Política

Àngels Chacon

Candidata del PDeCAT

“Volem la independència, però no un full de ruta fictici”

Al PDeCAT també tenim represaliats i no he sentit mai que anomenessin Quim Nin, pendent de judici
L’endarreriment electoral prorroga la provisionalitat d’un govern que s’ha mostrat incompetent
Està d’acord amb l’ajornament de les eleccions donada la situació sanitària o hi veu un rerefons electoralista?
La salut de les persones és el primer de tot i si els experts creuen que s’han d’ajornar atesa la situació sanitària, endavant. Dit això, és clar que aquí traspuen criteris partidistes. Ara les grans preguntes són si el 30 de maig la ciutadania podrà exercir el seu dret a vot o no, i fins quan hi haurà aquesta incertesa. D’altra banda, al govern espanyol hi ha un ministre candidat de Sanitat que no es pronuncia sobre qüestions que afecten Catalunya, entre elles la data de les eleccions. El senyor Illa haurà d’escollir entre ser ministre o ser candidat.
Creu que aquest període fins a finals de maig aguditza la sensació de provisionalitat tant del govern com del país?
Aquest endarreriment de la data de les eleccions no només prorroga el termini de campanya electoral sinó que també prorroga la provisionalitat d’un govern que s’ha mostrat incompetent i incapaç de planificar i adoptar les mesures necessàries per controlar la pandèmia. I això és dolent per a Catalunya, perquè el país necessita un govern que gestioni millor la pandèmia i que comenci la recuperació econòmica tan aviat com sigui possible.
És la primera vegada que el PDeCAT es presenta a les eleccions en solitari i amb aquesta sigla. Ja sé que no em dirà un nombre d’escons, però quin seria per a vostès un resultat òptim?
Que arribéssim a ser decisius al proper govern. No vol dir estar en el govern, però sí ser decisius. Nosaltres no naixem des de l’oposició per anar contra ningú, sinó de l’afirmació de la defensa del nostre projecte de país.
Firmarien un govern format per JxCat, ERC i el PDeCAT, que és el que hi havia fins al setembre?
Ara és massa aviat per fer aquest tipus d’hipòtesi, però el que no signarem és un acord perquè hi torni a haver un tripartit d’esquerres com el que hi ha ara. O quadripartit. De facto, ara Junts no ha fet res més que subscriure els acords que hi ha hagut entre ERC, els comuns i moltes vegades la CUP. Junts no ha defensat el nostre projecte de país. El que ha fet és subscriure els acords pressupostaris amb els comuns, i no dic res diferent que no digués quan jo era al govern. Jo vaig manifestar en diferents reunions que no estava d’acord que s’incrementés l’impost de successions.
Ara que no és al govern potser és més lliure de dir si creu que ho està fent bé gestionant la pandèmia.
Quan era al govern deia exactament el mateix que dic ara. No, no s’està fent bé. Hi ha descoordinació, hi ha rivalitat evident i falta molta planificació, molta transversalitat en l’aplicació de les mesures. Des del minut 1. Vaig demanar sempre no intervenir en el Procicat, però sí que hi hagués mecanismes de diàleg de les diferents conselleries i els sectors. No s’ha après dels errors de la primera onada, no hi ha coordinació, no hi ha comunicació, no es parla amb els sectors, se’ls comunica, però no s’hi té interlocució. Manca diàleg i consulta, no dic pressió dels lobbies, sinó comunicació. No s’ha gestionat bé, no hi ha hagut un pla de tests i ara correm-hi tots, anem tancant i anem temptejant. Jo em creuria que realment s’està fent tot el que es pot fer si obviéssim tot això. És que ens pensem que la gent pot anar tancant i no passa res, i ja s’espavilaran? Ja hauríem d’estar negociant ara els fons, i el que pots dir és “estimem que aquests sectors necessiten tants diners”.
No som Alemanya, diuen.
No som Alemanya, ja es veu, perquè fins i tot a l’hora de fer els pressupostos de la Generalitat, a l’economia productiva li destinem un 0,5% a Empresa. Per tots aquests motius, perquè no hi ha coordinació, planificació, comunicació i no hi ha hagut pla de tests, perquè estem improvisant contínuament i hi ha baralles dins el govern, i perquè no hem ni previst i no hem parlat de si ens endeutarem més o menys, no s’està gestionant bé la pandèmia.
JxCat ha integrat a les llistes formacions polítiques que no han desaparegut com a tals. Per què no s’ha pogut arribar a un acord amb vostès?
Perquè se’ns oferien uns llocs a les llistes i la desaparició del partit, i nosaltres hem dit que això no va de càrrecs, això va de projecte de país. Qualsevol de les ofertes que sempre hi va haver demanava la desaparició del partit i, evidentment, no hi volem renunciar. Vam presentar per part nostra tot un seguit de fórmules de coalició, de pactes, fins i tot s’havia ofert la presidència d’aquesta coalició a en Jordi Sànchez, el partit renunciava a presidir-la, però el que es vol és la desaparició del PDeCAT pensant que tots els associats anirien automàticament a JxCat, i això no ha passat. És un plantejament equivocat, perquè si realment vols integrar, sumar i transversalitat, el que no pots fer és anar demanant que s’anul·lin o morin els partits que l’han de formar. Aquesta voluntat que acabés el PDeCAT volia dir en el fons afeblir l’independentisme, perquè volia dir que una sèrie de gent es quedaria òrfena de partit. Ja hem vist que Junts no és el PDeCAT, hem vist el que ha passat amb candidats que venen de tradició convergent vinculada al PDeCAT.
S’ha imposat Laura Borràs a les primàries de JxCat davant de Damià Calvet. Vostè, que els coneix a tots, quina lectura en fa?
En faig la lectura que aquest nou partit, JxCat, no vol tenir res a veure amb el que és l’antiga Convergència, per bé que hi ha una gran quantitat de càrrecs institucionals i que havien estat orgànics del partit que són ara a JxCat. Malgrat això, han guanyat els independents i, sobretot, ha guanyat Laura Borràs.
Qui representa el llegat polític de Convergència?
Nosaltres. No tenim cap mena de vergonya a dir que representem el que va ser tota una visió de país, un sistema sanitari, educatiu, de recerca.
Per què no s’ha pogut arribar a un acord amb Marta Pascal?
