Armènia acusa Turquia d’haver abatut un avió seu
Els governs de l’Azerbaidjan i Ankara neguen que s’hagi dut a terme cap atac contra un aeroplà en territori armeni
Rússia fa una crida a la calma per evitar l’escalada del conflicte a Nagorno-Karabakh
El conflicte bèl·lic entre Armènia i l’Azerbaidjan per la sobirania de Nagorno-Karabakh es va agreujar ahir després que Erevan denunciés que un dels seus avions de combat va ser abatut per un avió turc, en territori armeni, un atac que va causar la mort del pilot.
Tant el govern de l’Azerbaidjan com el turc van qualificar l’anunci armeni de “totalment fals”. El director de comunicacions de Turquia, Fahrettin Altun, hi va afegir que “Armènia s’hauria de retirar dels territoris ocupats [a l’Azerbaidjan], en lloc d’escampar propaganda barata”.
Armènia i l’Azerbaidjan es van acusar mútuament ahir d’atacs al seu territori per tercer dia consecutiu, una escalada bèl·lica que no es veia des de la dècada dels noranta. Els atacs dels dos bàndols han deixat ja desenes de morts i centenars de ferits des de diumenge, tot i les repetides crides a la calma d’actors com els Estats Units, Rússia i les Nacions Unides, que temen una escalada regional.
Nagorno-Karabakh és una regió independentista que pertany a l’Azerbaidjan, però que està governada per armenis i té el suport d’Armènia. Es va separar de l’Azerbaidjan en una guerra en la dècada dels noranta, però no és reconeguda per cap país com una república independent.
L’Azerbaidjan té una relació molt estreta amb Turquia, que li ha donat suport en el conflicte, mentre que Armènia té el suport de Rússia, amb qui comparteix interessos econòmics i militars.
En cas que els combats es convertissin en una guerra oberta, Rússia i Turquia es podrien veure obligades a intervenir, fet que elevaria el conflicte a una dimensió molt més gran que els països implicats en la crisi volen evitar com sigui. El Kremlin va afirmar ahir que el govern rus està en contacte constant amb Turquia, Armènia i l’Azerbaidjan per mirar d’evitar que el conflicte s’enverini encara més.
De moment, segons la fiscalia de l’Azerbaidjan, fins ara han mort dotze civils azerbaidjanesos i 35 han resultat ferits com a conseqüència dels atacs armenis. Bakú assegura, en canvi, que no ha mort cap militar seu.
Per la seva part, Nagorno-Karabakh, ha informat de la mort d’almenys 84 soldats. Armènia va explicar ahir que una nena de nou anys va morir en un bombardeig i que la seva mare i el seu germà van resultar ferits. Una mare i el seu fill van morir diumenge en un altre raid, segons els responsables de Defensa de Nagorno-Karabakh.
La violència hauria arribat també a territori armeni, segons la versió del Ministeri d’Afers Estrangers d’Armènia, que va informar de la mort d’un civil per un dron azerbaidjanès a Vardenis, a uns 20 km de Nagorno-Karabakh.
LA XIFRA
L’ONU demana un alto el foc
L’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va expressar ahir la seva preocupació per l’augment de les hostilitats entre armenis i azerbaidjanesos per la zona de Nagorno-Karabakh, i va instar les parts a declarar un “alto el foc immediat”. Bachelet va fer també una crida a totes les parts a “respectar tant la llei internacional de drets humans com la llei humanitària internacional, i en particular a protegir la població civil”. Armènia i l’Azerbaidjan estan tècnicament en estat de guerra des del 1991, tot i que el 1994 van signar un alto el foc, vigent encara, tot i que amb violacions denunciades per les dues parts. El conflicte ve dels temps de la Unió Soviètica, quan a finals de la dècada dels vuitanta el territori azerbaidjanès de Nagorno-Karabakh, poblat majoritàriament per armenis, va demanar la incorporació a Armènia. Després va esclatar una guerra que va causar uns 25.000 morts.