Política

Avançament editorial

M’explico. De la investidura a l’exili, Carles Puigdemont i Xevi Xirgo

Converses amb Pedro Sánchez

El llibre ’M’explico’, de Carles Puigdemont i Xevi Xirgo, és el primer volum d’una sèrie de dos en els quals es retraten –en forma de dietari– els fets i el pensament del president Puigdemont des del 2016 fins a principis d’aquest any. El primer volum, que sortirà a la venda dimecres, comprèn el període que va de la seva proclamació fins a les eleccions del 21-D, quan ell ja era a l’exili. Quan era a Catalunya, el president Puigdemont i Pedro Sánchez, aleshores líder de l’oposició a Espanya, van mantenir unes quantes trobades. A l’avançament editorial que us oferim avui, se’n detallen dues, una a tocar de l’1-O.

Dimarts, 15 de març de 2016

Amb Pedro Sánchez es veuen avui al Palau de la Generalitat. Finalment ha volgut que la trobada sigui pública i hi hagi sessió de fotografies per part de la premsa. “Està clar que avui Sánchez no ve a treballar de veritat, sinó a construir un relat. A ell la fotografia li interessa perquè el contraposa a Rajoy, que no mou fitxa. I a mi ja em va bé, també.”

Habitualment, les visites que van a veure’l s’esperen sempre a l’Arxiu de Comptes, una sala propera al seu despatx, a tocar del Pati dels Tarongers. En aquest cas, però, no ho faran així. Hi volen donar un aire menys protocol·lari i surt a rebre el líder del PSOE a la sala gòtica de Palau. Sánchez puja per l’escala amb la catifa vermella. És la mateixa escala de la galeria gòtica on l’octubre del 2014 més de set-cents alcaldes de Catalunya van fotografiar-se amb Artur Mas per donar-li suport per al 9-N. En aquella ocasió, els alcaldes havien anat a dur personalment a l’aleshores president de la Generalitat les mocions aprovades en els plens a favor de la consulta popular. Ara és Sánchez qui trepitja aquesta escala.

Se saluden formalment amb un “bon dia” davant dels fotògrafs i entren directament al despatx. Així que s’asseuen, el president pren la iniciativa abans que l’altre tingui temps de començar. Vol ser ell qui marqui el ritme de la conversa i deixa anar el que pensa sense embuts:

–Pedro, yo, antes que nada, te quiero dejar clara una cosa –li diu–. Que no puedo aceptar, y te pido que no la hagas nunca más, esta apelación constante al hecho de que hay un problema de convivencia en Cataluña. No existe ninguno. Y lo que tú haces es muy doloroso para mucha gente, para gente del sí y para gente del no. Estamos haciendo esfuerzos para que nuestra sociedad sea muy convivencial y democrática, y lo estamos consiguiendo. El mismo CEO dice que el 80 % de los catalanes aceptaría el resultado de un referéndum, fuese el que fuese, y esto es propio de una sociedad madura. Puedes decir que hay discrepancias políticas en Cataluña, pero no un problema de convivencia. Eso no lo puedes decir, y te pido que no lo vuelvas a hacer.

Sánchez, que se l’ha escoltat amb posat seriós, respon:

–Es cierto. Lo reconozco. Esta misma reflexión me la hizo Quico Homs el otro día, y ya veo que no podemos ir por esta vía. No te preocupes, que no será necesario hablar de este tema nunca más.

Veient que d’entrada ha aconseguit situar el relat allà on ell vol, ara s’hi estén. Li fa notar que a la Gran Bretanya hi ha discrepàncies polítiques sobre si s’ha de sortir o no de la UE, que a Espanya n’hi va haver pel referèndum de l’OTAN, que potser un dia n’hi tornarà a haver si es discuteix de veritat sobre monarquia o república, però que de cap manera això s’ha de traslladar com un problema de convivència, que és el que ells estan fent amb la situació a Catalunya.

Sánchez li torna a donar la raó, i ara és ell qui porta la conversa al seu terreny. Després de dir-li que aquestes situacions s’han de resoldre sempre amb el diàleg, finalment li pregunta:

–Y esto de la reforma de la Constitución, ¿cómo lo ves?

–Nosotros no creemos en esta posibilidad. Porque ¿qué mayoría tienes, para llevarla a término?

La conversa se’n va d’un tema a l’altre molt ràpidament.

–Está claro que tendríamos que esperar el apoyo del PP –li admet Sánchez, que reconeix que això demanaria el seu temps, perquè ara el PSOE no té una majoria per tirar endavant tot sol una reforma de la Constitució.

–Pues nosotros no tenemos tiempo.

Sánchez prova una altra solució:

–¿Y un nuevo Estatut?

–¿Tu has oído que en Cataluña alguien esté pidiendo un nuevo Estatut? –replica–. ¿Y para hacer qué?

–No, no, claro. Es cierto que no lo pide nadie, un nuevo Estatut –admet Sánchez.

