JxCat reprèn el camí cap a la DUI

Junts va començar la campanya anunciant la intenció de proclamar la república si el 14-F guanyen les eleccions, però el passat és massa recent, la memòria, intensa, i l’experiència, un grau, així que la proposta de Junts va ser sotmesa a un ampli interrogatori, com ahir reconeixia la candidata Laura Borràs, per la qual cosa ahir va voler començar a desentrellar un compromís que, com va admetre, ha de comptar amb la suma de tots els partits independentistes i la mobilització ciutadana. Amb tot, encara queden detalls per resoldre.

L’actual diputada al Congrés es compromet a “activar” aquella declaració d’independència que fa tres anys es va votar a l’hemicicle, es va defensar a les escales del Parlament i va portar nou polítics a la presó. Ahir, el primer pas, però, va ser una enèsima crida a la unitat dels partits independentistes per fer possible aquest camí si els vots independentistes aconsegueixen passar el llindar del 50% dels vots. En aquesta direcció, Borràs ja va anunciar que si guanya les eleccions el primer que farà es trucar als caps de llista de les altres formacions independentistes, Pere Aragonès i Dolors Sabater, per oferir-los formar govern.

Arribats a aquest punt, el programa de Junts proposa, altre cop, portar a aprovació a la cambra catalana una nova declaració política que constati la majoria independentista aconseguida a les urnes, si és el cas, i ratifiqui la vigència de la declaració de sobirania del 2013, la declaració d’inici del procés independentista del 2015 i finalment la declaració del 2017. En aquesta mateixa declaració, es proposar declarar el Consell per la República com a “autoritat nacional” i “dipositari del mandat de l’1-O”. Cal recordar, però, que tant la CUP com ERC han estat força crítics amb aquest organisme per l’ús partidista que, consideren, en fa Junts. En tot cas el full de ruta de l’equip de Puigdemont proposa que sigui el Consell per la República qui conjuntament amb la resta d’institucions catalanes es faci càrrec dels preparatius del període de transició cap a la república. Es tractaria en aquesta fase de preparar les infraestructures d’estat que no es van aconseguir en la legislatura de Puigdemont i Junqueras.

Amb una declaració d’intencions aprovada al Parlament i amb la unitat de les forces independentistes, Junts proposa tornar a negociar amb l’Estat “una via democràtica” per exercir el dret d’autodeterminació i no descarta prendre “decisions unilaterals” si l’Estat es manté amb una actitud “intransigent i immobilista”. En aquesta negociació, Junts reitera les seves condicions: “amnistia immediata”, mediador internacional que garanteixi el contingut i el compliment dels acords i la intervenció dels organismes europeus per assolir “un referèndum acordat i vinculant”.

Junts també es compromet a mantenir una actitud “ferma, activa i vigilant” i, “si s’escau de resistència i desobediència institucional” alhora que declara formalment “l’assumpció dels riscos i conseqüències que pot comportar el compromís de no permetre cap ingerència, ni política ni jurídica, contra la sobirania del Parlament. Finalment, “quan les institucions, la ciutadania i el Consell per la República estiguin preparats, “s’activarà la declaració d’independència, que haurà de comptar amb la mobilització ciutadana i el suport internacional”.

La declaració d’intencions va coincidir amb el primer acte en què participaven els presos polítics Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull arribats a l’escenari amb el tercer grau sota el braç, després de complir una quarta part de la condemna, i sense gaires esperances de poder continuar en semillibertat amb una fiscalia que els demana un curs per reprogramar-se les idees.