El nostre municipalisme té el valor de la gestió reconeguda; té molt pes a la demarcació
D’aquests tres anys n’hem de prendre lliçons: què ha anat bé o malament per a la independència
Va guanyar les primàries per tornar a encapçalar la candidatura de Junts per Girona. Fa tres anys ja va liderar la llista a la demarcació el 21-D i reivindica la feina feta com a diputada.
El 14-F és un nou 1 d’Octubre?
Penso que el 14-F és una altra jornada electoral en la qual l’independentisme ha de demostrar a les urnes que tenim la majoria. L’1-O és l’1-O, no seria just comparar-ho, però sí que és veritat que si el 14 de febrer l’independentisme passa a ser el 50% dels vots, crec que és un bon motiu per començar a prendre decisions polítiques.
Les decisions que no s’han pres en aquests tres anys?
En aquestes eleccions, l’independentisme planteja diferents estratègies. En funció de quina estratègia guanyi, crec que s’haurà de buscar una estratègia unitària reconeixent la diversitat i que tenim un objectiu comú. D’aquests tres anys n’hem de prendre lliçons, de quines estratègies poden haver anat més bé o més malament per a la independència..
El 21-D, el triomf de Junts a Girona amb 7 dels 17 diputats va estar marcada per l’efecte Puigdemont. El suport es manté, hi ha desencís a les files?
Crec que el país ha demostrat en moltíssimes eleccions, ja siguin les europees o el 21-D, aquest lideratge del president a l’exili. I en aquestes eleccions també hi ha aquest missatge a escala internacional. Si la llista de Junts per Catalunya, amb el president al capdavant i la Laura Borràs com a candidata a la Generalitat, té un bon resultat també és un missatge a escala internacional, on hi continua havent l’interlocutor de l’independentisme per resoldre el conflicte polític. Per tant, jo confio en les comarques gironines i perquè crec que Puigdemont ha fet feina al Parlament Europeu i a escala internacional, més el compromís que continua tenint amb els catalans i amb les polítiques d’aquí. Penso que tindrà el suport, i és just que el tingui perquè seria molt coherent amb la seva trajectòria política i l’actitud que ha tingut al llarg d’aquests tres anys de lluita.
Un empat de diputats amb Esquerra seria una derrota?
Si l’independentisme guanya les eleccions no és cap derrota, és una victòria del procés. El que sí que significarà és la posició de la ciutadania, que lliurement haurà decidit sobre les diferents estratègies que presentem i que en aquests tres anys s’han vist. Nosaltres som de respectar els resultats electorals. Molt respecte en això.
Quines necessitats ha detectat que l’han sorprès?
En tots aquests mesos de confinament he estat en contacte amb el territori i amb moltíssima gent. Hi ha problemes de liquiditat, de moltes empreses que ja no poden estirar gaire més aquesta situació. Cal reconèixer la diversitat del territori, i sobretot la insuficiència del govern espanyol d’aprovar moratòries dels impostos, de les quotes de la Seguretat Social o dels ICO. Seria molt mala diputada, però, si abans de la campanya no tingués una radiografia prou completa de les necessitats de les comarques gironines.
El 14-F també serà un test per als partits de l’espai postconvergent. Temen un transvasament de vots al PDeCAT i al PNC?
Cadascú du en el programa electoral quin model vol. Nosaltres tenim molt clar que s’han d’exigir i defensar els interessos del país, amb rigorositat, sobretot també a Madrid. El país ho demana, i perquè la crisi econòmica i social és important.
Apel·la a la força del municipalisme. Hi ha diferències en el municipalisme de Junts, republicans o socialistes?
El nostre municipalisme té el valor de la gestió molt reconegut i sobretot a les comarques gironines té molt pes. En la gestió de la pandèmia s’ha vist la importància del municipalisme. Junts ofereix aquesta diversitat de gent que ve del món municipal i gent que no i és reflex del país. Penso que conformem un molt bon equip per reactivar el país econòmic i socialment però també per avançar cap a la independència.
Primer cal reconstruir el país i després fer la República?
S’ha de fer en paral·lel. No és incompatible, al contrari. Amb la Covid-19 s’ha evidenciat més que mai quins són els límits d’aquest estat d’autonomies, d’aquesta autonomia intervinguda, amb la pèrdua de competències. S’ha de fer en paral·lel, reactivar el país; serem molt exigents a Madrid, perquè els incompliments i el fum són molt propis d’allà, i alhora avançar en la independència.
Prové de la universitat. El potencial de la indústria del coneixement, s’ha menystingut fins ara?
En el debat de política general del 2018 vaig dir que les polítiques digitals i de coneixement i recerca eren també polítiques socials. Parlem de centres de recerca, d’universitats, I+D a les empreses... També incloc el valor dels oficis, l’FP també és coneixement. La recerca, la innovació, genera efectes multiplicadors. És un sistema de país. És un compromís personal meu que reivindico.
Quins són els cinc projectes que s’han de fer sí o sí?
S’ha de continuar estenent la fibra òptica a totes les comarques gironines; s’ha arribat a la capital comarcal, i s’ha d’acabar de connectar. La C-32 és important per dinamitzar la Selva Marítima i tot el seu sector turístic. Executar la variant d’Olot. Avançar en el campus de salut del Trueta. I acabar les inversions en la connexió el Far-Villamalla.Hem presentat un decàleg de les comarques perquè l’elector sàpiga quines són les nostres prioritats. Però aquestes cinc combinen salut, infraestructura digital, infraestructura de territori. Un dels meus guanys com a diputada és la fibra òptica que vaig negociar amb els comuns perquè ERC no hi creia. I n’estic molt orgullosa. Era un compromís ferm del conseller Puigneró. Des del 2018 hi he batallat perquè m’ho creia.