Quan algú marxa d’un partit perquè està tant en desacord que no només marxa sinó que n’ha de fundar un altre i després vol confluir, és difícil d’entendre. Som un partit que manté més de 8.000 associats, que té més de 170 alcaldes al darrere. Tenim veu pròpia i, de fet, el seu partit tampoc acabem d’entendre què representa.
La relació amb JxCat s’ha enverinat fins a tal punt que són als tribunals per la sigla. Va ser un error judicialitzar aquesta qüestió en un moment en què es demana desjudicialitzar la política?
No, el que va ser un error va ser no complir un acord pactat i signat. No s’ha portat als tribunals el president Puigdemont, s’ha denunciat als tribunals una assemblea fictícia. S’ha incomplert un acord escrit signat per quatre persones, i quan això passa i hi ha una assemblea fictícia, la demanda posada per qui gestiona el partit, que no és el president, es fa també perquè qualsevol dels associats podria demanar responsabilitats a aquesta persona per no haver tingut cura dels interessos del partit. No és una demanda de David Bonvehí contra el president Puigdemont, això Bonvehí no ho faria mai. És una demanda de les persones que gestionen el partit per denunciar una assemblea fictícia. És la defensa d’un acord signat incomplert, i al nostre partit els acords signats es respecten. I quan acabi i ens donin la raó, que facin amb el nom el que vulguin, però a casa nostra els acords signats es respecten.
Si es pogués investir Carles Puigdemont, l’investirien?
Nosaltres sempre hem defensat que Puigdemont és el nostre president legítim destituït pel 155, no en reneguem; el que és obvi és que ara és política-ficció. Per activa i per passiva, sempre ho he dit, que Puigdemont és el nostre president legítim destituït, però no alimentarem més ficció, i hem vist que el president Puigdemont no pot tornar i no pot ser investit. Ja ens agradaria que no hagués estat destituït, però qui encapçala la llista tutelada per Puigdemont és Laura Borràs i el que haurem de decidir en aquestes properes eleccions no és si investim Puigdemont, sinó si volem Laura Borràs i el seu equip de JxCat gestionant el govern de la Generalitat. Ningú qüestiona el president Puigdemont, i el PDeCAT no va sol perquè s’oposi a Puigdemont, va sol perquè ningú defensa el seu model de país.
Però ell és el cap de llista de JxCat; a la pràctica s’hi enfronten, a les urnes.
No ens oposem al president Puigdemont, nosaltres defensem el nostre projecte i hem estat radicalment contundents sempre que hem hagut de condemnar la repressió que continua contra presos polítics i exiliats, i tants altres, també molts alcaldes i càrrecs del PDeCAT pendents de judici. En tenim i, per cert, surten molt poc. El senyor Quim Nin, que era secretari general de la Presidència, no he sentit mai que l’anomenessin i és una persona que està pendent de judici, i tenim associats i alcaldes en la mateixa situació. També són represaliats, també. En aquestes eleccions podem fer dues coses, votar amb el cor i l’estómac o votar amb el cap, i hem de mirar què ens enforteix més com a país i què ens permet assolir la independència. Per molt que la senyora Borràs parli d’implementar la República i el mandat de l’1-O, no explica com. És més independentista qui és realista o qui segueix prometent coses que no seran veritat?
Per vostès el mandat del Primer d’Octubre quin és i com pensen implementar la independència?
L’1-O va ser un exercici de democràcia col·lectiva impressionant. Per implementar-la no hem d’anar al símptoma sinó a les causes. Ara no es podria de cap manera implementar el mandat de l’1-O, una expressió màxima de democràcia i voluntat expressada a les urnes, però no es pot implementar per tres motius. Primer: no hi ha unitat estratègica de les forces independentistes, no hi és. Aquell dia ens vam posar tots d’acord per fer una cosa, anar a votar. Però és obvi que no ens vam posar d’acord per al que venia després. Per tant, la responsabilitat que no s’acabi implementant la República no és ara de qui diu la veritat sense deixar de voler la independència. Tractar la població com a adulta és dir-li que encara no ens hem posat d’acord en el full de ruta. Dir ara que implementarem la República? Però si no parlen ni amb el seu soci de govern. No sabem governar una pandèmia i implementarem una república? Va, home! Prou de jugar amb la gent. Segon: no tenim reconeixement internacional. I tercer: Catalunya està feble, a tots els nivells, també econòmicament. Quin és el pla? És molt realista treballar perquè hi hagi unitat estratègica, marcar un full de ruta, i paral·lelament seguir pressionant aquest Estat espanyol que no té el coratge d’afrontar una qüestió política políticament. I després cal treballar per augmentar les aliances en l’àmbit internacional. Potser que comencem la casa perquè els partits independentistes siguem capaços d’anar tots a l’una.
Quan el Congrés tombi l’amnistia, què ha de fer l’independentisme?
Ha de seguir denunciant en l’àmbit internacional la repressió, com bé està fent Òmnium Cultural. És molt més potent la campanya que ha fet Òmnium, d’aconseguir tot aquest ressò internacional. Això sí que és actuar amb una estratègia focalitzada a aconseguir suport internacional, cent per cent d’acord. No deixar d’insistir, què hem de fer, si no? Hem de parar el país? Sortir al carrer? Combatrem, ens confrontarem, no sé si intel·ligentment, i què? El que hem de tenir és respecte a tota aquesta gent, i m’hi compto, que volem la independència, però no volem un full de ruta fictici.
Aixecar la suspensió de la DUI?
Sí, és clar. Ara que estem més dividits, ara que estem en una pandèmia, ara que no tenim ni una estratègia, ara que estem afeblits, ara l’aixecarem i llavors no la vam aixecar? Si us plau...
L’última enquesta del CEO diu que l’independentisme superaria el 50% comptant amb els vots del PDeCAT. Què es pot fer amb un 50%+1?
Doncs seguir treballant per ser més. El 50% no és una vareta màgica que ens permet implementar la República, perquè no hi ha unitat independentista, ni un full de ruta establert ni reconeixement internacional. No ha canviat res en la nostra voluntat, tots els que som independentistes no hem deixat de ser-ho, però deixem de somiar i posem-nos a treballar.

