Política

Política

Tres anys de l’1-O

Aprendre sense oblidar

Desenes de municipis gironins recorden el referèndum del 2017 amb l’alegria d’haver dipositat la papereta dins l’urna, però amb la consciència que la repressió de l’Estat no té aturador

A Sant Julià de Ramis, un dels focus de l’agressivitat policial, la ciutadania bateja amb el nom de plaça de la República l’espai de darrere del centre cívic

El diumenge 1 d’octubre del 2017 milers de persones van anar a votar en el referèndum d’autodeterminació organitzat per la Generalitat. “Hem votat! Hem votat!”, deien molts dels que van dipositar la papereta dins l’urna. Ahir desenes de municipis gironins van recordar l’orgull d’haver-ho fet i com es va intentar evitar-ho amb violència.

A Girona, la Taula d’Entitats i Partits per la Independència, que agrupa unes vint-i-cinc entitats i formacions de la ciutat, va organitzar un acte unitari ahir al vespre, que va apel·lar a mantenir viu l’esperit d’unió de l’1-O, “superant les ideologies per un objectiu de llibertat”. El manifest va anar a càrrec de l’Associació d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, presents a les escoles de Girona ara fa tres anys i que porten la defensa de les víctimes de l’1-O. “Ens intenten atemorir però no poden fer-nos callar, ens intenten convèncer amb falses promeses, però no ens poden comprar. Intenten desmoralitzar-nos, no ho aconseguiran”, recollia el text. Centenars de persones van tancar l’acte il·luminant l’avinguda Jaume I amb una encesa de torxes [Més informació, plana 7].

A Olot, Òmnium i l’ANC de la Garrotxa van omplir amb un centenar de cadires buides la plaça U d’Octubre amb noms de les més de 2.800 persones represaliades per la justícia espanyola. A cada cadira hi havia el nom d’un represaliat, des dels més coneguts, com ara els presos polítics o Tamara Carrasco, fins a altres d’anònims. Aquesta posada en escena, que es completava amb plafons de denúncia, es va poder veure durant dotze hores.

A Cornellà del Terri, la dona de Carles Puigdemont, Marcela Topor, va agrair al municipi el suport que van rebre per poder-hi votar, després d’esquivar la persecució a què els havia sotmès la Guàrdia Civil. “Gràcies a Cornellà del Terri vam aconseguir la imatge que intentaven impedir, com era la del president votant”, va dir Topor. A l’acte, al qual van assistir un centenar de persones, hi va intervenir també el senador Jami Matamala, que va rememorar el pas a l’exili i va destacar la feina que està fent Puigdemont des de Waterloo. “Tenim un gran president i hem de fer-lo tornar com sigui”, va dir el seu amic.

A Amer, la plaça de la Vila va ser l’escenari de sardanes, lectura de manifestos i projecció d’imatges del referèndum. Al poble de Puigdemont, el 2017 hi va haver tensió per la hipotètica arribada d’agents de la Policia, però al final tothom va poder votar –1.453 persones d’un cens de 1.731–, incloent-hi els pares del president. A Figueres l’acte central d’ahir va tenir lloc a la plaça U d’Octubre, davant de l’institut Muntaner.

Escàs suport a la monarquia

A Sant Julià de Ramis, 132 veïns van decidir batejar ahir amb el nom de plaça de la República la plaça del carrer Juli Garreta, darrere del centre cívic. No hi va haver cap vot a favor de “plaça de la Monarquia”. A Medinyà es van computar 61 vots: 56 a favor del nomenclàtor republicà i 5 a favor de la plaça de la Monarquia. “Les consultes sobre monarquia sí o no estan prohibides, però per triar el nom d’una plaça, no. Creiem que és el moment oportú, i coincideix amb el que vam viure aquí l’1-O quan Felip VI va defensar l’actuació dels cossos policials”, va assenyalar l’alcalde, Marc Puigtió.

(Amb informació elaborada per Esteve Carrera, Jordi Casas, Ramon Estéban, Jordi Ferrer i Gemma Busquets).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.