Londres amenaça la UE de deixar de negociar

El govern britànic està disposat a abandonar la negociació amb la Unió Europea (UE) el juny vinent si aleshores no hi ha un consens sobre “les línies generals” del futur acord comercial bilateral, segons va assenyalar ahir Londres en un document sobre la seva prioritats. En el text, l’executiu del primer ministre, Boris Johnson, afirma que, en aquest cas, el país passaria a regir-se per la normativa de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), la qual cosa implicaria més traves comercials.

Després de la sortida del Regne Unit de la UE el 31 de gener passat, Londres i Brussel·les van engegar el 2 de març un període de negociació que conclourà el 31 de desembre. El govern britànic ja ha dit que no prorrogarà aquest termini, durant el qual roman encara dins de les estructures comunitàries. En declaracions a la BBC, Johnson va insistir ahir que el seu govern no acceptarà de sotmetre’s a la normativa europea com exigeix la UE per mantenir l’accés total al seu mercat i va assenyalar que l’objectiu del Brexit és, justament, “fer les coses de manera diferent i millor”. “L’única cosa que volem és un reconeixement mutu dels alts estàndards que tots dos apliquem i accés recíproc als mercats”, va dir el primer ministre britànic.

En una intervenció a la Cambra dels Comuns, el ministre portaveu, Michael Gove, va confirmar que el Regne Unit busca un acord similar als del Canadà, el Japó i Corea del Sud, que no requereixen una alineació estricta amb la regulació comunitària, i que promourà “una relació d’amistat entre iguals sobirans”. Buscarà, per tant, “llibertat reguladora” i demanarà un acord a part per al sector pesquer que reflecteixi que el Regne Unit és “un estat costaner independent”.

El negociador comunitari, Michel Barnier, va remarcar dimarts la necessitat d’assegurar una equivalència d’estàndards o regles del joc (amb els de la UE com a referència) per garantir que hi haurà una competència lleial entre les dues parts. La negociació, però, es preveu difícil, especialment perquè Johnson va obtenir la majoria absoluta en les eleccions del 12 de desembre, fet que li dona mans lliures per imposar els seus objectius al Parlament.