L’exregidor de CiU Antoni Vives accepta dos anys de presó per contracte simulat

L’exregidor de CiU a Barcelona Antoni Vives ha acceptat dos anys de presó i d’inhabilitació per haver simulat contractar un exalcalde d’Unió, que es va embutxacar 155.067 euros sense exercir cap tasca, encara que no entrarà a la presó i li commutaran la pena per 6 mesos de treballs a la comunitat.

Vives, també investigat en el cas 3 %, ha arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia que ha ratificat en el judici que s’ha celebrat aquest dimecres a la secció segona de l’Audiència de Barcelona, on també estaven acusats l’exdirector general de Barcelona Regional Guillermo Müller i l’exalcalde de Cervelló (Baix Llobregat) Jesús Arévalo.

El ministeri públic sol·licitava inicialment cinc anys de presó per a Vives, que va ser president del consell d’administració de Barcelona Regional durant el mandat de Xavier Trias, així com per als altres dos acusats, per un delicte de falsedat documental, en concurs amb prevaricació i malversació de cabals, pels quals finalment han acceptat dos anys de presó i d’inhabilitació.

Segons fonts jurídiques, els sis mesos de treballs a la comunitat que commuten la pena de dos anys de presó es transformaran en un curs d’ètica pública, que hauran de seguir els acusats.

En virtut d’aquest acord amb la Fiscalia, Vives també accepta una multa de 5.400 euros, igual que Arévalo, mentre que en el cas de Müller se situa en 3.600 euros. A més, els tres acusats hauran de retornar conjuntament a Barcelona Regional els 155.067 euros distrets.

Els fets es remunten al 2011, quan Arévalo, funcionari de carrera, va sol·licitar al seu partit -militava en Unió quan encara seguia vigent la coalició CiU amb Convergència- que l’administració el contractés per “completar la seva remuneració anual” després de ser escollit alcalde de Cervelló, ja que en la seva anterior ocupació com a arquitecte a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) el seu salari era superior als 47.275 euros que percebia al capdavant del consistori.

Arran d’aquesta petició, Vives, que havia estat nomenat regidor d’Urbanisme i president del consell d’administració de Barcelona Regional durant el mandat de Xavier Trias, es va posar d’acord amb Müller per contractar “fictíciament” Arévalo a l’empresa pública Barcelona Regional entre els anys 2012 i 2015.

Segons consta en l’escrit de Fiscalia, que han corroborat tots els acusats, “de comú acord amb el seu amic” Müller, Vives va decidir contractar a Arévalo, amb “conscient i grollera infracció del deure d’actuar conforme a l’ordenament jurídic i amb evident perjudici econòmic per als interessos públics”.

L’alcalde va ser contractat des del 9 de gener de 2012 fins a final d’obra per realitzar funcions d’”assistència tècnica al projecte model urbà i metropolità de dispersió de contaminants”, amb una jornada laboral a temps complet de 40 hores setmanals i un salari de 34.000 euros bruts anuals.

No obstant això, Arévalo “ni va participar en el projecte indicat en el seu contracte laboral -que va ser desenvolupat per altres tècnics de la companyia- ni en cap altre executat per l’entitat”, a la seu de la qual no tenia despatx propi ni tampoc consta que acudís si més no a l’oficina.

“Els tres acusats es van concertar per simular el contracte i donar-li aparença de legalitat a fi d’obtenir un il·lícit enriquiment a càrrec dels cabals públics i en favor de Jesús Arévalo”, sosté el ministeri públic, que va impulsar la querella que va donar motiu a la recerca.

Arévalo va figurar com a treballador de Barcelona Regional fins al 31 de maig de 2015, una vegada Ada Colau va ser elegida alcaldessa de la capital catalana, període en el qual va arribar a embutxacar-se sense haver dut a terme cap feina 155.067 euros, quantitat que l’Audiència ha ordenat als condemnats retornar a l’empresa municipal en concepte d’indemnització conjunta i solidària.

Inicialment, la Fiscalia es va querellar també contra Antoni Miquel, “Leslie”, cantant dels Sírex i militant de CDC, per haver estat contractat per Barcelona Regional sense haver exercit treballs per a l’entitat municipal.

No obstant això, el ministeri públic va decidir no acusar Miquel després de revisar la documentació aportada per la seva defensa, i l’Ajuntament de Barcelona, que exerceix l’acusació particular en la causa, va acabar retirant la seva petició de pena.

La Fiscalia també va acabar arxivant la recerca sobre la gestió de Barcelona Regional, mentre que el Tribunal de Comptes va desestimar la demanda presentada pel consistori barceloní perquè indagués sobre aquest tema.