Política
JORDI MARTINOY
DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A GIRONA
«Hem demostrat que a ERC podem ser gent de govern i fer les coses ben fetes»
Jordi Martinoy fa un repàs d'alguns aspectes de la seva etapa al capdavant de la delegació del govern a la demarcació gironina sense defugir els temes més polèmics com han estat la MAT, la C-31 o la gestió de les nevades. En general, considera que el balanç ha estat positiu
Energia
A Girona no hem sabut generar consensos socials per enfocar els reptes energètics, ni l'eòlica, ni l'alta tensió
C-31
Quan es fa una infraestructura s'ha de fer mirant el futur perquè no s'hagi de tornar actuar en pocs anys per eixamplar-la
A Girona no hem sabut generar consensos socials per enfocar els reptes energètics, ni l'eòlica, ni l'alta tensió
C-31
Quan es fa una infraestructura s'ha de fer mirant el futur perquè no s'hagi de tornar actuar en pocs anys per eixamplar-la
Caixa Girona
El localisme tronat s'ha d'eliminar del debat sobre el futur de Caixa Girona
El localisme tronat s'ha d'eliminar del debat sobre el futur de Caixa Girona
la nevada
No em sento satisfet de la gestió que es va fer entorn de la nevada i l'apagada del 8 de març
No em sento satisfet de la gestió que es va fer entorn de la nevada i l'apagada del 8 de març
acció social
Els divuit plans de barris, amb 70 milions d'euros que hi em destinat, no són una cosa menor
Els divuit plans de barris, amb 70 milions d'euros que hi em destinat, no són una cosa menor
Per primera vegada des de la Generalitat recuperada, Girona ha tingut un delegat del govern d'Esquerra Republicana. Jordi Martinoy, ja en la recta final del seu mandat però amb la suficient distància del procés electoral es mostra satisfet de la feina, malgrat que reconeix els problemes que hi ha hagut en aquesta etapa.
–La gran obra del seu mandat al capdavant de la delegació del govern és la nova seu de la Generalitat a Girona?
–«A nivell de visualització, sí que és un obra important, i sobretot a la ciutat de Girona. Un vessant del projecte és físic, l'obra que es veu, però un vessant molt important que no es veu del projecte és el canvi organitzatiu que estem implementant. Un canvi sense precedents a la Generalitat.»
–Què vol dir sense precedents?
–«La Generalitat no té cap precedent d'una oficina d'atenció ciutadana integrada, que integri tràmits de tots els departaments. Hem capgirat l'administració de la Generalitat i estem posant en marxa un model organitzatiu molt més transversal, molt més proper als ciutadans.»
–Sobre l'inici de la legislatura, quina és la situació quan ja estem en la recta final?
–«A nivell d'equipaments i de serveis públics, acabem el mandat amb un escenari molt més bo del que teníem fa quatre anys.»
–Heu estat més eficients que els vostres antecessors?
–«No només molt eficients, perquè cada etapa ha tingut els seus graus d'eficiència. Em refereixo a coses estratègiques que teníem pendents a la demarcació de Girona, que ara s'han fet realitat.»
–Com per exemple?
–«Teníem identificats molts barris a Girona que acusaven molta desinversió, que presentaven perills de problemes de cohesió social, i del principi i fins ara s'han destinat 70 milions d'euros en programes de barris.»
–Heu complert tots els objectius que us havíeu marcat?
–«S'han complert gairebé tots.»
–Segur que hi ha serrells i coses que no s'han pogut afrontar...
–«Hi ha coses en què ens hauria agradat anar una mica més enllà, per exemple el repte energètic. A Girona som un territori que consumim molta energia i en canvi no hem estat capaços de trobar el desllorigador per veure com hem de generar energia per estabilitzar el tema de les fonts energètiques al nostre territori.»
–Si parlem dels parcs eòlics o de la MAT, no tothom està d'acord amb les polítiques del govern?
–«A Girona no hem sabut generar consensos socials per enfocar els reptes energètics, ni de l'eòlica ni de l'alta tensió.»
–A què ho atribueix?
–«En alguns casos, que s'han fet les coses malament per part dels promotors d'aquestes infraestructures a l'hora de buscar complicitats per explicar-ho bé. De vegades s'ha deixat els alcaldes ben sols davant dels seus ciutadans.»
–Qui en té la culpa?
–«Les culpes no s'han de posar només en una banda; jo crec que com a territori tenim molt interioritzada una oferta cultura del no. De dir que sí que cal això, però no pas aquí. No som prou actius a l'hora de proposar on es poden ubicar aquestes infraestructures, i en tot cas no hem generat els consensos per fer-ho. Sí que tenim millors perspectives respecte del parc eòlic, que està en fase d'informació pública.»
–La MAT forma part d'aquest paquet de quota que hem de pagar per ser consumidors?
–«La MAT és una infraestructura que ja s'està executant; n'hi ha un tram de fet, un tram en obres i un altre de redactat. Tampoc aquí hi ha hagut els consensos al territori.»
–Més aviat una gran oposició per part dels ajuntaments, els ciutadans i les entitats socials i polítiques?
–«En aquest cas hi ha una solució que presenta algunes incoherències, quan es diu que se soterraran trams de la d'interconnexió fronterera, quan hi ha altres trams que poden presentar el mateix valor paisatgístic i mediambiental i, per tant, la preservació hauria de ser la mateixa. El debat ha anat evolucionant i ja no es qüestiona globalment la necessitat de sortir del cul de sac elèctric on es troba la nostra demarcació.»
–Fa pocs dies hi va haver un acte reivindicatiu de Salvem l'Empordà a la C-31. Partint de la base que s'havia de millorar la carretera, no se n'ha fet un gra massa dels ponts, dels accessos, els talussos, etcètera?