10 coses que potser no sabies...

Trenta països. L’exconsellera d’Empresa i Coneixement ha visitat més de trenta països. A més de la seva etapa com a directora d’exportació, en el sector industrial del món paperer, com a regidora de l’Ajuntament d’ Igualada va liderar projectes europeus vinculats a la innovació i el comerç local.

Traduccions. Un cop acabats els estudis universitaris, va començar la seva carrera professional fent traduccions d’alemany per a empreses del sector industrial. Domina quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany.

Botiga de sabates. Per tal d’estar a prop dels seus fills quan eren petits, durant quatre anys va treballar en una sabateria al centre d’Igualada.

Dret. La candidata del Partit Demòcrata és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona però no ha exercit mai d’advocada. Posteriorment es va especialitzar en comerç internacional.

Aficions. Gaudeix molt de la seva feina i llegeix llibres sobre el seu àmbit professional. Reivindica poder sentir passió per la feina. Quan té estones lliures (darrerament són poques) desconnecta anant a nedar o s’endú a passejar la seva gosseta pels boscos dels voltants d’Igualada.

Patronal. Entre el 2008 i el 2011 va dirigir la Unió Empresarial de l’Anoia, una associació multisectorial apolítica de la comarca de l’Anoia.

Nits. Àngels Chacón és au nocturna.

Dolços. És molt llaminera. Els pastissos són una debilitat.

Manya. L’exconsellera és el que se’n diu “manetes”: sigui arreglant endolls, penjant quadres, reparant canonades...

Dones. Sempre ha treballat en àmbits masculinitzats i defensa l’existència de referents femenins perquè les noies no s’autolimitin personalment o professional.

Codirigint un hospital simulat

Quan parla dels professionals de la salut, sap de què parla. Poca gent sap que Àngels Chacón (Igualada, 1968) ha estat durant gairebé vuit anys de manera voluntària codirectora d’un centre d’innovació en simulació per a la seguretat del pacient a la capital de l’Anoia, un hospital simulat on personal sanitari fa avaluació de competències no tècniques. L’Imperial College London el va reconèixer com a projecte innovador. La candidata del PDeCAT va ser la primera dona al capdavant de la conselleria d’Empresa i Coneixement, fins que el president Quim Torra la va destituir i va nomenar Ramon Tremosa, el setembre passat. El seu partit ho va interpretar com una purga política, ja que la setmana anterior Torra li va preguntar si es quedaria al PDeCAT o marxaria a Junts per Catalunya. Des d’aleshores no ha tornat a parlar amb el 131è president. Anteriorment havia estat regidora a l’Ajuntament d’Igualada entre els anys 2011 i 2018.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.