Rècord del sobiranisme
ERC, Junts i la CUP sumen un màxim històric de 74 escons i l’independentisme supera per primer cop el 50% dels vots
Illa és el més votat però té difícil fer govern
Vox entra però Cs s’enfonsa i perd 30 diputats
Els qui donaven per mort l’independentisme i el procés han errat la predicció. El sobiranisme és, des d’ahir a la nit, més fort encara al Parlament de Catalunya, amb un rècord de diputats. Si fins ara el màxim eren els 72 escons del 2015 –62 de Junts pel Sí i 10 de la CUP–, l’escrutini d’anit reforça el rècord i situa el sobiranisme amb 74 diputats, dos més que el 2017. D’aquesta manera, la majoria a la cambra catalana, que se situa en 68, està assegurada. També en percentatge de vot les xifres van a l’alça per als partidaris de la independència. Per primer cop sobrepassa el 50%, fins a un 51,6% si se sumen els suports d’ERC, Junts, la CUP, el PDeCAT, Primàries, FNC i MCR –tot i que els darrers quatre partits ni obtenen representació–. Les forces independentistes s’imposen a les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida, però en canvi a la de Barcelona el PSC recupera el vot que va perdre en la darrera contesa electoral catalana en favor de Ciutadans.
Durant tota la nit el PSC i ERC van estar frec a frec per proclamar-se guanyadors de les eleccions i la balança va acabar decantant-se de la banda dels socialistes. El PSC va viure un nit triomfal i va recuperar el pes que històricament havia tingut dins l’hemicicle, imposant-se a Barcelona però també a Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. La victòria va més enllà i recuperen també ciutats on feia temps que no guanyaven, com Mataró, on feia 18 anys que no vencien. Així, els 17 diputats de Miquel Iceta gairebé es doblen fins a arribar a 33. El PSC guanya per primer cop en vots però també en escons i torna a ser el més votat, cosa que no passava des de l’època de Pasqual Maragall. L’anomenat efecte Illa ha funcionat com es preveia, però el presidenciable socialista ho té molt complicat per formar govern. Salvador Illa en campanya va anunciar que presentaria candidatura si era guanyador en vots o escons, però les possibilitats de fer un pacte que sumi és difícil. Si ho intentés amb els constitucionalistes no sumarien majoria, i ell mateix va assegurar que no pactarà amb ERC, que és amb qui sortirien els números. Però una cosa són els escons i una altra molt diferent la suma política, i els republicans ja van vetar en campanya els socialistes.
El bloc independentista
Qui també millora els resultats respecte dels anteriors comicis és ERC, que guanya un escó i empata a 33 amb el PSC. Pere Aragonès supera els resultats d’Oriol Junqueras, però s’ha de conformar amb la segona posició en obtenir uns 45.000 vots menys que el PSC. No obstant això, també fa el seu millor resultat fins ara en unes eleccions catalanes, però ERC acabava de guanyar les darreres eleccions generals i les municipals. Aragonès va proclamar ahir la seva voluntat de presentar candidatura a la investidura.
Pel que fa a Junts, la formació perd posicions a la cambra catalana. Laura Borràs veu com la llista d’Aragonès els supera i obtenen un escó menys (es queden amb 32). Aquesta no és una circumstància anecdòtica, ja que, amb l’anterior pacte de govern, la presidència corresponia a Junts pel fet de tenir més diputats que ERC, mentre que ara les tornes s’han girat. Tot i això, Junts ahir manifestava ja clarament la voluntat de reeditar l’acord de govern a la Generalitat. Perquè sigui possible caldria que la CUP s’avingués, com a mínim, a facilitar la investidura. Els cupaires, doncs, tornen a tenir la clau de la governabilitat a la cambra, encara que amb més força que el 2017. La candidatura presidida per Dolors Sabater recupera el terreny perdut i fa un resultat similar al del 2015, plantant-se amb 9 representants. A més, els anticapitalistes aconsegueixen una fita històrica per a ells, obtenint representació a les quatre demarcacions catalanes, un fet que no s’havia produït mai fins ara. Del bloc independentista amb possibilitats d’obtenir representants queda fora el PDeCAT, després de la seva escissió de Junts.
La dreta s’enfonsa
Com apuntaven les enquestes, els ultradretans de Vox entren al Parlament, i ho fan per la porta gran. La candidatura d’Ignacio Garriga passa de no tenir representació a aconseguir onze diputats, però ho fan a costa del bloc de la dreta espanyolista, que es dona una bona patacada. Si el 2017 la suma de Ciutadans i el PP suposaven 40 diputats a l’hemicicle, ara es queden amb la meitat: només 20. La gran derrotada de la nit és Ciutadans. Amb Inés Arrimadas de cap de llista aconseguien fa poc més de dos anys ser els guanyadors de les eleccions. Ara passen de la primera posició a la penúltima i la pèrdua de 30 diputats, obtenint-ne només 6. Ciutadans perd l’espai que havia guanyat als socialistes i veu com els vots que li havien furtat sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona tornen al lloc original. Un desgavell que es tractarà al comitè executiu que Arrimadas ha convocat per avui a Madrid. Tot i la desfeta sense pal·liatius, Carlos Carrizosa no va donar senyals ahir de voler plegar.
Tampoc els ha anat bé als de Pablo Casado. Si el 2017 obtenien un minso resultat amb tan sols 4 diputats, el resultat encara s’empitjora més amb Alejandro Fernández i en perden un altre. Un resultat també de rècord, però per la part baixa, i que situa el PP com una força marginal i en darrer lloc. Només engresca el 3,8% de vot i li marxa l’únic diputat que tenia a la demarcació de Girona.
El que no es mou ni un mil·límetre respecte als anteriors resultats és En Comú Podem, que amb Jéssica Albiach repeteix els vuit escons que ja tenia fins ara. La representant a Catalunya dels de Pablo Iglesias no es beneficia del pacte de govern a Madrid, cosa que sí que fan els socialistes. Ahir a la nit, però, Albiach mantenia la seva voluntat d’oferir un govern d’esquerres a socialistes i republicans.
