La jutgessa veu “legítim” el control policial a la CUP
Ordena l’arxivament de la denúncia per coaccions a dos comissaris espanyols que van ordenar vigilar la seu del partit sense ordre judicial perquè no van entrar-hi
La formació presentarà recurs
El setge policial durant més set hores a la seu de la CUP, al carrer Casp de Barcelona, el 20 de setembre del 2017, protagonitzat per agents de la policia espanyola sense cap ordre judicial va ser “legítim” perquè “actuaven de policia judicial” en compliment de l’ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya de comissar tot el material per dur a terme el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que el Tribunal Constitucional havia declarat il·legal.
És el raonament de la titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, la magistrada Sílvia López Mejía, per ordenar l’arxivament de la denúncia presentada pel partit per un delicte de coaccions contra dos comissaris espanyols per haver ordenat aquest control de la seu i haver impedit la llibertat de circulació de polítics i militants. El penalista Benet Salellas, que du l’acusació de la CUP, ja va anunciar ahir que presentaran un recurs a l’Audiència de Barcelona ja que considera que aquella acció “no pot quedar impune” perquè va “vulnerar drets”.
La magistrada, després dels interrogatoris als acusats i testimonis (com ara l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’advocat Àlex Solà, que anava a fer mediació), sosté que no es va produir el delicte de coaccions perquè no es va impedir la lliure circulació a ningú i perquè els agents no van accedir al local de la formació anticapitalista ja que a les vuit del vespre la fiscalia va respondre al cap de l’operació que l’escorcoll no es podia dur a terme perquè es necessitava el vistiplau d’un jutge.
Aquesta polèmica actuació va començar el matí del 20-S, coincidint amb la quarantena d’escorcolls que la Guàrdia Civil –aquesta sí amb ordre judicial– va fer en ens de la Generalitat, com ara Economia, per trobar material de l’1-O, que va provocar una gran mobilització ciutadana i que va servir de base per a l’acusació de rebel·lió contra el govern, al final condemnat per sedició.
En concret, agents de la policia espanyola de paisà van veure com uns treballadors treien cartells de publicitat de l’1-O de la seu de la CUP i els carregaven en una furgoneta, i els van comissar. Van avisar els seus superiors (un d’ells el llavors cap de la comissaria d’informació, Juan Manuel Quintela) que dins el local podria haver-hi material de l’1-O, i es van avisar dotacions de la policia espanyola, els Mossos i la Guàrdia Urbana, i unes 2.000 persones es van concentrar per protegir el local, sense produir-se aldarulls. Els agents van voler entrar a la seu i l’advocat Eduardo Cáliz els va requerir l’ordre judicial, i com que no la tenien no els ho van permetre. Van mantenir el dispositiu policial set hores fins que la fiscalia va desistir de demanar el permís d’un jutge.
L’ANC i Òmnium
D’altra banda, l’ANC i Òmnium es personaran com a acusació popular en la investigació sobre les càrregues policials de l’1-O a Barcelona, segons va confirmar ahir la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. L’equip d’advocats de les entitats, que s’hi presenten per separat, serà el mateix que el que tenia fins ara l’Ajuntament, segons informa l’ACN.
Jutgen dos caporals per lesions lleus a una noia el 18-O
El titular del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona va jutjar ahir dos caporals dels Mossos acusats de permetre que un agent (no identificat per Interior, tot i que hi ha imatges) piqués amb la porra una noia que era al vestíbul de la Renfe de plaça Catalunya el 18 d’octubre passat, durant els aldarulls que es van produir a la nit, després de les manifestacions contra la sentència del Suprem. És el primer judici per abús policial en les accions postsentència. La noia va explicar que era al vestíbul quan un grup de gent va baixar-hi corrents i darrere agents dels Mossos, i un d’ells li va picar al genoll, tot i que ella li ensenyava el bitllet de tren que tenia a la mà i li deia “ja marxo”, i després es va ajupir a terra i altres policies van pegar-li i li van provocar policontusions. A la vista hi van anar acusats catorze agents dels Mossos, de les dues unitats de la Brimo que hi van intervenir, i com que la víctima no els va reconèixer, Laura Medina –advocada de la noia i d’Irídia– va demanar primer la suspensió per intentar identificar l’autor amb més proves, i en rebre la negativa del jutge, va dirigir l’acusació als dos caps que “van permetre aquesta acció indiscriminada i perquè duia una estelada al coll”. Va demanar una pena de multa per a tots dos i que indemnitzin la noia amb 600 euros, i en fa responsable la Generalitat.