Johnson s’aferra a la llei que anul·la l’acord del ‘Brexit’

Boris Johnson es nega a fer concessions als trenta diputats del seu partit que dilluns a la nit es van abstenir en la votació de la proposta de llei del mercat intern i els dos diputats que hi van votar en contra. Aquest esborrany de llei anul·la parts de l’acord de retirada del Brexit que va acordar el desembre passat i que li van permetre arribar a les eleccions del 12 de desembre com el primer ministre que va tancar un acord del Brexit. Anul·la les parts del protocol per evitar la frontera amb Irlanda del Nord, una de les concessions que va fer Johnson per poder tancar l’acord amb Brussel·les.

Com era d’esperar, el primer ministre va aprofitar la majoria de 80 diputats que té per aprovar el projecte de llei a la cambra baixa per 340 vots a 263. “Cap primer ministre es pot comprometre solemnement amb les obligacions d’un tractat mentre creua els dits per darrere”, li va etzibar l’ex-advocat general de l’estat, Jeffrey Cox, defensor del Brexit i aliat de Johnson.

Fins a cinc ex-primers ministres van criticar la jugada que està intentant fer Johnson. Entre ells, els conservadors John Major, Theresa May i David Cameron. “Aprovar al Parlament un text contrari a la legalitat internacional hauria de ser l’últim recurs”, va avisar Cameron.

Potser un dels discursos més eloqüents i més durs és el que va proferir Ed Miliband, que dilluns va ocupar el lloc de Keir Starmer, el líder del Partit Laborista, a l’oposició, que està confinat a casa pel positiu de coronavirus d’un familiar. “Mai no m’hauria imaginat que la idea de respectar la legalitat internacional seria objecte de debat en aquest parlament”, li va retreure Miliband.

També s’hi van oposar diversos pesos pesants tories. Entre ells, l’exlíder del partit William Hague, que va dir que era un “error seriós de política exterior”, i l’exministre de Finances de Johnson, Sajid Javid, que li va recriminar el dany que pot fer per a la reputació del Regne Unit una decisió com aquesta.

Però Johnson no té cap intenció ni d’introduir esmenes ni de fer cap concessió als rebels. “No podem arribar a una situació en què les fronteres del nostre país siguin dictades per un poder estranger o per una organització internacional, cap primer ministre ho podria permetre”, va dir Johnson al Parlament. També va explicar que aquesta llei és una salvaguarda per evitar que la Unió Europea (UE) faci un bloqueig d’aliments a Irlanda del Nord. Johnson vol utilitzar-la per pressionar la UE per tal d’arrencar un acord d’última hora perquè sap que a Brussel·les tampoc no li interessa un Brexit sense acord.

La UE li ha donat al Regne Unit fins a final de mes perquè rectifiqui i retiri aquesta llei que viola la legislació internacional o portarà el país davant del tribunals. Però és molt possible que a final de mes encara no s’hagi aprovat la llei.

Dilluns es va fer la votació de la segona lectura. Encara queden tres fases més abans de la votació final a la cambra baixa i múltiples votacions. En aquestes properes setmanes, el Parlament intentarà presentar esmenes que rebaixin el contingut de la llei. Roger Gale, un dels dos diputats tories que hi van votar en contra, va advertir ahir que hi ha molts més parlamentaris conservadors que estan disposats a rebel·lar-se en futures votacions.

Un cop sigui aprovada a la cambra baixa, com s’espera que passi, aleshores passarà a la cambra alta, als lords, on els conservadors estan en clara minoria. Però Downing Street ja ha advertit que no poden rebutjar la legislació que tracta de complir compromisos inclosos en el programa electoral, com diuen que fa aquesta llei.