El TSJC imposa el 14-F
El tribunal manté la primera convocatòria i diu que resoldrà el fons abans del 8 de febrer, a mitja campanya
El govern defensa l’ajornament fins al 30-M, però per ara no preveu refer el decret
Capella demana a Illa que prioritzi el recompte de malalts i no el de les enquestes
Catalunya anirà a votar el nou Parlament el 14 de febrer, contra el parer de tots els grups parlamentaris menys el PSC. Així ho va decidir ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en mantenir la mesura cautelar de deixar viva aquesta cita electoral i suspendre el decret 1/2021 del govern de divendres passat, en el qual “es deixava sense efecte” el 14-F a causa de la pandèmia i es fixava una nova convocatòria electoral el 30 de maig. La sala contenciosa administrativa també va indicar que resoldrà el fons del cas –la ponderació entre el dret de vot, reclamat per un advocat i quatre forces extraparlamentàries, i el dret a la salut– abans del 8 de febrer; és a dir, a mitja campanya. És difícil que el tribunal canviï d’opinió.
El govern, amb un document amb prop de 50 planes farcit d’arguments tècnics i sanitaris presentat ahir, esperava que els set magistrats de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa rectifiquessin la seva posició, que ha sorprès tothom.
La consellera de Justícia, Ester Capella, va ser l’encarregada a la tarda de donar explicacions i incidir en la posició del govern malgrat no haver rebut una notificació oficial més enllà d’una piulada del tribunal a les xarxes. Va deixar clar que, de moment, i fins que no hi hagi una decisió jurídica sobre el fons de la qüestió, el principal argument jurídic és reforçar la validesa del decret i no es plantegen per ara la possibilitat de refer-lo i buscar una nova data. Quan el TSJC es pronunciï, el “govern prendrà les decisions que haurà de prendre”, va assegurar. També va admetre que, si al final es fan el 14-F, l’executiu “fomentarà la participació i posarem tos els mitjans per poder votar en les millors condicions de salut”.
Suport al servei jurídic
La consellera va defensar la validesa del decret i també el fet que el firmés el vicepresident, Pere Aragonès, davant l’argumentació d’alguns recursos presentats i va criticar que ho posi en qüestió el PSC, ja que es basava en l’informe de la comissió jurídica assessora i dels serveis jurídics de la Generalitat. “Si no, qui podria firmar aquest decret?”, es va preguntar en veu alta, emfatitzant que en una situació de pandèmia “les respostes normals no s’ajusten a la situació d’excepcionalitat”.
La consellera va destacar que no es tractava d’una decisió de tipus jurídic, sinó d’“aplicar el sentit comú” per poder fer unes eleccions “sense por” en aquests moments en què es registren 26.000 infectats per Covid cada setmana i hi ha 621 persones a les UCI catalanes afectades per coronavirus. I en aquest punt va demanar al ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, que ha de “prioritzar el recompte de malalts en lloc del recompte de les seves enquestes”. Per Capella, “preservar la salut i protegir la democràcia” són els motius que van motivar l’ajornament, amb el qual van estar d’acord tots els grups (no en la data) en la taula de partits, tot i lamentar que alguns van trencar l’acord “per la porta del darrere”, en al·lusió al PSC, al qual l’executiu atribueix el fet d’impulsar recursos sense posar-hi les sigles.
La primera reacció del govern es va produir al Pati de Carruatges del Palau de la Generalitat a quarts de dues de la tarda. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, va lamentar que la decisió de mantenir les mesures cautelars generava un “perjudici a la ciutadania” i reiterava els arguments esgrimits els últims dies, en què tot plegat es considerava un altre intent de condicionar la política catalana per deixar-la en mans de la justícia. Va qualificar la primera resposta del TSJC d’“irresponsabilitat”, ja que obligarà molts ciutadans “a triar entre el dret a vot i el dret a la salut”. En la mateixa línia es va mostrar la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, que va afirmar que alterar la decisió d’ajornar la data dels comicis presa per consens en la taula de partits, posa “en risc no només la salut” dels ciutadans, sinó el mateix procediment electoral reglat”. Budó va qualificar la situació de “molt greu”, però també va asseverar que “el govern de Catalunya estarà a l’altura del moment”.
Malgrat lamentar el “155 permanent” que viu Catalunya, la candidata de JxCat, Laura Borràs, va assegurar que la formació està preparada per si al final cal votar el 14-F, com també hi va coincidir la diputada de la CUP Maria Sirvent. El principal grup de l’oposició, Ciutadans (Cs), mantenia ahir el missatge que calia ajornar els comicis i demanava al govern que “dicti un altre decret amb la corresponent formalitat jurídica perquè tingui efecte”, deia el seu candidat, Carlos Carrizosa”, mentre que el PP ja semblava donar per trencat l’acord de la taula de partits i reivindicava “posar-se les piles” per garantir la seguretat sanitària del procés electoral, segons va manifestar a TV3 el seu secretari general, Daniel Serrano. Per la seva banda, els comuns demanaven al TSJC que prengui una decisió definitiva abans de començar la campanya.
Dimarts passat, el TSJC va acceptar la mesura cautelaríssima –força inusual, ja que no escolta les parts, en aquest cas la Generalitat– sol·licitada per un advocat i la formació Esquerra en Positiu, en la qual es demanava que se suspengués el decret que canviava la data electoral, en considerar que estava en perill el seu dret a vot a Catalunya. I la fiscalia superior de Catalunya també ha apostat per mantenir la mesura cautelar perquè les eleccions siguin el 14-F en compartir el raonament del TSJC, que si no l’aprovava, el procés electoral en ser peremptori i esgotar-se en 54 dies, no tindria sentit l’empara judicial demanada, mentre que, si al final s’accepta el 30-M, sí, ja que hi ha termini per fer tots els passos.
Escurçar terminis
Amb la maquinària electoral engegada i el sorteig de les meses electorals fet a correcuita, és bastant improbable que el TSJC rectifiqui la posició inicial. Amb tot, va anunciar que, per analitzar el fons de la causa, escurçarà els terminis de vuit a quatre dies que ara tenen totes les parts per presentar les seves al·legacions de fons, i, a més a més, que es compromet a dictar sentència abans del 8 de febrer, a sis dies de la votació. Realment una proesa, ja que, sense jurisprudència, hi havia juristes que indicaven que es podria donar la paradoxa (com passa sovint en el contenciós) que la resolució del TSJC arribés un cop la ciutadania hagués votat el 14-F, i que, si hagués donat suport al parer de la Generalitat de garantir al màxim nombre de persones el dret a vot i també la seva salut, es podria tornar a votar per segon cop. Això no passarà, tot i l’enrenou per formar meses i les impugnacions que podrien venir més endavant.