Trump amenaça amb l’exèrcit per aturar les protestes
El president dels Estats Units utilitza la violència i la repressió per escenificar la imatge de líder contundent
Biden l’acusa d’anteposar el seu “narcisisme” a la necessitat de reforma policial i de curar les ferides del racisme
L’instint provocador i divisiu del president dels Estats Units, Donald Trump, està ajudant a crispar encara més la tensió que es viu al país arran de la mort de l’afroamericà George Floyd per la brutalitat policial racista, fa justament una setmana. L’última idea del mandatari va ser amenaçar amb el desplegament de l’exèrcit per controlar les protestes, una mesura extrema que li serviria per penjar-se la medalla de president de “llei i ordre”.
Per anar escalfant l’ambient, Trump va escenificar una demostració de força inversemblant i violenta. Va organitzar una declaració institucional per anunciar que mobilitzaria tots els recursos militars necessaris per “dominar” els aldarulls (“milers i milers de soldats amb armament pesant”), mentre alhora, als voltants de la Casa Blanca, les forces de seguretat esclafaven una manifestació totalment pacífica amb càrregues policials i gasos lacrimògens i bales de goma.
Les pantalles televisives mostraven la imatge partida que tant buscava: mentre Washington s’envoltava de fum i corredisses, ell condemnava els “actes terroristes” dels manifestants.
Trump encara va doblar l’aposta: amb els carrers buits, es va passejar fins a una església propera per fer-se una fotografia amb la bíblia a la mà, una imatge enormement electoralista i provocadora. “Tot el que ha fet i dit és per inflamar violència”, va criticar una “indignada” Mariann Budde, bisbessa episcopal de Washington.
El virtual candidat demòcrata a la presidència dels EUA, l’exvicepresident Joe Biden, va aprofitar per posar el contrast absolut respecte a Trump amb un discurs ferm sobre la necessitat d’unitat, amb aires d’esperança i promeses de no aprofitar ni alimentar l’odi al país. “[Trump] creu que la divisió l’ajuda. El seu narcisisme s’ha convertit en una cosa més important que la nació que lidera”, va criticar.
Ahir, el centre de Washington estava irrecognoscible. La majoria dels comerços es despertaven amb els aparadors tapiats amb fustes per evitar més trencadisses. La policia havia instal·lat noves tanques i havia bloquejat el perímetre al voltant de la Casa Blanca per evitar que les manifestacions s’apropessin a la residència presidencial.
La persecució i intimidació als manifestants de la nit anterior havia estat angoixant, amb la Guàrdia Nacional patrullant pel centre de la ciutat amb l’uniforme de guerra i helicòpters sobrevolant a baixa altura per crear el caos.
Les protestes i el xoc entre la policia i els manifestants que exigeixen justícia continuen imparables a tot el país. Algunes de les escenes més caòtiques es van viure a Nova York, amb els carrers de Manhattan plens de gent saquejant comerços, tot i que la ciutat estava en toc de queda nocturn, mesura que mantindrà durant tota la setmana.
Les crítiques a la situació dels EUA han arribat també des de la Unió Europea. Josep Borrell, el cap diplomàtic, va condemnar “l’abús de poder” de la policia nord-americana i l’excés de força en la mort de Floyd i va fer una crida a la “desescalada de la tensió”.
El govern d’Austràlia va anunciar que investigarà la policia dels EUA per l’atac que van rebre periodistes del seu país mentre cobrien les protestes, una situació que els genera una “gran preocupació”. Segons diverses organitzacions, s’han registrat més d’un centenar d’atacs a periodistes durant les protestes.
LA FRASE
Les autòpsies assenyalen l’homicidi
Dues autòpsies al cos de l’afroamericà George Floyd van coincidir que va morir per homicidi, tot i que van divergir sobre les causes. L’informe forense de la família va assegurar que va morir d’asfíxia, per l’ofegament del coll provocat pel genoll del policia Derek Chauvin –únic detingut en el cas i acusat d’homicidi involuntari–, juntament amb la pressió exercida per dos policies més a l’esquena i a les cames. La conclusió va dur la família a exigir que s’incrementessin les acusacions contra Chauvin i a demanar la detenció dels altres agents implicats en el cas per acusar-los també d’homicidi.
Per la seva banda, l’anàlisi mèdica del comtat de Hennepin, on se situa Minneapolis, va concloure que la causa de la mort no va ser l’asfíxia, sinó una “parada cardiopulmonar complicada per la compressió del coll i la detenció del cos policial”. El document hi afegia, d’altra banda, que es van trobar restes de drogues com ara fentanil i metamfetamines.
Tot i les diferències, els dos informes van extreure una conclusió oposada a la queixa criminal inicial, que revelava que no s’hi va trobar res “que donés suport al diagnòstic d’asfíxia traumàtica o estrangulament”.
Mentrestant, el país es prepara per als actes de comiat de George Floyd, que es preveu que siguin molt multitudinaris. Ahir es va saber que el memorial i el funeral es faran dilluns i dimarts de la setmana vinent a Houston, ciutat on es va criar la víctima.