El govern vol 4.000 milions en transferències directes
Aragonès plantejarà dilluns a la ministra d’Hisenda un fons Covid per fer front a la despesa sanitària i a la recuperació
El vicepresident exigeix una flexibilització de l’objectiu de dèficit superior al 0,2%
La Generalitat reclama al govern de l’Estat 4.000 milions d’euros en transferències directes –no pas en préstecs– per fer front a l’emergència sanitària derivada de la Covid-19 i per a la posterior reconstrucció, segons va detallar ahir el vicepresident, Pere Aragonès, en una compareixença telemàtica davant la premsa per presentar l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2020-2021. En el marc de la reunió multilateral que dilluns celebrarà el Ministeri d’Hisenda amb els responsables d’Economia de la Generalitat i de les comunitats autònomes, Aragonès plantejarà a la ministra María Jesús Montero la creació d’un fons Covid-19 per a les comunitats que financi tota la despesa directa i el manteniment de totes les despeses indirectes mitjançant transferències. “Allò que es demana per part del govern espanyol a Europa, recursos suficients i un fons de reconstrucció finançat amb transferències i no amb deute, és el que des de Catalunya demanem al govern de l’Estat”, va remarcar el també conseller d’Economia. El número 2 de l’executiu va recordar que Madrid és qui té accés al Banc Central Europeu, a l’endeutament, és també qui recapta la major part d’impostos i qui té la interlocució directa amb les institucions europees i, per tant, li reclama que assumeixi les responsabilitats derivades d’haver assumit les competències per gestionar la crisi amb l’estat d’alarma. “L’Estat és qui ha optat per prendre decisions sobre com es fa el confinament i el desconfinament que tenen impacte econòmic i social”, va subratllar.
La meitat dels recursos es destinarien a respondre a la major despesa en l’àmbit de la salut i assistencial, mentre que els altres 2.000 milions serien per garantir el manteniment de la despesa i la recuperació econòmica.
La proposta va rebre de seguida l’aval del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. “És prioritari mutualitzar, a través de les finances de l’Estat, la solidaritat i les accions amb les comunitats autònomes i fer front a les despeses sanitàries, per una banda, i les específiques de política econòmica, per l’altra, via transferències i no mitjançant crèdits”, destacava la patronal en un comunicat.
El govern exigeix també una flexibilització de la capacitat d’endeutament, ja que els objectius de dèficit del 0,1% d’aquest any “ja no són vàlids”, i tampoc la flexibilització del 0,2% anunciada, de manera que reclama a al gabinet de Pedro Sánchez que faci unes noves previsions de dèficit. “No pot ser tenir un discurs a Brussel·les per videoconferència i un de diferent a l’Estat amb les comunitats autònomes”, va criticar el vicepresident.
D’altra banda, Aragonès va assegurar que Economia treballarà, com és habitual, en la preparació tècnica de l’escenari pressupostari de l’any vinent independentment del calendari electoral: “L’última cosa en què pensem al govern de Catalunya són les eleccions.”
El PIB caurà entre un 7,6% i un 8,8%
Economia preveu una contracció del PIB català d’un 7,6% enguany i un augment d’un 6,5% el 2021. En un escenari més pessimista, en què la resposta de política econòmica fos menys contundent i els efectes de la crisi sanitària, més persistents, s’estima una caiguda del PIB de fins a un 8,8% el 2020 i una recuperació menys intensa l’any vinent, d’un 5,1%. Per a Espanya, l’FMI preveu una davallada d’un 8% el 2020 seguida d’un creixement d’un 4,3% l’any que ve. D’altra banda, es calcula que les exportacions retrocediran un 15,5%, una mica menys que les importacions (17,9%), i que el 2020 es destruiran 225.000 llocs de treball. El 2021 es crearien 122.000 llocs de feina. En el pitjor dels casos, però, es preveu una pèrdua de fins a 261.000 feines enguany i una recuperació molt menor el 2021, de 92.000. Així, es registraria un augment de la taxa d’atur almenys fins a un 17,1%. El 2021, baixaria a un 14,2%.