Política

SALVADOR ILLA

CAP DE LLISTA DEL PSC

“Hi haurà resposta clara a favor del canvi el 14-F”

PACTES “No podem investir un govern d’ERC que marqui el rumb de la independència” PRESOS “No he dit que fos contrari a l’indult, sinó que no em pronunciaré fins que es tramiti”

No em preocupa que es vegi el PSC com l’únic que volia el 14-F. És un fracàs independentista
Tarradellas alertava d’on podia acabar Catalunya amb el victimisme i el nacionalisme
Convé començar pels 44 punts que van suscitar anteriors presidents de la Generalitat
Ara convé combatre la pandèmia i recuperar l’economia més que canvis federals
En finançament no vull privilegis per a Catalunya però vull el que li correspon i hi ha molt recorregut

Entre­vis­tem Illa aca­bat el míting de diu­menge a Girona. A la tarda no té actes però pre­pa­rarà amb l’equip l’esprint final.

Iceta diu que, encara que no gua­nyi ara, vostè és un bon can­di­dat de futur. La seva elecció està pen­sada en aquesta clau?
No. Dit amb tota la modèstia, estic con­vençut que el 14-F tindré una majo­ria àmplia de gent que em donarà suport i que gua­nyaré aques­tes elec­ci­ons. Si no és així, cosa que crec que no pas­sarà, evi­dent­ment que jo no me n’aniré. He tor­nat aquí per que­dar-m’hi i, per tant, seguiré tre­ba­llant en la línia de les parau­les del Miquel. Però, tal com estic veient que s’estan desen­vo­lu­pant aquests dies de cam­pa­nya, em rea­firmo en el fet que hi ha moltíssima gent a Cata­lu­nya que vol que no hi hagi retrets, que vol que no mirem enrere, que no ens pre­gun­tem què hem fet aquests 10 anys, sinó que vol sim­ple­ment girar full i obrir un temps nou. Crec que és una majo­ria bas­tant impa­ra­ble. El que he dema­nat aquests dar­rers dies és que con­cen­trin el vot en la meva can­di­da­tura perquè és l’única que pot fer pos­si­ble aquest canvi que jo penso que la majo­ria de cata­lans i cata­la­nes dema­nen.
Quan Iceta el va pro­po­sar el 2016 de secre­tari d’orga­nit­zació, ja hi havia una volun­tat de relleu?
No, no. La gent es pensa a vega­des que les coses estan molt pre­dis­se­nya­des, i no ho estan. Ni tan sols la meva can­di­da­tura està dis­se­nyada o pen­sada d’antuvi. El Miquel va bus­car la per­sona que fes la tasca de secre­tari d’orga­nit­zació, m’ho va ofe­rir i les coses podien anar bé o podien anar menys bé. Van anar bé i s’han anat suc­ceint dife­rents esde­ve­ni­ments i epi­so­dis que ens han por­tat fins aquí. El PSC és una orga­nit­zació àmplia, afor­tu­na­da­ment amb molta gent de vàlua, i, en cada moment, es tracta de dema­nar que facin el pas aque­lles per­so­nes que els com­panys i les com­pa­nyes cre­uen que estan en millors con­di­ci­ons d’asso­lir un deter­mi­nat repte polític. És el que ha pas­sat ara. M’ho van dema­nar a mi. Es tracta de tenir un con­junt de gent pre­pa­rada –nosal­tres tenim la sort de tenir molt plan­ter en el món muni­ci­pal com a escola d’apre­nen­tatge polític molt impor­tant– i, bé, les coses han anat com han anat. Però no hi havia res pre­fi­gu­rat ni pre­dis­se­nyat.
La seva elecció en subs­ti­tució d’Iceta tanca defi­ni­ti­va­ment la porta a Núria Par­lon? Iceta la va gua­nyar en primàries però per un marge no gaire ample.
