Sarkozy obre foc contra les acusacions de corrupció
El president francès titlla de “calúmnies amb l'únic objectiu d'empastifar” els atacs que rep pel cas de l'hereva de L'Oréal L'excomptable de Bettencourt diu que li va subvencionar la campanya amb 150.000 euros
L'escàndol per les donacions electorals de la multimilionària francesa Liliane Bettencourt va obligar ahir Nicolas Sarkozy a passar a la línia de foc per defensar el seu partit de tota sospita de corrupció. Fins ara, el president francès s'havia reclòs en un silenci prudencial i només havia sortit en defensa del seu ministre de Treball, Éric Woerth, a l'ull de l'huracà per un suposat cas de condescendència amb el frau fiscal de Bettencourt, propietària de l'imperi de cosmètica L'Oréal.
Després de tres setmanes de sospites i revelacions que estrenyen cada vegada més el seu govern, Sarkozy va esclatar finalment ahir durant una visita a un hospital a la rodalia de París. “M'encantaria que el país s'apassionés pels grans problemes com la salut, les pensions o com crear creixement, en lloc d'entusiasmar-se pel primer horror o calúmnia que només té l'objectiu d'empastifar, sense cap mena de base real”, va exclamar en un discurs sobre el sistema mèdic.
Poc abans, l'Elisi havia desmentit oficialment l'última revelació del diari electrònic Mediapart, autèntic artífex del destapament d'aquesta polèmica convertida en afer d'Estat. Segons una excomptable de Bettencourt, el president va rebre 150.000 euros de la multimilionària durant la campanya presidencial del 2007. La comptable, acomiadada el 2008 després de dotze anys al servei de l'hereva de L'Oréal, ha assegurat que Woerth va ser el dipositari de sobres que contenien diners en metàl·lic. A més, assegura que Sarkozy hauria estat “un convidat habitual” als sopars de la família Bettencourt quan era alcalde de Neuilly, el ric suburbi adossat a París que va governar fins al 2002. “A més, també rebia la part que li pertocava”, ha apuntat l'excomptable.
“Violència i odi”
Mentre la polèmica s'inflamava, el ministre Woerth va reaparèixer ahir al vespre per televisió per negar una vegada més que les acusacions tinguin fonament i descartar que s'estigui plantejant presentar la dimissió. “Mai no he rebut, i us ho dic mirant-vos als ulls, diners d'aquesta manera. Estic escandalitzat i l'acusació és insuportable”, va sostenir, tot afirmant que “la violència i l'odi” demostrat pels seus inquisidors li feien “fàstic”. Hores abans, Woerth havia dit en una reunió a porta tancada amb els diputats conservadors que intenta “mantenir la calma”, tot i que li vindria de gust “estrangular certes persones”.
Un obscur afer que agreuja la crisi de confiança en les institucions
A.V
Cap prova demostra per ara la culpabilitat del president Sarkozy ni del seu ministre de Treball, Éric Woerth. Però l'acumulació de revelacions sembla posar al descobert, si més no, els vincles existents entre la dreta francesa i les grans fortunes del país, que han aconseguit agreujar la crisi de confiança en les institucions.
Tots corruptes
Segons un sondeig publicat dilluns pel diari Libération, un 64% dels francesos asseguren que tots els polítics són “corruptes”. Un altre, publicat ahir, demostra que el 69% dels ciutadans demanen practicar canvis al govern “amb urgència”. En un primer moment, Sarkozy va assegurar que no faria cap canvi fins a l'octubre, un cop passada la conflictiva reforma de les pensions. Però l'amenaça d'una gran crisi política a França l'estaria fent canviar d'opinió.
Resposta ràpida
Sembla que el president de la República pot anunciar una remodelació de l'executiu abans de les vacances, alhora que reflexiona sobre una intervenció televisada a mitjans de juliol per calmar els ànims.
S'obre el debat de la llei del burca
Els diputats francesos van començar ahir a discutir la llei que prohibeix el vel islàmic integral –el burca o el niqab– al carrer, en un clima gens apassionant després que l'esquerra decidís no fer oposició, malgrat les reserves dels juristes i el malestar dels musulmans. El projecte de llei, que no parla d'una prohibició específica sinó de “dissimular la cara en un espai públic”, es debatrà durant dos o tres dies i es votarà el 13 de juliol. Al setembre, haurà de rebre l'aprovació del Senat. El text preveu multes per a les dones que es tapin la cara i fins i tot presó per als qui les obliguin a fer-ho, però no es requeriran fins a la primavera del 2011, després de sis mesos de pedagogia. Els juristes, però, pensen que la llei s'exposa a una censura del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
