Myanmar celebra eleccions amb Suu Kyi com a favorita
El partit de la Nobel de la Pau lidera els sondejos i preveu repetir mandat
Denuncien la invisibilització de les minories
La Lliga Nacional per la Democràcia de la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi és la clara favorita en les eleccions legislatives que es van celebrar ahir a Myanmar, enmig de grans mesures de seguretat i sanitàries a causa dels diferents conflictes ètnics i d’un nou rebrot de coronavirus al país.
Milions de ciutadans van haver de fer llargues cues per votar en unes eleccions en què s’espera que guanyi el partit governant de Suu Kyi, que continua sent considerada una heroïna al país malgrat que la seva reputació internacional hagi estat posada en qüestió els darrers anys per la seva controvertida gestió de la crisi rohingya.
Amb més de 60.000 casos confirmats i prop de 1.400 morts, la situació del sistema de salut del país és una de les més preocupants del sud-est asiàtic i moltes veus en l’àmbit nacional i l’internacional van instar les autoritats a ajornar les eleccions, quelcom que Suu Kyi va descartar. Els milions de votants d’arreu del país van haver de portar mascaretes de manera obligatòria als col·legis electorals, tot i que les regles de distanciament social no es van seguir estrictament, donant-se casos de grans multituds concentrades en les cues d’alguns centres de votació.
Els resultats oficials de les eleccions s’espera que s’anunciïn avui, tot i que no es descarta que els definitius triguin encara uns dies. Les properes setmanes, un cop investits els diputats, els parlamentaris procediran a elegir el president, que no serà Suu Kyi, ja que la Constitució del país impedeix que accedeixin al càrrec les persones casades amb estrangers. Tot i això, s’espera que Suu Kyi torni a esdevenir consellera d’Estat, un càrrec fet a mida creat el 2015 després de les primeres eleccions i que li permet governar de facto el país.
Excloses dels comicis
En una bona part de l’estat nord-occidental de Rakhine, on la violència entre l’exèrcit i una facció rebel de la minoria musulmana del país ha augmentat els darrers dos anys, les eleccions van ser cancel·lades per raons de seguretat. Els 600.000 musulmans rohingyes que van romandre al país malgrat la persecució ètnica i religiosa que han viscut per part de la majoria budista bamar, de què la meitat tenen edat per votar, no tenen reconeguda la ciutadania birmana i, per tant, no van poder anar a les urnes. Diverses ONG han denunciat la invisibilització de les minories per part del govern central.
Per a l’organització Fòrum Àsia, “l’exclusió [de la votació] de les comunitats més vulnerables” demostra, en tot cas, que “la promesa de democràcia no s’ha materialitzat”, tot i la pujada al poder de Suu Kyi. Aïllada internacionalment i acusada de passivitat en el drama dels rohingyes, que van fugir dels abusos de l’exèrcit des del 2017 i es van refugiar a Bangladesh, Suu Kyi va veure com el seu govern va ser acusat de “genocidi” davant del Tribunal Internacional de Justícia, el màxim òrgan judicial de l’ONU. La líder del país en persona va declarar davant els jutges i va negar qualsevol “intenció genocida”, un punt de vista generalment compartit pels bamars, que consideren els rohingyes immigrants il·legals.