No se sap mai, això. El PSC sem­pre ha sigut un par­tit molt inte­gra­dor i molt inclu­siu. A les primàries van concórrer dues per­so­nes i la militància va triar Miquel Iceta i ell molt encer­ta­da­ment va fer una exe­cu­tiva d’inte­gració. Estem par­lant del congrés del 2016. Després n’hem tin­gut un el 2019 en què s’ha con­fir­mat això. Per tant és un par­tit cohe­si­o­nat, unit, molt cen­trat a pre­pa­rar, a apor­tar el millor de nosal­tres matei­xos perquè Cata­lu­nya superi aquests 10 anys per­duts. Des de tots els àmbits de l’admi­nis­tració: des dels ajun­ta­ments, des de les dipu­ta­ci­ons, des del govern de la Gene­ra­li­tat i des del govern d’Espa­nya amb Iceta com a minis­tre de Política Ter­ri­to­rial i Funció Pública.
Però se suposa que se’l tria com a can­di­dat per a un període rela­ti­va­ment llarg.
Ens agrada tenir un punt d’esta­bi­li­tat però, això, ho ani­rem defi­nint en cada moment amb els com­panys i les com­pa­nyes. Jo no puc anti­ci­par res en aquest sen­tit. Ara estem cen­trats en aques­tes elec­ci­ons, que Cata­lu­nya giri full i obri un temps polític nou. Que entri aire nou en la política cata­lana, el Par­la­ment i el govern de la Gene­ra­li­tat. Un objec­tiu que, per cert, tenim molt, molt a tocar.
Vostè es pot tro­bar que gua­nyi les elec­ci­ons però que no tin­gui una majo­ria per gover­nar.
Pot pas­sar però jo he dit que, si gua­nyo, em pre­sen­taré a la inves­ti­dura, i crec que podré con­for­mar una majo­ria de govern. Cada dia que passa em rati­fico en aquesta idea que són molts i de pro­cedència molt dife­rent els cata­lans que volen obrir un temps nou, girar full. Que diuen que ja s’ha aca­bat, que ja n’hi ha prou, de 10 anys de divi­si­ons, de con­fron­tació, de dis­pu­tes sense cap guany con­cret en la vida quo­ti­di­ana. Crec que això serà més ampli del que anti­ci­pen alguns son­de­jos elec­to­rals. I en tot cas he pre­sen­tat una fórmula que és la que està fun­ci­o­nant també a Madrid, que és un govern de progrés i de canvi. Crec que esta­ria en con­di­ci­ons de bus­car els suports par­la­men­ta­ris que fes­sin falta en funció de l’aritmètica que resulti al Par­la­ment després de les elec­ci­ons del 14-F.
Cap enquesta pre­veu un govern del PSC i En Comú Podem amb un suport majo­ri­tari.
No, però jo crec que hi haurà sor­pre­ses. Crec que hi haurà una res­posta clara, una mani­fes­tació clara dels cata­lans i les cata­la­nes a favor del canvi. I a favor de girar full el 14-F. Segons això arti­cu­laré un govern, un govern de progrés, de canvi. Jo vaig pre­sen­tar la fórmula amb els comuns i bus­caré els suports par­la­men­ta­ris que siguin neces­sa­ris per a la inves­ti­dura.
Suports que han d’incloure o bé Ciu­ta­dans o bé ERC. Però aquest sem­bla impos­si­ble.
Ja els veu­rem. Ja els veu­rem. No vull anti­ci­par res aquí. Ara del que es tracta, si es vol can­viar, és de con­cen­trar el vot en la meva can­di­da­tura.
Però l’opció del PSC i els comuns és de les mino­ritàries, repe­teixo.
