2012
‘Catalunya: nou estat d’Europa’
La crisi i la reforma laboral provoquen protestes arreu. Catalunya reivindica un nou pacte fiscal i el carrer clama per la independència, amb eleccions el 25-N
Més d’un milió i mig de persones van prendre l’Onze de Setembre del 2012 els carrers de Barcelona en una manifestació històrica per demanar la independència de Catalunya. Va ser una marxa pacífica, intergeneracional i molt familiar. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va celebrar la seva constitució oficial el 10 de març amb 4.000 persones adherides, al Palau Sant Jordi de Barcelona, demanava al govern que mogués peça i emprengués el camí cap a l’estat propi. “En sortirem enfortits com a poble”, va vaticinar la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.
L’endemà de la Diada, el president català, Artur Mas (CiU), va assumir la independència com a objectiu del govern. Ho feia per primer cop de manera declarada, amb tota la solemnitat de les grans ocasions: des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat i amb les banderes europea i catalana a tret de càmera. Mas va assegurar que treballarà perquè Catalunya tingui “estructures d’estat”. No es va comprometre amb cap calendari, ni va concretar si en l’agenda hi fixaria un referèndum com reclamava ERC. El president Mas, animat, va avançar les eleccions, però el 25 de novembre els catalans no li van donar la majoria que vol (obté 50 diputats, dotze menys que el 2010). Amb tot, el 19 de desembre Mas va acordar amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, un full de ruta cap a l’estat propi i fer una consulta el 2014.
L’any 2012 va començar amb un estira-i-arronsa del govern de CiU amb el grup del PP, encapçalat per Alicia Sànchez-Camacho, per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat, tema assolit al febrer amb l’abstenció dels populars. La crisi econòmica i les retallades que va ordenar el ministre Montoro, al ritme d’Europa, per assolir el dèficit zero el 2020, va provocar que els empresaris i els sindicats reclamessin per a Catalunya un pacte fiscal. La reforma laboral, que permet els acomiadaments més senzills i barats, va escalfar els carrers. “El 2012 serà dolent i es continuaran destruint llocs de treball”, va confessar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy (PP), al febrer. A l’abril, la cacera d’elefants de Joan Carles I a Botswana desencadena la crisi més greu de la monarquia espanyola. I l’any es va acabar amb indignació pels atacs a la llengua catalana del ministre Wert.
CRONOLOGIA
EL PROTAGONISTA
Carme Forcadell Lluís (Xerta, 1955) va ser presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’abril del 2012 a maig del 2015. Va ser presidenta del Parlament entre el 2015 i el 2018. L’any 2012 va ser una de les grans protagonistes de la primera gran diada massiva amb un discurs clau al final de l’acte.
Carme
Forcadell
Diada incompleta, objectius intactes
Carme ForcadellL’Onze de Setembre sempre és un dia especial, la Diada Nacional de Catalunya. Una jornada de reivindicació col·lectiva, de defensa dels drets i les llibertats del nostre país, que enguany tornarà a ser incompleta i, a més, marcada per la pandèmia. No serà plena perquè la repressió de l’Estat espanyol ens ha minvat les llibertats i ens ha coartat els drets més fonamentals. Per això avui penso en els companys tancats a la presó de Lledoners, en els exiliats i les exiliades, en tots els represaliats i les represaliades per haver defensat la democràcia i el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Un dret que la majoria de catalans i catalanes hem reivindicat fermament i ho hem fet en moltes ocasions, però sobretot els Onzes de Setembre, quan hem demostrat ser un país mobilitzat any rere any, un país que no defalleix i que persisteix davant les injustícies i les persecucions de l’Estat espanyol. Avui no ens podrem mobilitzar com voldríem, la situació de pandèmia no ens ho permet, però sé que l’esperit i les conviccions que ens van portar a la manifestació de l’any 2012; que ens van unir mitjançant la Via Catalana el 2013, que ens van aplegar a la V del 2014 i que ens van fer omplir la Meridiana el 2015 segueixen intactes. Fins i tot m’atreviria a dir que reforçades.
I és per això, que en aquesta Diada incompleta, us vull recordar, com vaig dir en el meu primer discurs com a presidenta del Parlament de Catalunya fent referència a Abraham Lincoln, que “el compromís és el que transforma una promesa en realitat”. Sé que no són moments fàcils i que encara hem de superar molts entrebancs, però amb la perseverança que ens caracteritza com a societat, l’esforç col·lectiu i la raó que ens acompanya farem de Catalunya un país independent. No en tinc cap dubte, si persistim guanyarem.
Per tots aquells que no hi podran ser, com l’estimada i enyoradíssima Muriel Casals, farem realitat la República Catalana. Una República plena d’oportunitats per deixar enrere una monarquia fosca i corrupta. Farem realitat un país igualitari i feminista per posar fi a la justícia arbitrària i patriarcal. Farem realitat un país verd i pròsper per superar un estat caduc al servei dels oligopolis. Però, sobretot, pels que hi som i pels que han de venir, farem realitat la promesa i el somni. Bona Diada, catalans i catalanes! Visca Catalunya Lliure!