Política

Monarquia espanyola

Girona mai ha dut corona

vincles

L’última visita oficial de Joan Carles de Borbó a Girona va ser la inauguració del Parc Científic

Des de la crema de les fotos dels aleshores reis espanyols, el 2007, la capital esdevé símbol antimonàrquic

El 2018 Estrasburg va dictaminar que la crema de fotos del rei és llibertat expressió

Les cròniques de fa 13 anys, quan l’aleshores rei espanyol, Joan Carles I, va visitar Girona convidat per la UdG, per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic, i pels empresaris de la FOEG, expliquen que durant el piscolabis el Borbó es va “atrevir a agafar tres canapès de cop davant la sorpresa d’algun estudiant de doctorat, que va somriure en veure que era el monarca qui ho feia”. La crònica detalla la reacció de l’emèrit, el qual va explicar un consell del pare per justificar el fet: “Menja ara i mira de no passar gana, que no saps quan podràs tornar a fer-ho.”

Aquests dies que la premsa espanyola ha glorificat l’exili gris, de postguerra, d’infant de Joan Carles de Borbó i Borbó, ara que es troba en l’exili daurat, és bo repassar l’hemeroteca i detectar com aquella visita del 13 de setembre del 2007 a Girona va ser un punt d’inflexió per a una ciutat republicana, que a Madrid s’imaginen provinciana, segons la descrivia Pérez Galdós, el 1893, però que mai ha dut corona.

Es poden comptar amb els dits de les mans les visites del Borbó emèrit a les comarques gironines. La primera visita és el 20 de febrer del 1976, en plena Transició, a Girona i a Olot. El matrimoni Borbó i de Grècia torna l’agost del 1978 al Museu Dalí amb l’hereu Felip. El 14 d’agost del 1981 visiten Dalí a Portlligat i a Cadaqués. El 26 d’abril del 1986 passen per la fira d’armament a l’aeroport de Girona-Costa Brava i dos mesos més tard l’emèrit, vestit de militar, saluda les tropes de Sant Climent Sescebes. L’ampliació del Museu Dalí, el 1994, és motiu d’una segona visita. El març del 1997 esquia a Vallter i el 28 de juny del 1999 rep la medalla d’or de Figueres. El 2003, amb la infanta Cristina, inaugura els actes de l’Any Dalí.

El 2017, l’Ajuntament de Girona declara Felip VI persona non grata per l’aplicació del 155. I just aquesta setmana Figueres ha retirat la medalla d’or a l’emèrit i la hi reclama. Però tot va començar el 13 de setembre del 2007, quan l’emèrit endrapava canapès, afalagat per empresaris i polítics, fotografiant-se amb els guardonats i fent discursos apel·lant a la unitat. Mentre sopava al pavelló de Fontajau, els col·lectius de l’esquerra independentista van mostrar el seu rebuig amb manifestacions i concentrats a la plaça del Vi, i dos joves, Enric Stern i Jaume Roure, van cremar les fotografies, cap per avall, dels emèrits. Van cremar uns símbols, un acte de llibertat d’expressió tal com 11 anys més tard, el 2018, va dictaminar el Tribunal de Drets Humans d’ Estrasburg en una sentència que obliga l’Estat espanyol a pagar una indemnització de més de 10.000 euros a Stern i Roure. Perquè la tardor del 2007 l’independentisme s’havia fet notar i també la repressió. L’Audiencia Nacional va condemnar a penes criminals per injúries contra la corona els dos joves i la reacció van ser manifestacions de suport i concentracions amb cremades públiques de fotos arreu del territori.

Les cròniques de la visita reial de fa 13 anys diuen que hi era present “mig govern català del tripartit”, amb Montilla al capdavant. Que del sopar se’n va encarregar El Celler de Can Roca i que, al Parc Tecnològic, l’emèrit va escoltar amb molta atenció les explicacions del catedràtic de biologia cel·lular i especialista en biologia de la reproducció, Sergi Bonet, sobre on guardaven el semen fresc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.