Política

Unió Europea

Regressió democràtica

Polònia desafia els jutges ultres

La sentència del Tribunal Constitucional contra l’avortament desferma les mobilitzacions contra el poder judicial

La reforma del govern ultraconservador tensa el carrer i la relació amb Brussel·les

La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de dijous, que va decla­rar incons­ti­tu­ci­o­nal l’avor­ta­ment en cas de mal­for­mació del fetus, no va ser gaire més que una nova reta­llada al molt escàs dret a la inter­rupció de l’embaràs de les polo­ne­ses. De les poques raons que fins ales­ho­res hi havia per acce­dir a l’avor­ta­ment legal a Polònia se’n va supri­mir la més comu­na­ment emprada en aquest país, un dels més res­tric­tius de la Unió Euro­pea en aquesta matèria; les altres encara per­sis­tents són en cas de vio­lació, d’incest o de greu perill per a la vida de la mare.

La mateixa nit de dijous van tenir lloc les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons fins a la casa de Jaros­law Kaczynski, el líder del par­tit en el poder, l’ultra­con­ser­va­dor Llei i Justícia (PiS), i des de fa un mes vice­pri­mer minis­tre. L’endemà es van repro­duir les pro­tes­tes “per­so­na­lit­za­des” con­tra qui ja era, de fet, l’home fort del país abans de tor­nar a ser mem­bre del govern que teòrica­ment lidera, Mateusz Morawi­ecki, un mode­rat dins el PiS. Morawi­ecki, com el pre­si­dent Andr­zej Duda –vin­cu­lat al par­tit, tot i que for­mal­ment n’ha dei­xat la militància des que és al càrrec–, són els encar­re­gats de posar la firma a les deci­si­ons del líder.

Jaros­law Kaczynski va ser pri­mer minis­tre del 2006 al 2007, quan el seu germà bessó, Lech, era el pre­si­dent del país. Des de la mort d’aquest, el 2010 en la catàstrofe aèria de Smo­lensk –hi van morir els 96 ocu­pants de l’avió pre­si­den­cial polonès–, s’havia con­cen­trat en el lide­ratge del par­tit. Ara, ha tor­nat a les tas­ques de govern, men­tre crei­xen les ten­si­ons amb Brus­sel·les. Per la Comissió Euro­pea (CE) d’Ursula von der Leyen, la reforma del poder judi­cial i altres ini­ci­a­ti­ves del PiS posen en perill els fona­ments de l’estat de dret i la sepa­ració de poders.

Per Kaczynski, qual­se­vol intent de “cas­ti­gar” el seu país amb clàusu­les al·lusi­ves a l’estat de dret pot com­por­tar el blo­queig de Varsòvia als fons de res­cat post­pandèmia que mig Europa espera.

La sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal ha estat el toc d’alerta. Eren poques les dones que acce­dien a l’avor­ta­ment legal a Polònia –unes mil a l’any, en un país de 38 mili­ons d’habi­tants–; mol­tes més ho feien a l’estran­ger, tant a la República Txeca com a Ale­ma­nya, per no expo­sar-se a les xar­xes il·legals que el prac­ti­quen al mateix país. Fins i tot dins el PiS hi ha cor­rents interns que con­si­de­ren inne­cessària, i si més no ino­por­tuna, aquesta nova reta­llada. La demanda davant el Tri­bu­nal havia sor­git fa tres anys, impul­sada per un grup de par­la­men­ta­ris ultra­con­ser­va­dors, però no pel con­junt del par­tit de Kaczysnki. El vere­dicte, ara, es per­cep com l’evidència de l’agenda reac­cionària del PiS, fins i tot en un país on bona part de la població com­brega amb la con­cepció menys evo­lu­ci­o­nada del cato­li­cisme.

Que, en la pràctica, la decisió del Tri­bu­nal canviï poc les coses per a la dona polo­nesa no treu força a la pro­testa al car­rer. Al con­trari: de les pri­me­res con­cen­tra­ci­ons de col·lec­tius femi­nis­tes i pro­a­vor­ta­ment davant la seu del Cons­ti­tu­ci­o­nal, del PiS o a prop de la casa de Kaczynski es va pas­sar a mobi­lit­za­ci­ons d’homes i dones, a més de repre­sen­tants de l’opo­sició, en altres parts de Polònia.

El Cons­ti­tu­ci­o­nal ha pale­sat amb el seu vere­dicte els efec­tes de la reforma judi­cial de Kaczynski. Fins fa tres anys, quan va posar-se en marxa, els 25 mem­bres del Con­sell Naci­o­nal de la Judi­ca­tura eren ele­gits pels matei­xos jut­ges. Ara, 15 sur­ten de la desig­nació del Par­la­ment. En cas de majo­ria del PiS, com passa ara, el resul­tat és un poder judi­cial fet a mida per al par­tit al poder.

La CE d’Ursula von der Leyen té obert expe­di­ent con­tra Varsòvia. El PiS ho veu com una mani­o­bra “here­tada” dels temps en què el libe­ral Donald Tusk va pre­si­dir el Con­sell Euro­peu (del 2014 al 2019). Tusk lidera ara el grup dels popu­lars euro­peus a Estras­burg. Cada piu­lada que emet denun­ci­ant la situ­ació al seu país és, pel PiS, l’evidència que no ha encai­xat les suc­ces­si­ves der­ro­tes elec­to­rals de la seva opo­sició libe­ral davant la força domi­nant de Kaczynski.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia