Política

Buttigieg i Klobuchar deixen la cursa demòcrata abans del ‘superdimarts’

La retirada dels dos candidats afavoreix Biden, que confia a aglutinar el vot dels centristes

Els moderats del partit fan pinya davant el progressista Sanders

La cursa per la nominació demòcrata a la Casa Blanca ha quedat reduïda a cinc aspirants (Joe Biden, Bernie Sanders, Elizabeth Warren, Michael Bloomberg i Tulsi Gabbard) després que Pete Buttigieg i Amy Klobuchar se’n retiressin ahir, la vigília del superdimarts, el dia més decisiu de les primàries amb votacions en catorze estats. Klobuchar donarà suport a l’exvicepresident Joe Biden, que té l’oportunitat de concentrar el vot centrista per fer front a Bernie Sanders, el candidat més progressista, que encapçala la cursa.

Pete Buttigieg, el primer aspirant presidencial obertament homosexual als EUA, va abandonar la cursa demòcrata per a la nominació en una decisió “difícil” per a un candidat que va tenir un ascens meteòric, que va passar en pocs mesos de ser un desconegut alcalde de South Bend, una petita ciutat del conservador estat d’Indiana, a esdevenir una estrella que va guanyar els caucus d’Iowa, primera parada del procés electoral. L’“alcalde Pete”, com es feia dir per evitar l’embarbussament del seu cognom, era un candidat d’una generació nova: mil·lennista, poliglot (parla vuit idiomes), veterà de guerra, estudiant d’elit i amb una retòrica en què es nota que ha estudiat els millors discursos de Barack Obama. “Hem vist com els nord-americans estan preparats per afrontar nous reptes amb una nova generació de lideratge”, va assegurar. Els seus seguidors, convocats d’urgència davant la inesperada renúncia, cridaven “2024”, animant-lo a presentar-se a les pròximes eleccions. Buttigieg medita ara si donar suport a Biden com ha fet Klobuchar.

La decisió de Buttigieg fa pinta de retirada a temps amb gust de victòria. Després dels mals resultats als estats amb diversitat racial i sense atractiu entre afroamericans i hispans, les previsions per al superdimarts pintaven malament. En el discurs de comiat, l’exalcalde va advertir que no és moment de “centrar-se en la ideologia”, referència evident al “socialisme” de Sanders, únic candidat amb possibilitats d’obtenir delegats als catorze estats que fan avui primàries en el superdimarts.

Klobuchar aspirava a conquerir el mateix espectre de votant centrista que Buttigieg; però, malgrat la bona actuació que va tenir en alguns debats i els bons resultats obtinguts a les primàries de Nou Hampshire, la campanya de la senadora per Minnesota no va tenir el ganxo que esperava. Klobuchar va quedar eclipsada per la irrupció de Buttigieg i pel resultat de Biden en les primàries de Carolina del Sud.

Biden confia ara aprofitar les retirades de Buttigieg i Klobuchar i l’embranzida de Carolina del Sud, en espera de l’efecte del factor Michael Bloomberg i els seus milions de dòlars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Prèdica de model singular i poc marge fiscal al sac

madrid

AfD, aixopluc d’escorrialles ultres

Berlín
estats units

Trump escull el populista conservador Vance com a candidat a vicepresident

barcelona
política

Comín no podrà assistir al ple de constitució de l’Eurocambra

barcelona
judicial

Serret i Simó recusen Marchena i quatre magistrats més per manca d’imparcialitat

barcelona
estats units

El cap de Seguretat Nacional admet un “error” en la protecció a Trump

barcelona
estats units

Una jutgessa desestima el cas contra Trump per tenir documents classificats a casa

barcelona
Àfrica occidental

El Parlament de Gàmbia rebutja legalitzar la mutilació genital femenina

Barcelona
Política

Aixequen l’ordre de detenció a Gallardo però el fiscal eleva el cas al TC perquè no el veu amnistiable

barcelona