El PP de Torrent rebutja reclamar a la Generalitat que pague els 132 milions d'euros de deute contret
El Grup Socialista reclama a l'alcaldessa que vetlle pels interessos de la ciutat i no pel del seu partit polític
El Partit Popular que fa de suport a la majoria absoluta de l'Ajuntament de Torrent ha decidit rebutjar la sol·licitud a la Generalitat Valenciana dels 132 milions d'euros que aquesta adeuta, a causa dels impagats de compromisos contrets i de serveis que s'hi presten a nivell local que ho són de l'administració autonòmica i realitza l'Ajuntament.
Als 132 milions que els socialistes estimen com a primera xifra de deute, cal afegir 150 milions més en concepte d'inversions promeses per Camps i que encara ara, no arriben a la ciutat, com és el cas de l'hospital, el nou mercat municipal, escoles, soterrament de les vies del metro, la ciutat d ela justícia, el pont sobre el barranc i d'altres.
L'any 1999, el Consell va assumir un acord unànime adoptat per la VII Assemblea General Extraordinària de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies en la qual es prometia a desenvolupar la nomenada «segona descentralització» a base de la creació d'un fons de cooperació municipal.
Ha estat d'aquesta manera que el grup municipal socialista ha calculat el deute històric que el PP s'ha negat a donar suport, a la qual cosa, el síndic portaveu socialista, Josep Veiga, ha manifestat que «reclamar els 132 milions d'euros és defensar els interessos de Torrent i no reclamar-los és situar-se en contra dels interessos de la nostra ciutat».
Resulta difícil exigir
PERE ROSSELLSi habitualment, els partits polítics ho tenen difícil allò de reclamar a les seues pròpies organitzacions sobre actes incomplerts, en aquesta ocasió, i sempre qu e es parla de la dreta social i política espanyola, la difiltat és major encara. Allò de l'interés general, resta ben matisat amb aquesta mena de formacions en que l'organització s'hi veu tan piramidal i tan estrictament verticalitzada. A l'esquerra d'aquesta ideologia, ja s'hi va dir allò de que «qui si mou no surt a la foto» i, en aquesta ocasió, bé podem intuir que «aquell que reclama, ni té ni obtindrà». És per això que l'alcaldessa d'aquesta vila, decideix no demanar massa, perquè en cas contrari, no tornarà a figurar entre les ponents dels congressos. Així són les coses, així les veiem i així les contem.