–«Aquí hi ha gent que volia que s'hagués anat més enllà i tot. Hi ha sectors empresarials que tenen a veure amb la logística i la mobilitat que diuen que potser el que convé es fer autovies, També hi ha sectors que defensen que ho havíem d'haver deixat tal com estava. En tot cas, aquest és el projecte que es va posar a informació pública i moltes al·legacions en aquest sentit tampoc va rebre; hi va haver diàleg amb els alcaldes, n'hi va haver que van lluitar més per qüestions d'impacte i es va ser receptiu, com en el cas de Verges, i hi va haver altres alcaldes que van dir que estaven d'acord amb aquestes solucions tècniques que es van adoptar. Jo no entraré en si un pont és adequat o no. Crec que quan es fa una infraestructura s'ha de fer amb la mirada posada al futur, perquè al cap d'uns anys no s'hagi de tornar a actuar per eixamplar-la.»
–Què passarà amb Ryanair a partir del setembre?
–«Recordem com estava l'aeroport fa pocs anys. S'ha passat de zero companyies a una i aquesta és Ryanair, cosa que ja voldrien molts aeroports. Hem treballat molt per la diversificació d'operadors, fa pocs mesos hem presentat dos nous operadors (Andalus i Transavia) i estem treballant en dos més per entrar al mercat de l'est d'Europa.»
–Les institucions gironines han de continuar subvencionant una companyia que després se'n va al Prat?
–«Les subvencions de Ryanair sempre han anat lligades a les operacions; per tant: menys operacions, menys subvencions. Que vagin a Barcelona afectarà en un descens del nombre d'operacions; ara per ara tenim dades que indiquen que es mantindran les mateixes destinacions i que l'únic que es reduirà és el nombre d'algunes freqüències, fins a un 10% setmanal. Novament s'ha de recordar el compromís incomplert de la cessió de l'aeroport a la Generalitat i fer participar de la gestió al territori.»
–La solució de Caixa Girona sembla que passa per «la Caixa». Ha fet tard amb les fusions que havia de fer? Tenia altres alternatives?
–«Defenso els acords i l'autonomia de l'entitat per anar cap on vulgui. He vist uns arguments en contra de la fusió que són molt transversals a tots els partits, amb molta part de la societat gironina, en alguns empresaris. Uns arguments d'un localisme provincià i atrotinat, un localisme fora de lloc en una època de globalització com l'actual, de dir que ‘entre nosaltres ens ho farem, i millor que no vingui ningú foraster'. Aquest localisme tronat s'ha d'eliminar del debat sobre el futur de Caixa Girona. Crec que el que necessita Caixa Girona és agafar musculatura per transitar en el moment actual del món financer i no pas arguments que no tenen res a veure amb la lògica econòmica i financera.»
–Al parc del Montgrí, Medes i Baix Ter, per què hi ha hagut descontents entre pagesos i de propietaris. No s'ha fet prou bé?
–«Ha estat un procés llarg i molt participat, una altra cosa és que agradi a tothom. Entre un 60 i un 70% del territori afectat es distribueix entre l'Escala i Torroella de Montgrí, i en aquests municipis el consens ha estat total. Potser algun grup polític se'n comença a desmarcar per raons de proximitat electoral. És una reivindicació compartida i unànime de tots els governs i que es va començar a treballar quan a Torroella hi havia CiU a l'alcaldia. I si hi ha hagut canvis en la tramitació ha estat el de flexibilitzar els usos agraris, que ningú pugui veure una hipoteca de futur en l'afectació del parc natural, i parlo dels arrossars de Pals. Ja sabem que alguns volien anar més lluny i desmarcar-se d'aquest parc, però mira: si el parc té algun atractiu no és protegir les Medes, que ja ho estaven, de protegides, sinó integrar aquest paisatge del Baix Ter que integra aiguamolls i Montgrí.»
–Si ara hagués de fer un balanç de gestió, què posaria com a exemple de coses negatives?
–«No he trobat les eines legals per afrontar d'una manera decidida la problemàtica de la prostitució a la carretera. Una altra cosa de la qual no me'n sento gaire satisfet personalment és la gestió arran de la nevada i l'apagada del 8 de març, de tota aquella setmana. Crec que aquí vam fallar en l'aspecte comunicatiu, tant en el previ, en què potser havíem de posar més èmfasi en la prevenció, com en el posterior, que vam estar donant dades de restabliment i de recuperació del servei elèctric que no es va concretar i no van ser reals, ja sé que Fecsa Endesa ens ho deia, però d'això els usuaris no en tenen cap culpa.»
–Nomeni'm tres coses de les quals se sent més satisfet d'aquests anys?
–«Crec que els divuit plans de barris amb 70 milions d'euros no són una cosa menor. Amb tots els ajuts que hem fet per incentivar la innovació, la internacionalització de la recerca, parc científic, estudis de medicina, a les empreses, estem aconseguint retenir talent que generem a Girona. Tota la part d'innovació ha estat la base per reorientar el futur. I una tercera cosa és l'espai interfronterer que s'està dibuixant i que pot ser una possibilitat. Et podria parlar, també, del voluntariat per la llengua.»
–Des d'un punt de vista menys institucional, potser més de partit, com valora l'etapa?
–«Ha estat un gran repte perquè és la primera vegada que ERC amb la Generalitat recuperada tenia un delegat del govern i els d'Esquerra estaven molt etiquetats, potser injustament o, altres cops, merescudament. Potser faltava un sentit institucional; jo crec que hem demostrat que podem ser homes i dones de govern i que podem fer les coses ben fetes amb respecte a totes les institucions i prioritzant el territori.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.