La mediació com a política
L’advocat terrassenc Miquel Sàmper (1966) va tenir la primera aparició en l’arena política en l’àmbit local el 2014. Apadrinat per l’exconseller de Territori i Sostenibilitat i pres polític, Josep Rull, va acceptar com a independent el repte que li va proposar d’ encapçalar la llista de CiU a les eleccions municipals mentre Rull es dedicava a la refundació de CDC com a coordinador nacional. Debutava amb una sèrie de cartells amb imatges en què se’l veia petonejat pels fills –en té quatre–, vestit de ciclista o fent una paella en què s’autodefinia amb les frases: Soc pare, Soc gestor, Soc independent, Soc pencaire o Soc apassionat. La campanya va provocar comentaris burletes dels altres partits i el cert és que presentar un candidat poc conegut va fer que CiU passés de nou a tres regidors.
Sàmper potser era un desconegut entre la ciutadania, i se li retreia que vivia a Matadepera, però ja acumulava un ampli currículum en el món de l’advocacia no exclusivament per la dedicació professional en els tres despatxos situats a Terrassa, sinó també en la representació del col·lectiu com a degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, del 2006 al 2014, i president del Consell de l’Advocacia Catalana, el 2013 i el 2014, des d’on va donar suport al manifest pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Va tenir contacte amb la política local el 2011 en arribar a un acord amb l’Ajuntament, aleshores liderat pel socialista Pere Navarro, per crear la primera oficina a l’Estat per assessorar les famílies i fer de mediadors amb les entitats financeres per evitar procediments hipotecaris, que després ell mateix va impulsar arreu del territori, a més d’altres mesures per denunciar casos de vulneració de drets socials. Sàmper també va ser vicepresident de l’Advocacia Espanyola del 2009 al 2014.
Tot i la facilitat de paraula i les dots de negociador, el 2015 no va convèncer l’assemblea local per donar suport a la suma d’una alternativa de Terrassa en Comú (TeC), ERC i la CUP per deixar el PSC sense alcaldia de 36 anys després. En la investidura de Jordi Ballart quan encara era al PSC, CiU es van abstenir i dies després pactaven govern en aconseguir que el consistori s’adherís a l’AMI. Va exercir dos anys de tinent d’alcalde de Promoció Econòmica fins que la tibantor per la declaració d’independència i l’aplicació del 155 van fer saltar el pacte. Poc després plegava Ballart d’alcalde i del PSC, i Sàmper tampoc va aconseguir convèncer les bases per tornar a reactivar l’ alternativa amb TeC, ERC i la CUP per fer fora el PSC. El 2019, Sàmper havia de ser el cap de llista de JxCat, però va accedir a anar al darrere del conseller a l’exili Lluís Puig, i van repetir els tres regidors. Al març, Sàmper també va assegurar que estudiaria “accions criminals” contra el caporal de la Guàrdia Civil que el va acusar al judici de l’1-O d’“animar” els manifestants durant l’escorcoll a Unipost a Terrassa, el 19 de setembre del 2017.