L’hora de la veritat

Només esclatar, ja vam poder intuir que la de la Covid-19 seria molt més que una crisi sanitària. El temps l’ha convertit en una força descontrolada capaç d’arrossegar governs i institucions, incloent-hi la Unió Europea (UE) i el seu projecte d’integració política, ja molt tocat pel Brexit i altres dissidències internes.

El campi qui pugui inicial a l’hora de donar una resposta immediata a l’emergència i, sobretot, la distància aparentment insalvable que ha cristal·litzat entre els socis del nord i els del sud a propòsit de com finançar la reconstrucció de l’economia desballestada per la pandèmia van ser els primers senyals d’alarma del perill real de trencament que afrontava la Unió.

La fractura s’ha fet més fonda, aquesta setmana, amb la sentència del Tribunal Constitucional alemany que posa en qüestió la legalitat del programa de compra massiva de deute amb què el Banc Central Europeu (BCE) va evitar la implosió de l’euro el 2015. La desautorització de la institució que dirigia llavors Mario Draghi i, de retruc, del Tribunal de Justícia comunitari, que havia avalat aquella política d’adquisició de bons, ha estat interpretada com un atac en tota regla dels jutges alemanys a la línia de flotació de la UE.

El moment és delicat, en vigílies d’una cimera crucial que s’ha de celebrar el mes vinent per definir el pla de reconstrucció postpandèmia i en què els socis ja van delimitant les seves posicions.

El vicepresident espanyol Pablo Iglesias, per exemple, advertia divendres, en declaracions al Financial Times, que la UE no sobreviurà si no mostra solidaritat amb els socis més castigats pel coronavirus, mentre Le Monde lamentava la debilitat de França, llastada per la seva severa caiguda econòmica, per jugar un paper reequilibrador en la gran discussió que ve sobre com repartir el cost de la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. El diari francès vaticinava una recuperació continental a dues velocitats, entre un nord menys afectat per la Covid-19 i un sud “endeutat” i “en desavantatge” per afrontar la represa.

Les esquerdes es fan més amples a la UE coincidint, aquesta setmana, amb el 75è aniversari de la capitulació de l’Alemanya nazi a Europa. D’aquell continent en runes en sortiria, en la dècada següent, un projecte d’integració que consolidaria la pau, l’estabilitat i la prosperitat al vell continent. Toca ara als hereus d’aquella generació visió i coratge per afrontar l’escenari post-Covid. Serà una altra hora de la veritat.