3.358 executats en el registre militar

“Millor això que res, però van tard i queden curts”, afirma la consellera de Justícia, Ester Capella, amb referència al pas que ha fet el govern del PSOE i Podem, històric perquè és la primera vegada que un executiu espanyol declara per llei la nul·litat dels centenars de milers de judicis polítics que el franquisme va fer a l’Estat del 1938 al 1978, entre els quals hi ha el que va suposar la condemna a mort del president de la Generalitat Lluís Companys. Han calgut més de 40 anys de democràcia recuperada perquè un govern espanyol declarés també nul·la la condemna a mort de l’únic president democràtic assassinat pel feixisme en la Segona Guerra Mundial.

Però tampoc les institucions de Catalunya van gosar fer aquest pas fins fa tres anys. Va ser sota la presidència de Carles Puigdemont i del govern avui empresonat o exiliat que es va aprovar el 2017, amb la unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament i en una de les rares excepcions a la forta divisió de la cambra en vigílies del referèndum de l’1-O. Els judicis i condemnes franquistes per motius polítics, doncs, ja no són vigents a Catalunya des que es va aprovar la llei de reparació jurídica a les víctimes del franquisme, un text legal vigent, que també va ser publicat al BOE i contra el qual no s’ha presentat recurs a cap tribunal.

La llei catalana declarava “la il·legalitat dels tribunals i dels procediments i consells de guerra instruïts a Catalunya des del 5 d’abril del 1938 fins al desembre del 1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, denominada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar”. Segons la base de dades feta pública per la Generalitat, 66.629 persones van haver d’afrontar a Catalunya un procediment judicial militar per causes polítiques des del 1938 –la majoria, 63.961, van ser víctimes de consells de guerra–. Amb la publicació de la llei catalana al DOGC, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) publicava la llista de desenes de milers de represaliats amb nom i cognoms, entre els quals es comptabilitzen 4.411 condemnats a mort, dels quals 3.358 van ser executats perquè no se’ls van commutar les penes ni van ser indultats. És una quantitat propera als 3.385 executats del 1938 al 1953 que aportava l’historiador Solé i Sabaté en el seu estudi publicat el 1985 i que va elaborar a partir de registres civils i de cementiris perquè encara no hi havia accés als de l’actual Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, d’on ha fet el buidatge l’ANC. En els registres d’aquest tribunal consten 81.966 procediments judicials incoats contra 78.331 persones represaliades pel franquisme entre el 1937 i el 1980.

Amb l’objectiu de restablir l’honor, la dignitat i la memòria de totes les víctimes d’aquells tribunals ideològics, la llei catalana creava la figura del document de nul·litat d’aquells judicis i consells de guerra, un certificat que signa el titular de la conselleria de Justícia i que s’envia als sol·licitants acompanyat d’una carta del president de la Generalitat. Des que es va entregar simbòlicament el primer document a la vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria, les víctimes, els seus familiars o altres persones interessades el poden sol·licitar des del 12 de setembre del 2017. Ja ho han fet més de 4.100 persones, la majoria telemàticament a través del web del Departament de Justícia, tot i que també es pot sol·licitar a través del 012. El document es pot rebre en un màxim de 30 dies per correu electrònic exclusivament.

Reivindicant la llei catalana d’anul·lació dels judicis franquistes i la llei de fosses i el programa genètic d’identificació de víctimes que ja funciona, la consellera de Justícia de la Generalitat afirma que “portem gairebé 20 anys d’avantatge”, i recorda que el cens de persones desaparegudes en la guerra i la dictadura es va crear a Catalunya el 2003 i ja té 6.000 casos inscrits. Des del 2017, s’han obert 31 fosses i s’han recuperat restes de 308 persones, amb una inversió de dos milions. El Programa d’Identificació Genètica ha identificat vuit persones des del 2016.