Sí, però com ho és a Madrid. I no obs­tant això des del govern de Madrid s’ha res­post a la pandèmia més impor­tant en 100 anys, s’ha apro­vat el pres­su­post, s’han apro­vat més drets per als ciu­ta­dans, com ara la llei per una mort digna, i s’ha tre­ba­llat moltíssim en favor d’una eco­no­mia més res­pec­tu­osa amb el medi ambi­ent. Fins ara els ciu­ta­dans deci­dei­xen dis­tri­buir els vots entre dife­rents can­di­da­tu­res i els polítics hem de saber arti­cu­lar governs que puguin anar tre­ba­llant i tenint una acti­tud molt dia­lo­gant per tro­bar en cada punt con­cret els suports neces­sa­ris. El que no pot fer el govern és tren­car la coherència i ori­en­tació.
ERC ha estat clau per garan­tir gover­na­bi­li­tat i pres­su­post a Bar­ce­lona però, sobre­tot, a l’Estat. Compta amb ERC per inves­tir-lo a vostè i vostè està dis­po­sat a inves­tir Ara­gonès?
No, no. Ja ho he dit. Aquí hi ha una incom­pa­ti­bi­li­tat. Jo em puc posar d’acord amb par­tits que tenen una deter­mi­nada ori­en­tació social però, quan es tracta de fixar el rumb de la política de Cata­lu­nya, hi ha una incom­pa­ti­bi­li­tat des del moment en què jo defenso un pro­jecte de retro­ba­ment i ells defen­sen man­te­nir la inde­pendència com a horitzó polític. En això no hi ha pos­si­bi­li­tat de coo­pe­ració. Som incom­pa­ti­bles.
Però esta­rien dis­po­sats, no a gover­nar, sinó a faci­li­tar la inves­ti­dura d’ERC?
Això tam­poc. Perquè, al final, estàs faci­li­tant la inves­ti­dura d’un govern. Men­tre hi hagi aquest objec­tiu de la inde­pendència no ho veig pos­si­ble.
M’està dient que ERC no rebrà cap gest del PSC després d’haver faci­li­tat la inves­ti­dura de Sánchez i el pres­su­post de l’Estat?
El pres­su­post perquè és bo per a Cata­lu­nya. O es tracta de no votar coses que són bones per a Cata­lu­nya? El que no podem fer és, insis­teixo, donar suport a un govern a Cata­lu­nya que mar­qui el rumb de la inde­pendència. Jo marco el rumb del retro­ba­ment, de girar full a 10 anys que ens han por­tat decadència, mal govern i no ens han por­tat res de bo.
És obli­gat pre­gun­tar-li si era impres­cin­di­ble fer les elec­ci­ons en aquest moment de pandèmia.
Les elec­ci­ons són un fracàs dels inde­pen­den­tis­tes. Un més. Va ser el senyor Torra qui va dir que se sen­tia desau­to­rit­zat pel govern el gener de l’any pas­sat. Són ells que van ser incapaços de plan­te­jar un subs­ti­tut del senyor Torra. Les elec­ci­ons són un acte rati­fi­cat pel Par­la­ment d’acord al nos­tre Esta­tut. Votar és un dret fona­men­tal. Si hem d’anar a tre­ba­llar, si por­tem els nens a l’escola, si fem acti­vi­tats d’altres tipus, en les con­di­ci­ons ade­qua­des podem votar com s’ha fet a Por­tu­gal, com es farà pròxima­ment a Holanda i com el govern de la Gene­ra­li­tat ha de garan­tir. Veiem que, tot i estar en una situ­ació pre­o­cu­pant, les dades epi­de­miològiques estan millo­rant a poc a poc. Jo vull llançar un mis­satge que votar és segur si es com­plei­xen les reco­ma­na­ci­ons de les auto­ri­tats sanitàries.
No li pre­o­cupa que el PSC sigui vist com l’únic que no les ha vol­gut ajor­nar?
