Regne Unit
Interioritats de Downing Street
El govern fosc de Boris
El primer ministre conservador ha creat un gabinet a la seva justa mesura en què busca que ningú no li porti la contrària
La ultradretana Patel té un poder inusitat i Cummings és la ment maquiavèl·lica darrere Johnson
Des que va guanyar les eleccions generals de desembre per majoria absoluta, Boris Johnson s’ha dedicat a construir un govern a la seva mida, sense opositors. Dues de les figures que han agafat poder són l’actual ministra de l’Interior, Priti Patel, i l’assessor en cap, Dominic Cummings, l’artífex del Brexit.
Priti Patel és a l’ull de l’huracà, després de la dimissió de tres alts funcionaris al seu servei per suposat assetjament de la ministra. L’últim a dimitir va ser Sir Philip Rutman, cap de funcionaris amb 33 anys de fidelitat al partit i al càrrec de 35.000 treballadors. Rutman denunciarà el govern en considerar que Patel va orquestrar una campanya de desprestigi en contra seu.
Johnson va decidir obrir una investigació interna per calmar els ànims i va donar el seu suport a la persona que “està intentant mantenir el país segur i posant fi a la crisi migratòria”. Patel és filla d’immigrants indis que van haver de fugir d’Angola quan es va iniciar la persecució dels asiàtics en aquest país africà.
Malgrat els seus orígens, és una brexitera i conservadora dura, partidària de la pena de mort i contrària a la immigració, fins al punt que es va mantenir en un discret segon pla durant la campanya electoral per evitar que a Johnson se l’associés amb ella. És l’encarregada de posar en marxa el nou sistema d’immigració per punts en què només podran entrar a la Gran Bretanya els que guanyin més de 30.000 euros anuals.
Patel ja va ser expulsada del govern de Cameron el novembre del 2017, quan era la titular de cooperació internacional, per haver-se reunit d’amagat amb polítics israelians. Tot i això, Johnson la va recuperar per al seu govern al juliol, després de guanyar les primàries.
També va generar controvèrsia el fet que Patel incorporés al seu equip l’exeurodiputat del partit ultradretà Ukip Stuart Gulleford, que en el passat va afirmar que les dones no haurien de ser enviades al front en una guerra o a la primera línia de la policia en una manifestació al carrer.
Un altre personatge sinistre a la cort de Johnson és Dominic Cummings, el creador de la campanya del Brexit el 2015, i autor del lema de campanya “Recuperem el control” i de l’anunci dels 350 milions de lliures setmanals que el Regne Unit destinava a la Unió Europea i que després del Brexit podria destinar a la sanitat, i que va resultar ser mentida. Cummings va dirigir la reeixida campanya electoral de Johnson, i ara aquest li ha donat total llibertat per fer i desfer. Cameron el va descriure com “un psicòpata de carrera” i el diputat tory Sir Roger Gale com un “talòs malparlat no votat”. Cummings va prohibir a tots els seus empleats parlar amb la premsa i qüestionar els seus plans.
La lluita de Johnson dins del partit per imposar el seu poder s’ha comparat, dins del govern, amb “la guerra entre israelians i palestins”. Va ser significativa la dimissió, al febrer, del ministre de Finances, Sajid Javid, fill d’immigrants pakistanesos musulmans, enfrontat amb Cummings. A Javid no li va agradar que Cummings fes fora el seu principal assessor i que Johnson li digués que havia d’acceptar els assessors que ell i Cummings li imposessin. No va cedir al que creia una humiliació. I és que Johnson vol tenir el control absolut de tot.