornar a introduir la llibertat de moviment amb la UE si surto elegit.” Starmer, que és un europeista, era partidari de convocar un segon referèndum. “Hem d’elevar el cas de la immigració –va dir en un discurs a la catedral de Westminster, ahir–, vull que la gent d’aquest país pugui treballar i viatjar a l’estranger.”
Mentrestant, a Downing Street, Boris Johnson va organitzar una revetlla amb els seus ministres, assessors i empleats per celebrar la independència del Regne Unit. En el menú, tot productes britànics: galetes de mantega amb formatge blau de Shropshire, filet de xai amb salsa horseradish, amanida de cebes confitades i púding de Yorkshire. Per beure, vi britànic. Johnson va procurar que la festa fos el més discreta possible per no molestar els ciutadans europeistes, que representen, com a mínim, el 48% de la població.
Més enllà de les celebracions de divendres, no ha canviat gaire cosa al país. Durant els 11 mesos que duri el període de transició, el Regne Unit continuarà complint totes les regulacions europees sense formar part de les seves institucions, com un matrimoni divorciat que continua vivint sota el mateix sostre i compartint factures.
Durant aquest temps, Londres i Brussel·les hauran de negociar l’acord comercial, la seguretat, la cooperació, la pesca. Ho han de negociar pràcticament tot. Les dues parts volen que sigui un acord “sense tarifes i sense quotes”, és a dir, sense impostos sobre els productes i sense límits de productes. No serà gens fàcil arribar a un acord perquè la Unió Europea (UE) té clar que qualsevol acord ha de respectar els seus principis bàsics, que inclouen la llibertat de circulació de persones, un dels motius que van precipitar el Brexit.
El pacte amb la UE haurà de ser compatible amb el que aconsegueixi amb Donald Trump i els EUA, un acord que genera molta controvèrsia al Regne Unit. Johnson vol que aquest període de transició duri el mínim temps possible. De fet, ha prohibit, per llei, que el seu govern pugui demanar una pròrroga. Torna a estar sobre la taula, per tant, el Brexit sense acord. La UE ja ha dit que és impossible tancar un acord en aquest temps. El comerç del Regne Unit va ser de 1.500 milions de milions de lliures, de les quals el 49% són amb la UE.
Els nacionalistes escocesos, per la seva banda, consideren que el Brexit és, bàsicament, nacionalisme anglès. A les onze en punt, divendres, mentre els euroescèptics celebraven la consumació del Brexit, la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va publicar una piulada en què deia: “Escòcia tornarà al cor d’Europa com un país independent.” També el ministre principal gal·lès, el laborista Mark Drakeford, va dir ahir: “El País de Gal·les continua sent europeu.”