Nova ofensiva judicial per extradir Carles Puigdemont
Un jutjat demana al Suprem que investigui si es van utilitzar fons de l’empresa Aigües de Girona per adquirir una col·lecció d’art
La compra es va aprovar quan Puigdemont era alcalde de la ciutat
Continua el dilatat procediment pel cas Agissa (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter). La magistrada del jutjat d’instrucció número 2 de la capital gironina ha enviat una exposició raonada al Tribunal Suprem, en la qual demana que s’investigui l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per presumptes delictes de prevaricació, frau a l’administració i falsedat documental. Aquesta causa, que està sota secret de sumari, es va incoar l’11 de juny del 2018. Amb anterioritat, el propòsit inicial de l’assumpte era esclarir si els socis privats d’Agissa havien comès irregularitats –es tracta d’una empresa de titularitat mixta que porta el servei d’abastament d’aigua als tres municipis de l’àrea de Girona–. L’origen de les indagacions, però, es va anar desvirtuant i un dels focus s’ha centrat a determinar si l’Ajuntament de Girona va fer servir diners d’Agissa per adquirir el fons d’art Santos Torroella. La compra d’aquesta col·lecció es va aprovar en el ple del consistori celebrat el 14 de febrer del 2014, època en què Puigdemont era alcalde de Girona. L’expresident, en saber que per la seva condició d’eurodiputat el jutjat gironí reclama ara que aquesta pota de la causa continuï sent investigada per la sala segona del Suprem que presideix Marchena, va fer ahir unes consideracions al Twitter. Va posar de manifest que, quan el 2018 van sortir informacions amb aquests elements, el seu advocat va oferir al fiscal la seva declaració voluntària. Considera que l’intent “d’empastifar-lo alegrement era clar” i ell ho volia “tallar d’arrel”. La fiscalia, no obstant això, els va respondre que no l’estava investigant i va descartar la seva declaració: “Ells sabran per quines raons han decidit esperar fins a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen l’extradició com sigui”, hi afegeix Puigdemont.
“Instrumentalització”
El cas Agissa ha anat acompanyat d’operacions policials mediàtiques. L’última, el 13 de juny del 2018, quan agents de paisà de la Guàrdia Civil es van adreçar als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià per requerir documentació. Anticorrupció va informar aquell dia de la sospita que en la compra del fons d’art es van fer servir diners provinents del cànon de l’aigua o que hi hauria hagut malversació de cabals públics de pressupostos municipals del 2014. Des del consistori gironí es va negar que s’usés el cànon extraordinari de l’aigua per sufragar la primera partida de pagament de la col·lecció (la seva compra, en el seu conjunt, ha estat per 3,9 milions d’euros). El que es va fer, segons consta en l’acord de ple del febrer del 2014, va ser modificar 3 partides que sumaven 1 milió d’euros i que s’havien de destinar al manteniment i sanejament de la xarxa d’aigua per adquirir el fons d’art. Es va fer sabent que poc després s’ingressaria 1 milió d’euros pel cànon i, a partir d’aquí, cada any (fins al 2019) es van reservar partides als pressupostos ordinaris de l’Ajuntament per al pagament del fons Santos Torroella.
Puigdemont va acordar el 2013, mitjançant un decret d’alcaldia, que es realitzés una auditoria sobre la gestió d’Agissa. Arran dels resultats, la CUP va presentar el 2015 una querella per presumpta apropiació indeguda contra Girona SA (el soci privat d’Agissa). En aquest sentit, la CUP va criticar ahir “la instrumentalització que fa l’Estat espanyol d’aquest cas amb la voluntat d’obstruir el procés d’autodeterminació”.
Reconeixement com a nació
Puigdemont ha manifestat en una entrevista a l’agència France Presse (AFP) que el primer pas de la pròxima reunió de la mesa de diàleg ha de ser que el govern espanyol reconegui Catalunya com a nació: “La manera més clara que tots puguem tenir confiança en una mesa a la qual acudim amb molt d’escepticisme és que hi hagi avenços concrets. El no reconeixement ja veiem on ens ha dut, és la mare de tots els problemes.” Creu que la proposta podria crear “bases sòlides sobre les quals edificar acords de llarg abast”: “Només cal voluntat política per tirar endavant.” El president de la Generalitat, Quim Torra, que presideix la part catalana de la mesa, coincideix amb Puigdemont: “Efectivament, es tracta d’avançar. I avançar significa concretar”.
