Confiança i col·laboració

Després d’aquesta crisi mol­tes coses can­vi­a­ran. La pandèmia de la Covid-19 ens ha fet expe­ri­men­tar d’una manera des­car­nada que el món s’ha fet petit, que això té mol­tes coses bones i algu­nes que no ho són tant. I que ens falta molt per adap­tar-nos als nous ris­cos que ens plan­teja un repte com aquest. El nos­tre sis­tema de vida, la manera de pro­duir, de comer­ci­a­lit­zar, la nos­tra manera de rela­ci­o­nar-nos, en una paraula, s’ha posat a prova de manera dura i brusca. La part pit­jor són les per­so­nes que han mort vícti­mes de la pandèmia, cadas­cuna amb un nom i una bio­gra­fia, una família i uns amics als quals els que­da­ran buits que no es podran reom­plir. I també tots els que patei­xen i pati­ran, perquè la malal­tia també tindrà un cost en llocs de tre­ball, empre­ses que no tira­ran enda­vant, cur­sos que no s’hau­ran seguit com tocava, ope­ra­ci­ons que no podrem fer: opor­tu­ni­tats per­du­des, en resum.

D’altres, en canvi, no can­vi­a­ran gens. Una d’elles, la que em mou a escriure aques­tes rat­lles, és la con­vicció que els pro­ble­mes es ges­ti­o­nen millor ben engan­xats a la gent i al ter­ri­tori, i que el millor model per a Cata­lu­nya és aquell que els cata­lans i cata­la­nes s’escu­llin per a ells matei­xos. Sense cap més límit que la seva volun­tat. El sis­tema català de segu­re­tat i emergències, únic a l’Estat, ha estat a l’altura un cop més, igual que ho ha fet el sis­tema sani­tari. La col·labo­ració entre la Poli­cia de la Gene­ra­li­tat-Mos­sos d’Esqua­dra, Bom­bers, Trànsit, Pro­tecció Civil, el 112, les poli­cies locals, ha demos­trat per enèsima vegada que col·labo­rar és molt més eficaç que sub­or­di­nar. Cata­lu­nya ha anat al davant del davant en la pro­posta del con­fi­na­ment mas­siu, l’única fórmula que fins ara ha fun­ci­o­nat con­tra la pandèmia, i en el con­fi­na­ment regi­o­nal, com s’ha vist en les valen­tes deci­si­ons que es van pren­dre abans que l’Estat espa­nyol ens sub­or­dinés a l’estat d’alarma. La paraula clau és con­fiança: entre cos­sos i ser­veis, entre nivells d’admi­nis­tració, i entre governs i ciu­ta­da­nia. No hauríem de per­me­tre que el Gobi­erno de España, anant en la direcció contrària, es torni a equi­vo­car. Només així, entre tots, ens en sor­ti­rem. Que ho farem.