El laborisme britànic tria un europeista com a nou líder
El centrista Starmer succeeix Corbyn al capdavant del partit
S’imposa amb el 56,2% dels vots als altres dos candidats en les primàries
El seu objectiu serà unir una formació
El Partit Laborista britànic va nomenar, ahir, el moderat i europeista Keir Starmer, de 57 anys, com el nou líder de la formació, en substitució del defenestrat Jeremy Corbyn, després de guanyar les primàries del partit. Starmer, advocat especialitzat en la defensa dels drets humans, es va imposar amb el 56,2% dels vots als altres dos candidats que optaven a agafar les regnes del partit: Rebecca Long-Bailey, la successora de les idees marxistes de Corbyn (27,6%), i Lisa Nandy, molt crítica amb la gestió de Corbyn (16,2%).
Starmer és diputat des del 2015 i ha integrat el gabinet a l’ombra de Corbyn els últims tres anys com a responsable del Brexit. És un europeista convençut i fins a la victòria de Johnson en les generals de desembre pressionava perquè el Partit Laborista es posicionés a favor de continuar a la UE. Se’l considera un candidat d’esquerra però més moderat que Corbyn, tot i que no és blairista. L’exprimer ministre britànic i exlíder del Partit Laborista Tony Blair és partidari d’estripar el programa de Corbyn, mentre que Starmer ha dit que aprofitaria polítiques corbynistes com ara la renacionalització del ferrocarril i l’aigua i la revocació de les lleis contra els sindicats.
El procés de primàries ha durat tres mesos i en la votació han participat 500.000 afiliats del partit. La campanya es va veure diluïda per la crisi del coronavirus, que va obligar els laboristes a cancel·lar la conferència extraordinària prevista per proclamar el seu nou líder. Es va haver de fer mitjançant un correu electrònic i, un cop anunciat el nom del guanyador, es va emetre un vídeo pregravat en què Starmer deia que era conscient de la gran feina que li esperava en el Partit Laborista, totalment enfonsat després de perdre quatre eleccions consecutives i amb els conservadors gaudint d’una àmplia majoria absoluta.
“Entenc l’escala de la meva tasca i la gravetat de la posició en què ens trobem”, va afirmar Starmer. I hi va afegir: “Tenim una muntanya per escalar, però l’escalarem, i faré tot el que sigui a les meves mans per tornar a connectar amb el nostre país i amb les comunitats.” La seva victòria significa la fi de l’era Corbyn, en què el laborisme va fer un gir cap a l’extrema esquerra i es va trencar per la meitat.
També ahir es va elegir Angela Rayner com a número dos del partit en substitució de Tom Watson, que va dimitir abans de les eleccions de desembre en oposició a l’antieuropeisme de Corbyn. “Tenim un camí llarg i complicat per endavant però ens hem d’unir; els valors no han canviat”, va manifestar Rayner en el discurs d’acceptació, gravat amb el seu mòbil.
Els sindicats, que van donar suport a Long-Bailey, van dir que treballarien per a Starmer mentre que Momentum, el moviment social de les bases laboristes que mantenien Corbyn en el poder, va reclamar al nou líder dels laboristes que mantingui el legat del seu predecessor. “El seu mandat és el de construir el futur a partir de la visió transformadora de Jeremy [Corbyn]”, va assenyalar Momentum a través d’un comunicat.
Marcat pel coronavirus
El lideratge de Keir Starmer ha començat eclipsat per la crisi del coronavirus, que ha minimitzat l’impacte de la seva elecció. Starmer, que en el passat havia criticat la manca de principis del primer ministre britànic, Boris, Johnson, li donarà suport davant de l’emergència nacional de la pandèmia. El Parlament està tancat i no es pot reunir amb els membres del seu partit per preparar una oposició forta i redefinir les polítiques a seguir. Starmer reclamava una major inversió en serveis públics del govern i Johnson ho està fent com a resposta a la pandèmia. A més, el seu impacte mediàtic serà mínim en les properes setmanes perquè tota la preocupació ciutadana se centra a recuperar la normalitat. Enmig d’aquesta crisi, Starmer haurà de formar un gabinet que acabi amb les divisions internes i abraci a corbynistes i blairistes, i haurà de demostrar que el laborisme s’està refundant per recuperar els electors euroescèptics.