Política

Puigdemont mou fitxa

El president promou la fundació el dia 25 d’un nou partit al marge del PDeCAT

Els presos polítics de la formació i l’exili, amb Toni Comín, reivindiquen Junts per Catalunya i conviden tots els càrrecs electes a afegir-s’hi

Escac al Partit Demòcrata. Carles Puigdemont va fer un pas endavant ahir al marge del PDeCAT i va anunciar la voluntat de fundar un nou partit amb el qual presentar-se a les pròximes eleccions. “Ens comprometem a fer de Junts per Catalunya una eina transversal, plural i eficaç al servei de la república catalana i de les persones. T’esperem el dia 25 per començar a caminar junts”, va piular el 130è president a la tarda. El dia 25 és el cap de setmana en què la direcció del PDeCAT té previst exposar en un consell nacional el resultat de les negociacions entre el dirigent de la Crida Nacional Jordi Sànchez i el president de la formació, David Bonvehí, per endreçar l’espai.

Puigdemont reivindica Junts per Catalunya, encara que aquesta marca –i, per tant, els seus drets electorals– està registrada pel PDeCAT. “Assumim la responsabilitat d’impulsar la constitució en forma de partit de l’espai polític que des del desembre del 2017 s’ha articulat al voltant de Junts per Catalunya”, afirma el manifest que va adjuntar a Twitter, signat també pels presos polítics i exiliats del PDeCAT, per Toni Comín (que venia d’ERC) i pels consellers Meritxell Budó i Damià Calvet. “Ens disposem a aplegar el corrent central del catalanisme, avui majoritàriament independentista”, avisa.

El text convida tots els electes que des del 21-D fins a les eleccions de la tardor passada han assumit la representativitat de l’espai. “La nostra aposta –continua– és construir un partit radicalment democràtic en què les persones associades militants tinguem la darrera paraula en la presa de les decisions més rellevants [...]. Un partit nou, nascut de la suma de persones, amb tot el capital cultural i el bagatge del sobiranisme democràtic i de les seves plurals tradicions ideològiques.” Noteu que parla de suma de persones, no pas de suma de sigles.

Si la lectura dels primers signants és significativa, hi figuren també Elsa Artadi, Marta Madrenas, Montserrat Morante –l’única persona que forma part de la direcció tant de la Crida com del PDeCAT–, Míriam Nogueras, Lluís Guinó i Josep Costa, però no hi són Quim Torra, Laura Borràs, Jordi Puigneró ni Albert Batet.

Un dels retrets que el PDeCAT feia a l’altra part és que assumia càrrecs de responsabilitat al govern i als grups parlamentaris, i els llocs més rellevants a les llistes, però no disposava de cap estructura al darrere ni d’un sistema per escollir-los. En aquest sentit, la fundació d’un partit resoldria aquest punt, per bé que una coalició, a la manera de l’antiga CiU, no era la fórmula que buscava inicialment el PDeCAT. “La militància ens ha dit que vol una sola estructura, i una coalició no deixen de ser diferents estructures dins l’espai polític. Continuem treballant a veure si és possible aconseguir una sola estructura; la coalició és una altra opció, però no és la majoritària dins el nostre partit”, deia Bonvehí al desembre. D’aleshores ençà, el plantejament ha canviat: els presos polítics del PDeCAT censuraven fa uns dies que la proposta actual de Bonvehí fos una coalició i ho veien com “la pitjor manera” de resoldre l’encaix.

De fet, la coalició ja la plantejava Artur Mas a l’octubre, però com a pla B: “Per sortir de la situació actual, també és possible que hi hagi dos partits fent una coalició electoral. Jo prefereixo que n’hi hagi un, i treballo per aconseguir-ho, però si s’arribés a la conclusió que això no és finalment possible, sempre hi ha l’alternativa que aquest espai es mantingui junt electoralment.”

Sigui com vulgui, l’exconseller Lluís Puig donava ahir per feta la ruptura amb el PDeCAT en una entrevista en aquest diari: “Vam arribar aquí després de dos anys en què no hi ha hagut sincronia ni oli en els engranatges.” Per no generar “tensions”, Puig i els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn han retirat la seva proposta d’ordenació de l’espai, que implicava convocar una assemblea constituent del partit Junts per Catalunya i que, passats sis mesos, el PDeCAT debatés si es mantenia o es dissolia en la nova formació. La majoria de la direcció del PDeCAT va rebutjar la iniciativa, que tenia l’aval de Puigdemont, perquè no en compartien “la literalitat”. El fet de retirar-la es pot llegir com un abandonament del debat intern al PDeCAT per concentrar-se en la creació del nou partit.

El cop de porta als presos va desencadenar un foc encreuat de manifestos entre els partidaris de crear un nou partit i una part del PDeCAT orgànic, que, sense qüestionar el lideratge de Puigdemont, es resisteix a dissoldre la formació hereva de Convergència quatre anys després de la refundació.

Tant el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, com el secretari d’organització, Ferran Bel, no descarten la possibilitat que el seu partit es presenti per lliure a les eleccions.

Després de resoldre l’organització, quedarà per desvelar el nom del candidat –o candidats–. Puigdemont, que és eurodiputat, no ha aclarit si es presentaria com a cap de cartell. En qualsevol cas, hi ha una llarga llista de consellers i exconsellers més que disposats a ser presidenciables.

Un partit nou, nascut de la suma de persones, amb tot el bagatge del sobiranisme democràtic i de les seves plurals tradicions ideològiques

LES FRASES DEL MANIFEST

Assumim la responsabilitat d’impulsar la constitució en forma de partit de l’espai polític que s’ha articulat al voltant de Junts per Catalunya

“El problema és una part de l’entorn”

“El problema no és Carles Puigdemont, potser és una part de l’entorn de Puigdemont, però això de moment ho hem d’obviar, hem de continuar negociant i intentar que això acabi de la millor manera possible.” Així s’expressava el secretari d’organització del PDeCAT i diputat al Congrés, Ferran Bel, ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què no donava per concloses les converses i alhora no descartava l’escenari que la seva formació concorri en solitari a les eleccions al marge del partit que pugui fundar el president a l’exili, per bé que aquest no és l’escenari que desitjaria.

L’exalcalde de Tortosa va remarcar la generositat que ha tingut fins ara el PDeCAT en la confecció de les llistes de Junts per Catalunya al Parlament i al Congrés i va insinuar que “algú vol precipitar la negociació”. “Quan algú fa algun moviment sense avisar, l’altra part encara dificulta més les negociacions”, va constatar. D’altra banda, Bel va minimitzar la fundació del Partit Nacionalista de Catalunya en contraposició amb el PDeCAT, que disposa d’una estructura amb centenars d’alcaldes i regidors. “El partit de Marta Pascal és molt més minoritari i no es pot comparar”, va reblar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.