Política

Sagasti, nou president del Perú

El Congrés escull un legislador de centre liberal per omplir el buit de poder després de la dimissió del president interí Manuel Merino

La crisi política desferma protestes massives arreu del país

El legis­la­dor de cen­tre libe­ral Fran­cisco Sagasti, del Par­tit Morat, es va con­ver­tir ahir en el pre­si­dent del Perú i va omplir el buit de poder que hi havia després de la dimissió de Manuel Merino. Sagasti, de 76 anys, va ser esco­llit amb una àmplia majo­ria (97 vots a favor, 26 en con­tra i cap abs­tenció) pel Congrés per pre­si­dir la mesa i, en con­seqüència, con­ver­tir-se en cap d’estat, tal com esta­bleix la Cons­ti­tució quan no hi ha pre­si­dent.

La falta d’acords par­la­men­ta­ris va impe­dir la mati­nada d’ahir l’arri­bada a la pre­sidència d’una con­gres­sista d’esquerra, l’escrip­tora Rocío Silva San­tis­te­ban. Els prin­ci­pals par­tits van nego­ciar con­tra rellotge una nova llista de con­sens mul­ti­par­ti­dista, per cobrir el buit de poder, que va aca­bar encapçalant Sagasti.

Una suc­cessió de des­propòsits polítics ha enfon­sat el Perú en una greu crisi. Fa una set­mana, dos terços dels dipu­tats van des­ti­tuir el pre­si­dent Martín Viz­carra per pre­sumpta cor­rupció. Quan fal­ten menys de sis mesos per a les elec­ci­ons gene­rals, els movi­ments de palau van tenir molt mala aco­llida entre la ciu­ta­da­nia, més pre­o­cu­pada pels estralls de la pandèmia i la crisi econòmica que per les bara­lles entre con­gres­sis­tes.

Va assu­mir el càrrec en lloc de Viz­carra el líder del Par­la­ment, Manuel Merino, pro­mo­tor de la sor­tida del seu pre­de­ces­sor i ell mateix inves­ti­gat per casos de cor­rupció. Dese­nes de milers de per­so­nes, sobre­tot joves, es van llançar lla­vors als car­rers de Lima i d’altres grans ciu­tats del país, al crit de “Merino no em repre­senta”. Els mani­fes­tants no core­ja­ven el nom de Viz­carra, sinó con­sig­nes con­tra la classe política en gene­ral.

Després de sis dies de pro­tes­tes, amb un balanç de dos ado­les­cents morts, gai­rebé setanta ferits i almenys cinc des­a­pa­re­guts, Merino va dimi­tir. La fis­cal gene­ral del Perú, Zoraida Ávalos, va obrir ahir una inves­ti­gació con­tra Merino per abús d’auto­ri­tat i homi­cidi dolós durant la repressió poli­cial de les pro­tes­tes.

Merino es va aco­mi­a­dar diu­menge amb un mis­satge con­tra la cor­rupció, que al Perú s’ha con­ver­tit en un pro­blema estruc­tu­ral que afecta tots els par­tits almenys durant els últims 35 anys. El des­tituït Viz­carra havia arri­bat al poder el març del 2018 en subs­ti­tució de Pedro Pablo Kuczynski, que va ser obli­gat a dimi­tir pels seus supo­sats vin­cles amb la xarxa con­ti­nen­tal de sub­orns que va mun­tar la cons­truc­tora bra­si­lera Ode­brecht. Dos anys després, el càrrec del mateix Viz­carra va ser decla­rat “vacant” pel Congrés peruà, acu­sat d’haver rebut diners negres durant la seva experiència com a gover­na­dor de la regió de Moque­gua, l’any 2014.

Viz­carra va resis­tir dos intents de decla­ració de càrrec “vacant”, men­tre espe­rava una reso­lució del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que definís a què es refe­reix exac­ta­ment la Cons­ti­tució amb aquest terme. El fons de la qüestió, que ha que­dat sense resol­dre, és la faci­li­tat amb la qual el Congrés pot des­ti­tuir el pre­si­dent, tan sols amb l’acord de dos terços dels vots, sense que hi hagi una acu­sació prèvia.

L’arri­bada al poder de Merino, artífex de la des­ti­tució del seu pre­de­ces­sor, va posar en evidència la laxi­tud de la inter­pre­tació par­la­mentària de les seves atri­bu­ci­ons cons­ti­tu­ci­o­nals. Com a repre­sen­tant del par­tit de cen­tre­dreta Acció Popu­lar, va rebre en el pas­sat acu­sa­ci­ons per con­trac­tes que van bene­fi­ciar fami­li­ars pròxims i va ser qüesti­o­nat per con­flicte d’interes­sos.

El límit l’ha posat la gent al car­rer, que, con­vo­cada per les xar­xes soci­als, ha sor­tit mas­si­va­ment a repu­diar el nou govern. Al mateix temps, la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal es va resis­tir a ava­lar la sor­tida de Viz­carra. Només el Para­guai va feli­ci­tar Merino, men­tre que l’Orga­nit­zació dels Estats Ame­ri­cans (OEA) va fer una crida a espe­rar un pro­nun­ci­a­ment del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Orga­nit­za­ci­ons com Human Rights Watch (HRW) han qüesti­o­nat, a més, els exces­sos en la repressió poli­cial de les pro­tes­tes. L’Ofi­cina de les Naci­ons Uni­des per als Drets Humans, men­tres­tant, ha anun­ciat que hi enviarà una missió per inves­ti­gar pos­si­bles vio­la­ci­ons de les lli­ber­tats fona­men­tals durant la crisi.

LES XIFRES

2
morts,
una setantena de ferits i almenys cinc desapareguts és el balanç dels xocs dels manifestants amb la policia.
97
vots
a favor, 26 en contra i cap abstenció va obtenir Francisco Sagasti per esdevenir president del Perú.

Els joves del bicentenari

Les protestes al Perú han tret de les ombres una generació de joves, la major part dels quals de classe mitjana urbana, tips de la corrupció i descreguts de la política. La sortida anticipada de Martín Vizcarra per la via parlamentària va encendre les protestes de desenes de milers de persones, que han sortit als carrers convocats per les xarxes socials, sense direcció política. Aquest grup heterogeni ha estat anomenat “generació del bicentenari”, pels 200 anys d’independència que el Perú complirà el juliol de l’any que ve. Els manifestants tenen els seus màrtirs: Inti Sotelo i Brian Pintado, morts dissabte a la nit a mans de la policia. Dilluns, centenars de persones van col·locar cartells a l’avinguda de Lima on van ser atacats. “Som peruans pacífics i venim a defensar la nostra pàtria, no perquè ens matin”, “No siguis policia, estudia”, “Podria haver estat el meu fill o el teu”, es podia llegir en algunes de les pancartes, situades en altars construïts a l’aire lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.