A mi em pre­o­cupa que els inde­pen­den­tis­tes hagin fra­cas­sat a l’hora d’ofe­rir un subs­ti­tut del senyor Torra i hagin jugat amb un dret fona­men­tal com és el dret de vot.
En algun mitjà s’ha publi­cat que vostè és con­trari a l’indult.
No. No ho he dit mai, això. Jo el que he dit és que soc sem­pre par­ti­dari de l’estat de dret. Per cert, si l’haguéssim res­pec­tat, no hauríem arri­bat on hem arri­bat i ens hauríem estal­viat molts mal­de­caps. L’estat de dret garan­teix que ningú tin­gui pri­vi­le­gis però tam­poc per­ju­di­cis. Garan­teix que, si l’indult se sol·licita per a alguna per­sona, hi ha obli­gació de tra­mi­tar-lo i esti­pula un tràmit molt garan­tista en què dife­rents orga­nis­mes han d’anar infor­mant. Jo el que he dit és que no em pro­nun­ciaré fins que no acabi aquest tràmit. Estic a favor que es tra­miti l’indult perquè així ho esti­pula l’estat de dret. No em tocarà a mi perquè no for­maré part del Con­sell de Minis­tres però donaré la meva opinió. També he dit que estic sem­pre a favor de l’estat de dret i la justícia i en con­tra de la ven­jança.
També creu com Iceta que qua­tre anys de presó són molts?
Crec el que esti­pula l’estat de dret. També estic a favor del com­promís que va assu­mir el pre­si­dent del govern de revi­sar alguns delic­tes que s’ano­me­nen d’excepció i posar-los en con­cor­dança amb la legis­lació d’altres països euro­peus.
Com­par­teix la lec­tura que el delicte de sedició ha que­dat des­fa­sat?
Estic a favor que es revisi i s’actu­a­litzi. Això és un com­promís del pre­si­dent del govern que subs­cric.
Com a exmem­bre, el govern espa­nyol veu amb bons ulls l’indult?
Ni amb bons ni amb mals ulls. El que es fa és apli­car el que està pres­crit en el nos­tre estat de dret. I, fins que no acabi la tra­mi­tació i no hi hagi tots els ele­ments, no es prendrà aquesta decisió. És el que es fa regu­lar­ment amb tants i tants casos. No es fa aquesta vegada només. No diré que sigui habi­tual però hi ha més casos de petició d’indults.
Vostè és tar­ra­de­llista. L’excon­se­ller Bri­call des­taca de Tar­ra­de­llas que volia una relació bila­te­ral entre la Gene­ra­li­tat i l’Estat. La bila­te­ra­li­tat s’ha per­dut?
No. Hi ha una comissió bila­te­ral govern-Estat. Tar­ra­de­llas apos­tava per això però també per la uni­tat dels cata­lans i per la lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. A mi de Tar­ra­de­llas em que­den dues coses. La frase tan per­ti­nent que Cata­lu­nya és prou gran perquè hi capi­guem tots i massa petita perquè sobri ningú. I també la famosa carta que va fer al direc­tor de La Van­guar­dia quan va dei­xar de ser pre­si­dent als anys vui­tanta, on aler­tava d’on podia aca­bar Cata­lu­nya si el virus del vic­ti­misme i el naci­o­na­lisme desen­fre­nat domi­na­ven l’escena política cata­lana. I em temo que els fets li han aca­bat donant la raó lamen­ta­ble­ment. Per això és tan neces­sari girar full i fer un canvi.
Més enllà del diàleg com­promès, quina és la pri­o­ri­tat en la relació Gene­ra­li­tat-Estat?
Els 44 punts de l’agenda de retro­ba­ment. Van ser sus­ci­tats per ante­ri­ors res­pon­sa­bles de la Gene­ra­li­tat i abas­ten una agenda molt àmplia des de polítiques soci­als fins a infra­es­truc­tu­res i finançament. És una bona agenda de tre­ball. Convé començar per aquí.
