L’Assemblea xinesa ratifica la llei de seguretat de Hong Kong
La proposta, que es concretarà els pròxims dies, autoritza l’actuació dels cossos policials de la Xina continental a l’excolònia britànica
El govern desplega un fort contingent de forces de seguretat per fer front a les protestes
L’Assemblea Popular Nacional de la Xina va ratificar ahir la polèmica llei sobre seguretat nacional per a Hong Kong, elevada la setmana passada a la cambra en resposta a les grans manifestacions en favor de la democràcia a l’antiga colònia britànica. La resolució va ser acceptada amb 2.878 vots a favor, un en contra i sis abstencions, i va ser celebrada amb una llarga ovació que va retronar a la sala principal del Palau del Poble de Pequín, davant la presència del president del país, Xi Jinping.
Aquesta ratificació atorga un mandat al comitè permanent de l’Assemblea per redactar un projecte de llei que s’incorporaria directament a la llei bàsica de Hong Kong –la constitució de la regió administrativa especial–, fet que evitaria que la llei passés pel Consell Legislatiu, el Parlament hongkonguès. El comitè permanent podria iniciar la redacció definitiva del text legislatiu a partir de la setmana vinent i el projecte de llei podria ser adoptat a finals d’agost o a principis de setembre i entrar en vigor aquest mateix mes.
Reprimir el separatisme
El text de la proposta votat ahir és breu i no determina mesures concretes, però es marca uns objectius ben concrets: “Impedir, aturar i reprimir tota acció que amenaci de manera greu la seguretat nacional, com ara el separatisme, la subversió, la preparació o l’execució d’activitats terroristes, així com les activitats de potències estrangeres que constitueixen una ingerència en els assumptes de Hong Kong.” Pequín ha acusat en nombroses ocasions els EUA d’estar al darrere i fomentar les protestes a Hong Kong. Tampoc no s’ha estat de qualificar els manifestants prodemòcrates de “terroristes”, “violents amotinats” i “turba tumultuària”.
La nova legislació també preveu autoritzar els organismes que depenen del govern central a obrir a Hong Kong oficines amb autoritat en matèria de seguretat nacional. Això, a la pràctica, equivaldria al fet que els cossos de seguretat de la Xina continental podrien actuar de forma legal a l’excolònia britànica sense el consentiment del govern de la regió administrativa especial. En l’àmbit merament pràctic, si s’acaba aplicant aquesta nova llei, els grups d’activistes pro democràcia podrien ser prohibits. A més, els jutges podrien imposar llargues i severes sentències per violar aquesta llei de seguretat nacional i podrien ser detinguts i deportats quasi de forma instantània pels cossos de seguretat xinesos, ja desplegats a la ciutat.
Canvi de sistema
Segons els detractors, aquesta mesura suposa la fi del principi “un país, dos sistemes”, que regeix les relacions entre Hong Kong i Pequín des que el territori va ser retornat pel Regne Unit a la Xina el 1997. Per la diputada prodemocràtica Claudia Mo, aquesta llei és “la fi de Hong Kong: a partir d’ara serà una ciutat xinesa més, com les altres”. Pels diputats proxinesos com Martin Liao, la nova llei “no afectarà els drets i les llibertats”, sinó tot al contrari, “ajudarà a posar fi a la violència i el caos”.
Els manifestants del moviment pro democràcia, després de la violència i les detencions en massa exercides el dia anterior per la policia, van refugiar-se en centres comercials de la ciutat per poder exercir el dret a protesta. La policia va reforçar ahir les seves posicions per evitar fer visibles les protestes dels ciutadans a la via pública.
LA XIFRA
LA FRASE
La singularitat financera, en perill
L’economia de lliure mercat de Hong Kong és molt dependent del comerç i de l’àmbit financer internacional, en especial de la Xina i dels Estats Units. Arran de l’anunci de l’aprovació d’aquesta llei, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va posar en dubte el grau d’autonomia que tenia la ciutat respecte de la Xina i va amenaçar de fer efectiva la llei aprovada l’any passat que requereix que la ciutat tingui un cert grau d’autonomia per a un tracte comercial favorable. Hong Kong ha estat exempta dels aranzels que els nord-americans imposen a Pequín i això li ha permès tenir uns intercanvis comercials i de serveis que s’eleven a més de 66.000 milions de dòlars. A més, a la ciutat hi ha més de 1.300 companyies americanes i 85.000 ciutadans d’aquest país, que podrien marxar si el conflicte polític continua creixent.