El Congrés dels EUA es reactiva per salvar Correus i les eleccions

Els demòcrates del Congrés s’han afartat de l’assalt de Donald Trump al servei postal dels Estats Units, que podria afectar el recompte de vots de les eleccions del novembre. Així, escurçaran el recés d’estiu per intentar aprovar una partida extraordinària que salvi la institució i garanteixi que podrà operar amb normalitat en el recompte de butlletes.

El servei postal nord-americà està tocat de mort des de fa temps, amb unes pèrdues milionàries i falta de pressupost crònica que entorpeix la funció d’una institució protegida per la Constitució nord-americana. No només entrega cartes, sinó que és vital per al repartiment de medecines i xecs. Trump s’ha obsessionat a donar-li l’estocada final i aprofita l’avinentesa per posar traves a un vot per correu que serà determinant i que considera –sense proves– un niu de possible frau electoral. L’assalt s’ha construït a poc a poc: al maig Trump va col·locar-hi Louis DeJoy, un dels principals donants en la seva campanya, perquè en reduís els costos. Aquests canvis dràstics han provocat retards a tot el país, i diverses entregues han trigat dues setmanes més del previst. L’endarreriment de tasques ha provocat una acumulació de feina que, sense canvis en les noves polítiques, afectarà el recompte del vot per correu, que tindrà un auge espectacular per la pandèmia.

En els últims dies, la preocupació s’ha disparat, especialment després que Trump reconegués sense embuts que està bloquejant diners per al servei postal. Pretén evitar així que tingui els recursos que podrien garantir la universalitat del vot per correu. “Estem veient a tot el país els efectes devastadors de la campanya del president per sabotejar les eleccions en manipular el servei postal per privar del vot”, va criticar la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi. A Pelosi se li ha acabat la paciència i ha convocat els congressistes per votar una partida extraordinària de 25.000 milions de dòlars per finançar les despeses derivades del volum de feina extra per les eleccions. Els demòcrates del Senat també exigeixen que els republicans aprovin els fons “ràpidament”, i es treballa perquè DeJoy testifiqui a la cambra baixa a finals d’agost. Un parell de congressistes demòcrates han demanat a l’FBI que investigui si es pot considerar que els retards premeditats són algun tipus de delicte.

D’altra banda, la matinada passada va començar la convenció demòcrata, amb una primera sessió en què es va voler donar una imatge d’unitat en suport de l’exvicepresident Joe Biden, que avui serà coronat com a candidat a la presidència. La “coalició Biden” vol abraçar tots els segments demogràfics i ideològics: en la primera jornada van participar-hi des del senador Bernie Sanders, abanderat de l’ala progressista, fins a l’exgovernador John Kasich, candidat presidencial republicà el 2016. L’estrella és Michelle Obama, ex primera dama i una de les figures més reconegudes i respectades del partit.