–Aquí lo que queremos es un referéndum –li aclareix Puigdemont–. Si tú admites la posibilidad del referéndum, nosotros te ayudaremos; nos podemos entender.

La conversa girarà sobre el referèndum una estona llarga. El líder del PSOE li diu que no el pot fer perquè “eso es romper, partir, la soberanía nacional”. Puigdemont discrepa i li explica que a Espanya la sobirania pot ser asimètrica, que hi ha possibilitats legals de referèndum, i que ell ho sap.

–Pero, si se hiciera, debería votar toda España –li diu Sánchez.

Arribats a aquest punt de la conversa s’adona d’un fet que li sembla transcendent: des de fa uns minuts, Sánchez s’ha posat, segurament sense voler, en l’escenari del referèndum; en parla com si fos possible.

–Nosotros aceptaríamos que el referéndum se hiciera en toda España –replica Puigdemont–, pero tú tendrías que aceptar que el resultado de Cataluña fuera vinculante.

–Pero es que la independencia no se puede votar –li insisteix Sánchez.

Ell li proposa que faci una oferta per a Catalunya. La que ell cregui. I la posaran a votació.

–¿Pero pondríais a votación de la gente nuestra oferta, si la hiciésemos, o también el referéndum? –pregunta Sánchez.

–Las dos cosas, claro. Aceptar vuestra oferta o hacer un referéndum: esto es lo que podríamos votar.

Sánchez somriu. Puigdemont insisteix:

–Si vuestra oferta, sea la que sea, no se acepta, nosotros, es evidente, estamos por el referéndum… Tú esto lo tienes claro…

Finalment, li fa aquesta ref lexió:

–Si tú eres atrevido con el referéndum, te ayudaremos. Y, además, ten en cuenta que la comunidad internacional te aplaudirá, tendrás apoyo internacional y liderazgo. Todos los diplomáticos que vienen a verme, todos sin excepción, respetarían un referéndum acordado. Ganarás imagen internacional, y ahora España lo necesita –li diu.

Sánchez no diu res. Pensa. Puigdemont aprofita per fer una nova ref lexió:

–Si la sentencia del 9-N es condenatoria, será muy grave. Si condenan a Mas, será un punto de ruptura.

–Si llegara a pasar, si hubiera una sentencia condenatoria, la imagen de España quedaría muy tocada, es cierto.

–Sé atrevido… –hi torna–. Si tú eres atrevido, podemos negociar incluso la fecha de la consulta, la pregunta, lo que haga falta…

Ha aconseguit no només que Sánchez es posi en mode referèndum, sinó també que li pregunti fins i tot per la data i què passaria si la independència no guanyés:

–¿Hasta cuántos años después os comprometeríais a no hacer una nueva consulta?

–La fecha la podemos negociar. Y la fecha de una segunda consulta, y cuántos años deberíamos pasar sin hacer ninguna consulta más si la perdiésemos, también.

Sánchez i Puigdemont estan sols al despatx. Sánchez l’escolta impassible. Tot i que ha entrat en la conversa, i que en el darrer quart d’hora de la trobada la qüestió del referèndum a Puigdemont li ha semblat una possibilitat, té la sensació que Sánchez se sent atrapat.

–Tienes que salir de tu zona de confort –li torna a dir.

Tot i que Sánchez torna a insistir que ho té complicat, per saltar-se això de la sobirania nacional, fa una pregunta que deixa clar que ha entrat en el marc mental del referèndum:

–Y este referéndum, ¿cuándo tendríamos que hacerlo?

Puigdemont entén que, si ja li pregunta per la data, és que no descarta res. “Estem parlant com si estiguéssim negociant el referèndum”, pensa.

–La fecha la podríamos pactar; en eso sí que no os pondríamos ninguna pega… Cuando a ti te fuera bien.

La conversa s’allarga una estona més al voltant del mateix: el referèndum. Puigdemont pensa que Sánchez no ho té clar i que no es vol implicar, perquè no sap què es trobarà més endavant.

–El referéndum sería lo más normal. Lo que pasa es que en Madrid tenéis una nube informativa tóxica que os paraliza –li deixa anar.

Sánchez no diu res.

La conversa ha durat una hora i mitja. Estan a punt de sortir. Però just abans d’anar cap a la roda de premsa, Puigdemont li fa aquest comentari:

–Por cierto, donde sí que no hay discusión es en la inmersión lingüística; esa sí que es una línea roja muy grande; es innegociable.

–Nosotros también lo tenemos claro –respon Sánchez.

–Sí, pero este documento de acuerdo que habéis firmado con Ciudadanos es poco claro. El otro día Joan Carles Girauta decía en un programa de televisión que el pacto que ha firmado con vosotros liquida la inmersión lingüística en Cataluña.

–No es cierto.

–Pues lo que deberías hacer es aclararlo. Deberías hacer alguna declaración pública a favor de la inmersión lingüística –li diu quan ja surten del despatx per atendre els periodistes.

