El segrest de la sobirania popular

Ahores d'ara ningú dubta que la sentència sobre l'Estatut d'Autonomia qüestiona la voluntat expressada per la ciutadania de Catalunya a través de referèndum. I a partir d'aquest fet la principal conclusió que podem extreure és que hi ha quelcom en la Constitució que no facilita l'encaix de les realitats nacionals que configuren l'actual Estat. O en la Constitució o en les funcions del Tribunal Constitucional, ja que en la divisió de poders d'un Estat de dret el poder judicial controla la resta de poders, l'executiu i el legislatiu, però no pot controlar l'exercici de la sobirania popular a través de referèndum convocat basant-se en els mateixos procediments constitucionals.

La sentència significa la impugnació del procés d'elaboració parlamentària, un treball de consens i acord entre el Parlament català i el Congrés de Diputats, ratificat en referèndum, i afebleix l'horitzó d'aprofundiment de l'autogovern a través dels procediments i mecanismes constitucionalment establerts, cosa que posa en perill l'encaix de Catalunya amb Espanya. A més, ha palesat la manca de legitimitat moral i jurídica d'aquest Tribunal Constitucional, viciat en la seva composició i funcionament per lògiques partidistes. La tardança, les continuades filtracions d'esborranys i posicionaments, i l'enquadrament polític o ideològic dels seus membres resten tota credibilitat, tota autoritat ètica, a la seva actuació.

A CCOO de Catalunya defensem la necessitat de més autogovern no com una opció idealista, estètica o sentimental, sinó com la millor manera de donar resposta als interessos dels treballadors i treballadores que viuen i treballen a Catalunya, una comunitat amb uns clars trets diferencials històricament, lingüísticament i culturalment determinats i que ningú nega, perquè sabem que és amb institucions pròximes a la realitat concreta i propera on es poden resoldre millor els problemes de la gent.

Per això reafirmem la plena validesa de l'Estatut i apostem pel seu total desplegament i per aprofundir l'exercici de l'autogovern com la millor manera de donar resposta a les necessitats i problemes de la ciutadania, des de la proximitat de les seves institucions. L'Estatut és l'instrument que ens permet seguir avançant cap a cotes més altes d'autogovern i en cap cas la sentència pot invalidar l'acord de finançament que ha de permetre que la contribució fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya reverteixi en la inversió suficient en serveis públics i infraestructures de qualitat.

Davant la sentència reclamem compromisos clars al govern i al conjunt de les forces polítiques per desplegar l'Estatut i posar-lo al servei dels drets socials de les persones, més encara en aquests moments de profunda crisi econòmica. I mentrestant, treballem per construir la resposta unitària, encapçalada per les institucions, de les forces polítiques i socials al carrer, on deixem clar el rebuig a la sentència i que volem continuar aprofundint en l'autogovern. Ara no es pot entendre cap tipus de tacticisme que busqui treure profit de la situació.

A la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ens definim com un sindicat nacional i de classe, perquè actuem sobre les condicions de treball a l'empresa, i de vida, en la societat pel conjunt de treballadors. Per això la nostra opció de reclamar més autogovern l'acompanyem amb un compromís voluntari de confederalitat en l'àmbit estatal, europeu i mundial. Creiem que actuant des de la solidaritat amb els treballadors i treballadores de l'Estat, d'Europa o del món construirem aquest món millor amb drets socials i laborals, amb treball decent, i amb regles i controls del mercat i del sistema financer internacional. Només lluitant coordinadament, des de aquí i des de arreu, evitarem les retallades i els ajustos que volen acabar amb l'actual model social basat en els drets laborals i socials.