El jutjat dona per tancada la instrucció de la querella per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià
L’alcaldessa de Roses, a judici aquest novembre per haver donat suport al referèndum
Tres anys després de l’1-O, els jutjats gironins encara tenen causes pendents de resoldre relacionades amb el referèndum. La més voluminosa és la querella col·lectiva per les càrregues policials a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. El jutjat d’instrucció 2, expliquen els advocats voluntaris, ja dona la instrucció per tancada. “Ara seria inexplicable que no s’arribés a judici”, diu el portaveu del col·lectiu, Albert Carreras. Sigui com sigui, però, la causa ho farà escapçada: perquè no hi ha cap guàrdia civil investigat per Sant Julià. El que sí arribarà a judici –i de fet, ja té data- és la denúncia contra l’alcaldessa de Roses per haver donat suport a l’1-O. Montse Mindan s’enfronta a un any d’inhabilitació per desobediència.
Les càrregues policials durant l’1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva van desembocar en una querella presentada pels ajuntaments amb el suport dels advocats de Dret de Defensa. La querella agrupa les denúncies d’uns 300 ferits. L’objectiu, subratlla el portaveu dels advocats, Albert Carreras, és que la violència policial d’aquell dia no quedi impune.
Ara, gairebé tres anys després del referèndum, el jutjat dona per tancada la instrucció d’un cas que s’ha dilatat molt. No només per l’elevat volum de testimonis i investigats que han declarat, sinó també, lamenta Carreras, per la “poca agilitat” amb què en alguns moments s’ha tramitat el cas.
En total, 25 policies nacionals i tres guàrdies civils han declarat com a investigats per delictes de tortures i lesions. La instrucció de la querella enfila la recta final i ara, com precisen els advocats voluntaris, el proper pas és que el jutjat resolgui si la causa arriba a judici o, per contra, s’arxiva.
De moment, però, aquest estiu l’Audiència de Girona ja va resoldre un recurs, acordant no investigar els guàrdies civils que van actuar a Sant Julià de Ramis. És a dir, que una de les tres potes de la querella ha caigut. Per a Carreras, però, “hi ha indicis més que suficients, i en alguns casos proves directes” perquè les càrregues de l’1-O arribin a judici. “De cap manera podria ser que no acabés així; hi va haver una actuació delictiva per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”, subratlla.
Carreras també creu que, durant la instrucció, el jutjat hauria “d’haver insistit més en algunes diligències”. I lamenta que, per exemple, no s’hagi entrat més a fons a l’hora d’identificar els guàrdies civils que van actuar a Sant Julià –en part, també perquè el Ministeri de l’Interior va aportar llistats poc precisos- o tampoc s’hagi transcrit amb detall el contingut de la càmera GoPro que un agent va perdre a l’Escola Verd.
Seria “inexplicable”
El portaveu dels advocats, però, té clar que seria “inexplicable” que la causa no arribés a judici. “Aquest és el nostre objectiu i no pararem fins a aconseguir-ho; no s’entendria que uns fets amb una evidència delictiva tan gran no puguin tenir explicació en un judici”, afirma.
La querella col·lectiva és la causa més gran que s’ha obert a comarques gironines arran de l’1-O. Però n’hi ha d’altres. Tot i que les càrregues a Sant Julià no arribin a judici, sí que ho faran les destrosses que els agents van causar al pavelló (valorades en més de 12.000 euros). En aquest cas, però, per via civil. L’Ajuntament va presentar un contenciós contra el Ministeri de Justícia i la causa ja té data per al judici: serà el 2 de novembre a Madrid.
Cinc Bombers investigats
A Girona, arran de l’1-O, també hi ha cinc comandaments dels Bombers investigats. L’endemà del referèndum, un comboi de protesta va passar per davant la comandància de la Guàrdia Civil de Girona. Eren set vehicles del cos que portaven pancartes favorables a l’1-O, i que van fer sonar els clàxons i les sirenes quan circulaven per davant de la caserna.
Arran d’això, la fiscalia va presentar una denúncia. Segons sostenia, permetent o participant al comboi, els comandaments podrien haver incorregut en delictes de malversació de diners públics i abandonament de destí com a funcionari.
Els cinc comandaments, entre els quals hi ha dos excaps de la Regió d’Emergències, van declarar com a investigats entre el juny i finals de l’any passat. Segons fonts judicials consultades per l’ACN, tots cinc continuen dins la causa -que es manté oberta- i actualment el jutjat està practicant algunes diligències sol·licitades pel fiscal amb la finalitat d’esclarir la implicació de cadascun dels Bombers.
L’alcaldessa de Roses, a judici
Durant les setmanes prèvies al referèndum, la fiscalia va engegar una ofensiva contra els alcaldes que donessin suport a l’1-O. I això es va traduir en desenes de citacions per desobediència. Ara, la majoria s’han arxivat, però encara en queden tres de vives. Són les que fan referència a l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip; a l’alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell (ERC), i a l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat).
Les dues primeres encara s’instrueixen. Però en el cas de Mindan, el seu serà el primer que arribi a judici. Serà aquest novembre al Jutjat Penal 1 de Figueres. La fiscalia demana per a l’alcaldessa un any d’inhabilitació i que pagui una multa de 3.240 euros.
En aquest cas, l’origen de la causa és una denúncia particular. Inicialment el jutjat la va arxivar, però l’Audiència de Girona va ordenar reobrir-la. No perquè Mindan desobeís a l’hora de signar un decret donant suport al referèndum, sinó per veure si, de manera “tàcita”, va permetre que es fessin servir locals municipals per l’1-O.
Precisament, aquest també és l’eix sobre el qual l’advocat de Salvi Güell, Carles Monguilod, creu que pivota la causa contra l’alcalde de Castelló d’Empúries. Monguilod recorda que haver signat un decret de suport a l’1-O, com han conclòs l’Audiència i altres tribunals, no té “transcendència penal” perquè va ser una “declaració política”. Però que allò “més controvertit” és esbrinar si els alcaldes van fer “algun acte” proactiu per posar locals públics a disposició de la ciutadania perquè hi votessin.
En el cas de l’alcalde de Castelló d’Empúries, Monguilod assegura que les declaracions que s’han fet a instrucció han deixat clar que molta gent tenia les claus del local de votació. “Per una banda, no s’ha demostrat que fos l’alcalde qui el cedís; i per l’altra, que hagués estat ell qui fes un acte proactiu per posar-lo a disposició de la ciutadania”, explica l’advocat.
Per això, Monguilod diu que “no hi ha motiu” per tirar endavant la causa contra Salvi Güell per desobediència, i creu que s’acabarà arxivant. “Les motivacions polítiques formen part de l’exercici com a càrrec públic, i el dret penal ha d’intervenir mínimament en la vida ciutadana; però lamentablement, amb tot aquest tema, ho ha fet massa vegades”, diu l’advocat.