Sánchez no farà cap declaració en aquest sentit.

En sortir, davant dels periodistes, no parla de la immersió lingüística però sí que aclareix que a Catalunya no hi ha cap problema de convivència. “No, no hay ninguna posibilidad de referéndum”, insistirà quan l’hi pregunten.

Quinze dies més tard, en una entrevista a La Vanguardia, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero insistirà que la solució per a Catalunya podria ser un nou Estatut.

Divendres, 25 d’agost 2017

Avui es reuneix amb Pedro Sánchez. Serà una segona part, molt més llarga, de la conversa que van tenir a Mas Ventós. La conversa sempre dona voltes a la mateixa qüestió: com resoldre la situació. A preguntes de Sánchez, es manté ferm en la necessitat que qualsevol acord sigui finalment aprovat pels catalans en un referèndum: Sánchez té clar que el referèndum del dia 1 se celebrarà, i el que ell vol és que el dia 2 hi hagi una comissió al Congrés dels Diputats per estudiar la situació.

“M’ha assegurat que sí, que controla el seu partit i que si hi ha una discussió sobre la plurinacionalitat d’Espanya, aquesta batalla la té guanyada. Tot i això, al partit hi té una crosta que ha durat trenta anys i que li costa de treure. Però sosté que ell connecta amb les noves generacions, que treballa amb la possibilitat de fer un govern amb Podemos i que la cosa està molt avançada. «El govern del PP ja està acabat, arriba al seu final», m’ha dit.”

Però encara queden tres anys de legislatura, i no veu clara la proposta que li ha deixat anar el cap de l’oposició del govern espanyol: crear una comissió al Congrés per debatre la qüestió.

–La Constitución es irreformable –replica a Sánchez–. Porque necesitas un pacto de estado con el PP, y lo más centrado del PP ahora ya lo ocupa Ciudadanos, que tampoco lo quieren.

–Pero algo habrá que hacer, ¿no? –li diu el líder socialista–. Yo tengo claro que Cataluña es una nación y que tiene que ser reconocida como nación.

–Sí, pero llegáis quince años tarde, y los cálculos para hacerlo, además, son erróneos.

–El problema han sido los seis años de mayoría absoluta del PP.

–No. Ha habido muchas otras cosas –li insisteix. “No veu el que ha fet el PSOE i culpabilitza el PP de tot, i no és així”, pensa.

–Cuando hemos gobernado las izquierdas siempre nos hemos entendido con el nacionalismo catalán. El problema ha sido el PP, la mayoría absoluta del PP –li reitera Sánchez, que li repeteix una vegada més que, quan hagin arribat a un acord amb Podemos per fer fora el PP, el problema es podrà resoldre.

–Llegáis tarde –li torna a dir el president–. Imagínate que el 2 de octubre se ha hecho el referéndum y ha ganado el sí. ¿Cómo quieres que nos sentemos en una comisión a estudiar cómo reformamos la Constitución? ¿No lo veis, que llegáis tarde?

Però Sánchez continua assegurant que encara hi seran a temps.

–El 2 de octubre nosotros ya no estaremos a tiempo –repeteix Puigdemont. Tanmateix li obre una possible via–: Si vosotros anunciaseis una moción de censura en España y una propuesta para Cataluña, quizá esto nos permitiría a nosotros una maniobra…

–No, no. Eso no –l’interromp Sánchez–. La moción de censura no está madura aún; no la podemos anunciar. Tenemos que esperar a que se acerque el final de la legislatura.

Els dos líders polítics donen per fet que a Catalunya se celebrarà l’1-O, i parlen sobre com reaccionarà el govern del PP. El president està convençut que el govern Rajoy anirà a totes i que intentarà impedir-ho com sigui, però Sánchez li dona a entendre que troba pitjor que l’Estat intenti aturar el referèndum que no pas que el deixi fer, com va passar el 9-N.

–¿Cómo pueden evitar que hagáis el referéndum? –li pregunta Sánchez.

–Solo se puede evitar negociando una fecha y una pregunta.

M’explico
Editorial La Campana
Pàgines:
677
Preu:
21,90 €
Versió digital i edició en castellà (Plaza & Janés)

Dos volums i documents inèdits

Els dos volums en forma de dietari del president Puigdemont incorporen, a banda de fotografies inèdites de la legislatura i de l’exili, documents inèdits. Hi ha algunes notes que va prendre el mateix president (a dalt, les que va utilitzar a l’hora de proclamar la independència, el 27 d’octubre del 2017), i s’hi reprodueix el dietari que el president va escriure durant els dies de màxima tensió aquell mes d’octubre; i, al segon volum, les reflexions que va escriure durant els dies que va ser a la presó de Neümunster, a Alemanya. Hi ha també altres documents, com els missatges que es van intercanviar amb el lehendakari Iñigo Urkullu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.