Con­fia en un salt fede­ral del PSOE?
Té escrits des de fa molt temps docu­ments relle­vants com ara la Decla­ració de Gra­nada i la de Bar­ce­lona. De totes mane­res, convé tocar de peus a terra. Estem vivint un moment molt com­plex. Ara les pri­o­ri­tats són com­ba­tre la pandèmia, reac­ti­var l’eco­no­mia i garan­tir que ningú quedi enrere. Com a minis­tre de Sani­tat he après que s’ha de coo­pe­rar i tre­ba­llar amb coor­di­nació i uni­tat, no només a Espa­nya sinó a tot Europa. La natu­ra­lesa com­posta de l’Estat espa­nyol, l’esquema de gover­nança amb la sani­tat pública trans­fe­rida a les auto­no­mies ha anat prou bé. Més que plan­te­jar-me en aquest moment desen­vo­lu­pa­ments fede­rals, ara convé cen­trar molt les ener­gies en aques­tes pri­o­ri­tats. En això de garan­tir que ningú quedi enrere he vol­gut fer un gest d’empa­tia anun­ci­ant que rebai­xaré el salari del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat –el que em toca a mi– i el posaré al nivell del pre­si­dent de comu­ni­tat que cobra més, el lehen­dakari. Ara estem cobrant gai­rebé el doble que el pre­si­dent espa­nyol i més que els d’Itàlia, Por­tu­gal i el Regne Unit. Jo ja sé que això no fa qua­drar els números, que neces­si­tem molts més ingres­sos, però és un gest.
Pel que fa a l’aug­ment de recur­sos, la pri­o­ri­tat és el finançament?
Són tres. És un model que acu­mula set anys de retard per revi­sar-lo. S’ha d’anar a les reu­ni­ons amb plan­te­ja­ments clars. No vull pri­vi­le­gis per a Cata­lu­nya però vull el que li cor­res­pon. Amb dades objec­ti­ves, aquí tenim molt recor­re­gut. També s’ha de posar fi al dúmping fis­cal que fan algu­nes comu­ni­tats que és per­ju­di­cial. En segon capítol, s’ha de ges­ti­o­nar millor i jo també crec que s’ha de fer una política fis­cal més agres­siva. Ja no hi ha les regles que hi havia i Europa està fent un esforç de polítiques expan­si­ves. Ja arri­barà el moment d’aquí a uns anys de tor­nar a qua­drar el dèficit. Cata­lu­nya ha de tor­nar a ser líder econòmic d’Espa­nya. En PIB per càpita Madrid ens va pas­sar per damunt fa tres anys. Faci­li­tar les coses a les empre­ses.
Si l’inde­pen­den­tisme manté el seu suport social, al final s’haurà de resol­dre amb un referèndum?
Jo no vull renun­ciar a cap mei­tat de Cata­lu­nya ni crec que la solució sigui la impo­sició d’una mei­tat sobre l’altra. Vull superar això i bus­car un punt de con­sens. Els plan­te­ja­ments divi­sius, que han estat molt en voga els dar­rers 10 anys –també els hem vist als Estats Units–, de bus­car la con­fron­tació per afer­mar un espai polític, no són mai la solució. Hi sor­tim tots per­dent. Però veig molta como­di­tat en els rivals en man­te­nir això. Uns perquè en viuen i d’altres perquè se sen­ten molt còmodes com­ba­tent-ho. Men­tres­tant aquí anem enrere. Ens passa per davant l’Agència Euro­pea del Medi­ca­ment i se’n va de Bar­ce­lona perquè no ens acla­rim. Ara hi ha 140.000 mili­ons per a tot Espa­nya. Si anem badant ens pas­sarà tot pel davant.

