Borbons en la distància

El Borbó va venir a Poblet i, com era espe­ra­ble en els temps que cor­ren, es va eixam­plar una mica més la distància de segu­re­tat. La men­tal de Cata­lu­nya amb la monar­quia. La mani­o­bra, de fet, va ser recíproca. Mai a la con­trada, ni en ante­ri­ors visi­tes reials, es recorda un des­ple­ga­ment poli­cial de tal mag­ni­tud, que ja la vigília, però sobre­tot des de pri­mera hora, va con­ver­tir el mones­tir pro­pi­e­tat de l’Estat, i patri­moni de la huma­ni­tat, en un veri­ta­ble fortí blin­dat per con­trols, agents de paisà, un helicòpter i dese­nes d’efec­tius dels Mos­sos, inclosa la Brimo, que impe­dien que cap súbdit gosés ni atan­sar-se a les mura­lles per donar-li la ben­vin­guda desit­jada. Bé, de fet no a tot­hom li ho van impe­dir: els Mos­sos tre­ba­lla­ven amb llis­tes de peri­o­dis­tes i con­vi­dats auto­rit­zats per la Casa del Rei per acce­dir al recinte, entre els quals, curi­o­sa­ment, no hi havia cap repu­blicà explícit, però sí una claca d’una vin­tena de monàrquics amb tot de ban­de­res espa­nyo­les, alguns iden­ti­fi­cats com a mili­tants de Vox a Tar­ra­gona, que van poder entrar fins a la porta per pro­por­ci­o­nar aque­lla bonica imatge, tan­cant pla, del rei salu­dant els vas­salls entu­si­as­mats des de la fines­treta del cotxe ofi­cial en arri­bar al cenobi –tot i dis­po­sar d’heli­port, al final va venir per car­re­tera des de l’aero­port de Reus–, per al gaudi dels mit­jans espa­nyols.

Men­tre això pas­sava, poc després del mig­dia, uns cen­te­nars de metres de mura­lla amunt, unes dues mil per­so­nes –totes amb la mas­ca­reta cor­res­po­nent per la Covid-19, però seguint poques pre­cau­ci­ons més– s’aple­ga­ven per fer saber al rei i a la seva cort tot el con­trari del que aquell reducte li volia fer creure: que el volen tan lluny com ell a ells. És clar que ahir s’hi van mirar d’atan­sar al màxim amb l’únic fi que pogués notar de pri­mera mà que per a la gran majo­ria de cata­lans no és ben­vin­gut. Con­vo­cats a cor­re­cuita per les sec­ci­ons locals i comar­cals de l’ANC, Òmnium Cul­tu­ral i els CDR, els mani­fes­tants van pujar a peu des de l’Espluga de Fran­colí, a un parell de quilòmetres –on al matí ja havien des­ple­gat una gran pan­carta amb el lema Fem-la caure [la monar­quia]–, per la car­re­tera que voreja l’avui alberg Jaume I, un dels últims reduc­tes de la República durant la Guerra Civil, on el 1938 es van aco­mi­a­dar els bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals que hi van com­ba­tre.

Al ritme de temes de l’època com el Bella, ciao (Corona, ciao es diu la cam­pa­nya d’Òmnium) i d’altres com ara Jo vull ser rei i L’estaca, amb ban­de­res anti­monàrqui­ques i pan­car­tes amb lemes com ara Cata­lu­nya no té rei i Pro­te­gim-nos del Borbó, entre la cor­rua hi havia el secre­tari pri­mer de la mesa del Par­la­ment, Eusebi Camp­de­padrós, i dipu­tats d’ERC com Fer­ran Civit i Raquel Sans. També molta altra gent de la Conca (“tant que l’esti­mem i no el podem veure”, lamen­tava Rafel de Blan­ca­fort) i d’arreu del país. “Ja que no podia anar a Bar­ce­lona, ve a Poblet”, cons­ta­tava l’Emília, de les Bor­ges Blan­ques. “I aquí està pro­te­git per una doble mura­lla”, rati­fi­cava la Montse. “Té molta por”, sen­ten­ci­ava el Xesco. “Li cal un dis­po­si­tiu poli­cial mai vist per entrar a una ins­tal·lació for­ti­fi­cada, perquè el poble ni l’estima ni el reco­neix com a rei”, resu­mia Jordi Sau­mell, coor­di­na­dor comar­cal de l’ANC. “La soci­e­tat civil li diem que Cata­lu­nya no té rei”, asse­nya­lava Núria Griso, de la ges­tora d’Òmnium a la Conca, que veia com una “pro­vo­cació” la visita de qui va ser “còmplice” de la repressió de l’1-O.

Amb ells, s’havia anun­ciat que par­la­rien alguns alcal­des de la zona, però al final no hi va haver quòrum, perquè tots van fer el buit a Felip VI, però no es van posar d’acord en la tàctica. Alguns, com el de Vim­bodí i Poblet, Joan Canela (JxCat), es van esti­mar més obviar la visita i que­dar-se a casa, tot i res­pec­tar, això sí, la decisió dels mon­jos de rebre’l. D’altres, com el mont­blanquí Josep Andreu (que ha estri­pat el car­net d’ERC i serà en el nou par­tit de Puig­de­mont), van ser a la mani­fes­tació, però van pre­fe­rir no fer cap inter­venció. Indi­rec­ta­ment, això sí, en va resul­tar pro­ta­go­nista. Quan els con­cen­trats es van ado­nar que podien esqui­var el pri­mer fil­tre poli­cial vinyes a través –hau­rien de saber que no es poden posar por­tes al camp–, el cordó va retro­ce­dir uns metres. I entre la con­fusió, es va pro­duir una càrrega quan a un mosso li va caure una tau­leta i Toni Car­tanyà –secre­tari d’Andreu, mem­bre de la ter­ri­to­rial de l’ANC i molt cone­gut per la seva impli­cació en enti­tats soci­als– va ser reduït a cops i final­ment detin­gut en reco­llir-la, acu­sat de voler-la-hi robar. L’epi­sodi, després d’alguns cops de porra injus­ti­fi­cats més, empen­tes i cor­re­dis­ses, va aca­bar amb el detin­gut a l’hos­pi­tal Pius de Valls i després a comis­sa­ria, d’on ell mateix va anun­ciar cap a les cinc que sor­tia en “lli­ber­tat amb càrrecs”. L’acu­sen de lesi­ons, desor­dre públic, roba­tori i atemp­tat con­tra l’auto­ri­tat, i Juris­tes per la República ja s’ha ofert per repre­sen­tar-lo. Al ves­pre, unes 400 per­so­nes li dona­ven una càlida ben­vin­guda –aquesta sí– a la plaça Major de Mont­blanc.

Fora de Poblet, entre­tant, després dels moments de tensió la cosa no va anar a més i els ànims es van cal­mar. En cons­ta­tar que no aixe­ca­rien el cordó fins que el rei no marxés, en una hora inde­fi­nida, a quarts de dues els con­vo­cants van deci­dir dis­sol­dre la mani­fes­tació, amb els objec­tius asso­lits: a dins els havien sen­tit. Cap a les dues, ja amb la gent tor­nant cap a l’Espluga, Felip VI va aban­do­nar final­ment el mones­tir, amb una gran tem­pesta de llamps i trons en l’horitzó. També mete­o­rològica.