La CDU evita el gir a la dreta
Els conservadors alemanys elegeixen com a líder Armin Laschet, un centrista sense carisma pròxim a Merkel
El partit triarà a la primavera el candidat a la cancelleria en els comicis de setembre
Angela Merkel només es va adreçar a través d’una salutació virtual al congrés de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de què va deixar la direcció el 2018 per posar-la en mans de la seva successora, Annegret Kramp-Karrenbauer, AKK. L’objectiu prioritari del congrés, virtual, era elegir nou líder, un any després que AKK anunciés la seva renúncia per manca de capacitat de lideratge.
Ara, l’aspirant a la presidència més proper a la línia de Merkel era Armin Laschet, amb poc carisma, mal situat en els rànquings de popularitat i sense ganxo entre l’elector per lluitar en les eleccions generals del pròxim setembre.
Malgrat tot, aquest candidat, fluixet però continuista, va imposar-se en la votació telemàtica d’un congrés robotitzat al seu principal rival, Friedrich Merz, un milionari dretà i representant de món empresarial.
Una frase de la cancellera durant la salutació de divendres –“desitjo que guanyi un equip”– va donar, ahir, la clau de la victòria a Laschet. El cap del govern de Rin del Nord-Westfàlia lluitava per la presidència de la CDU recolzat en el ministre de Sanitat, Jens Spahn, el membre més ben valorat del govern de Merkel. Per si algú s’havia oblidat d’aquest detall, Laschet va recordar que feia equip amb Spahn en el discurs de vint minuts en què va demanar el vot als 1.001 delegats. I, ja en el torn de preguntes als tres candidats –n’hi havia un tercer, l’exministre de Medi Ambient Norbert Röttgen, descavalcat en la primera ronda de votacions–, va ser Spahn qui ho va recordar en demanar el torn de paraula per adreçar-se als companys de partit com a membre de “l’equip” de Laschet.
La intervenció de Spahn era tramposa, perquè va malversar el seu torn de preguntes per fer proselitisme. Com que era un congrés virtual, és difícil calibrar com va caure de malament aquesta intervenció. Però les crítiques a les xarxes socials van ser generals.
Experiència de govern
I, malgrat aquest fals amic o la poca credibilitat de Laschet, Merz va caure derrotat en la segona volta, un cop eliminat el moderat Röttgen. Es va evitar així el perill d’un gir a la dreta de la CDU en l’obertura de l’anomenada era post-Merkel.
Merz, el poderós enemic intern a qui la líder alemanya va apartar de posicions preferents el 2002, no va guanyar l’elecció. Laschet, un centrista, és el nou president del partit que més governs federals ha liderat i que, després de quatre mandats de Merkel, és encara la primera força quant a intenció de vot per al setembre.
Eliminat el perill d’un gir dretà, queda oberta la qüestió de qui lluitarà per la cancelleria a les generals de setembre. Laschet és un polític amb experiència de govern en l’àmbit regional –el seu land és el més poblat d’Alemanya, amb 18 milions d’habitants. Costa imaginar-se’l al capdavant de la primera potència europea. Ell mateix es defineix com un home senzill, pare de tres fills, catòlic i fill d’un miner, que va ingressar a la CDU de jovenet i que d’aquí un parell de setmanes farà 60 anys.
Spahn és vint anys més jove que Laschet i molt més ambiciós. Fa dos anys, ja va intentar arribar a la presidència de la CDU, però sense possibilitats de vèncer. Ara, al capdavant de Sanitat, és un rostre omnipresent enmig de la pandèmia. La seva intervenció tramposa d’ahir va ser més aviat inoportuna. Però el perill que realment pot afectar de manera irreversible la seva popularitat és un desastre o una relliscada forta en la lluita contra la pandèmia.
La designació del candidat conservador a la cancelleria s’espera per al març o l’abril. La decisió s’ha de consensuar amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit agermanat amb la CDU al líder de què, Markus Söder, s’atribueixen ambicions. En la lluita contra la pandèmia, s’ha convertit en el més rigorós defensor de les restriccions estrictes dins el seu land. Segueix fidelment la línia que Merkel intenta aplicar a tot el país, just al revés que Laschet, que, especialment en la primera fase de la pandèmia, va caracteritzar-se per la pressa a desactivar les restriccions, contra el parer de la cancellera.