Inesperat ministre i candidat

Com “un home de consens que no perd la calma” l’ha definit l’escriptora i candidata de la llista socialista, Gemma Lienas. “Ens ha fet sentir orgullosos en temps difícils”, va afirmar Iceta del pas d’Illa pel Ministeri de Sanitat el dia que el va presentar com a candidat i li va agrair haver mostrat que la “desqualificació, la bronca i l’enfrontament no porten enlloc”. No haver entrat en polèmica amb els rivals enfangant encara més la greu crisi de la pandèmia ha estat, segurament, el seu millor encert. Una aposta comunicativa que li ha permès sortir ben parat de la gestió d’una pandèmia gravíssima. Li ha permès superar el dèficit de no tenir coneixements sanitaris i defugir el debat sobre mesures i resultats concrets. El to conciliador li ha servit tot i el desbordament de la pandèmia perquè no els ha anat gaire millor, a molts països europeus. Fins al punt que s’ha mossegat la llengua quan el govern de Madrid ha contradit sistemàticament la política acordada de restriccions. Com a ministre de Sanitat, ell també va relativitzar la tardor del 2019 la gravetat del que estava a punt de passar. Però, de fet, tret d’alguns epidemiòlegs i de multinacionals com ara el Mobile World Congress, ho ignorava tothom. A Illa, se li havia encarregat un Ministeri amb les competències traspassades a les autonomies perquè es dediqués a fer política de despatx, a refer ponts amb el govern català i amb ERC per garantir la governabilitat de Sánchez a Madrid. Rigorós, cartesià, seriós, polític de raça, tarradellista són alguns dels qualificatius que se li han dedicat per definir-lo. Nascut el 1966 a la Roca del Vallès, es va llicenciar en filosofia per la UB i el 1987 va entrar de regidor a l’Ajuntament del seu municipi i el 1995 va ser investit alcalde en substitució del difunt Romà Planas, qui va ser secretari particular del president Josep Tarradellas a l’exili i director general d’Administració Pública en el seu govern provisional. Apartat de l’alcaldia per una moció de censura a final de mandat, el 1999 Illa va tornar d’alcalde amb majoria absoluta. Del 2005 al 2009 va ser director general d’Infraestructures del Departament de Justícia amb el tripartit del PSC, ERC i ICV. Responsable econòmic i coordinador del grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona des del 2010 i encara desconegut per la majoria, Iceta el va fer el 2016 secretari d’organització del PSC. Amb ell va situar el partit contra el referèndum i la DUI i a favor del 155. La simbiosi amb el PSOE el va portar primer al govern espanyol i ara a intercanviar papers amb Iceta.

10 coses que no sabies...

Regidor amb projecció. Es va estrenar el 1987 amb 21 anys, però va ser el 1995 quan Romà Planas el va triar de número dos perquè fos el futur alcalde.

Cara. El centre La Roca Village és la cara d’èxit i més coneguda de la seva gestió d’alcalde durant 10 anys.

Creu. Una urbanització que es va aprovar amb el vot del regidor d’Urbanisme, el pare del qual es va saber que tenia terrenys a la zona. El TSJC va acabar anul·lant el projecte.

Presons. El 2005 va entrar al govern per encarregar-se de les infraestructures de Justícia en l’època en què es construïen Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric.

Empresa. El 2009 feia de director general de la productora Cromosoma, la de ‘Les tres bessones’, però el 2010 el van cridar a l’Ajuntament de Barcelona per dirigir l’àrea econòmica i després va ser coordinador del grup socialista i cap de gabinet de Collboni.

Filosofia i economia. Llicenciat en filosofia per la UB i màster en direcció d’empreses per l’IESE, Illa ha fet de professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Cristià. Estudiant dels escolapis, és cristià. Un grup de cristians –la majoria socialistes– li acaben de donar suport, entre els quals Josep Maria Carbonell, degà de la facultat on Illa ha estat professor.

Córrer i cuidar l’hort. Córrer és el seu esport habitual i ajuda a l’hort del seu pare. Abans en va tenir un de propi.

La processó va per dins. Home tranquil, en els actes se li ha vist un recurs: descarrega la tensió remenant contínuament els dits, sovint amb un clip.

Artífex de pactes. Potser el més important l’endemà del 14-F és que ha estat al darrere dels pactes d’investidura a l’Ajuntament, la Diputació i l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia