Política

Negociació “imminent”

ERC designa equip negociador i encetarà amb la CUP, que s’hi posa bé si es parla de “què i com fer-ho”, les converses per formar un govern “ampli”

JxCat accepta investir Aragonès, si bé la seva aposta és per un executiu “independentista”

Fil a l’agu­lla. Vint-i-qua­tre hores després de la nova i ina­pel·lable victòria inde­pen­den­tista a les urnes, ERC, a qui passa ara el volant del procés, no només va mos­trar ahir la intenció d’entau­lar con­ver­ses de manera “immi­nent” per bus­car un pacte que per­meti tra­duir en una inves­ti­dura i un govern sòlids l’ampli­ada majo­ria par­la­mentària, sinó que ja s’hi va posar. Després que el can­di­dat, Pere Ara­gonès, fes durant el dia els pri­mers con­tac­tes amb les caps de llista de Junts, la CUP i En Comú Podem, els repu­bli­cans van desig­nar en l’exe­cu­tiva telemàtica de la tarda un equip nego­ci­a­dor, que es com­ple­men­tarà amb diver­sos equips de tre­ball temàtics, for­mat per la secretària gene­ral adjunta, Marta Vilalta; el pre­si­dent del Con­sell Naci­o­nal, Josep Maria Jové; el vice­se­cre­tari de comu­ni­cació, Sergi Sabrià, i la número 2 per Bar­ce­lona, Laura Vilagrà. Ells seran els res­pon­sa­bles de les con­ver­ses, que es va deci­dir ence­tar amb la CUP, actor que ente­nen “indis­pen­sa­ble” i que ha sor­tit espe­ci­al­ment “reforçat” de la cita elec­to­ral. Les pri­me­res tro­ba­des, que es tan­ca­ran ja en els pro­pers dies, con­ti­nu­a­ran després amb Junts i els comuns.

Els repu­bli­cans insis­tei­xen d’entrada a con­for­mar una gran majo­ria sobi­ra­nista de 82 escons, tot i que s’ende­vina una tasca com­pli­cada pels vets encre­uats entre aquests dos últims. Els de Puig­de­mont, que han assu­mit l’inter­canvi de rols i ja han dei­xat clar que no tin­dran incon­ve­ni­ent a inves­tir Pere Ara­gonès, indi­ca­ven ahir que la seva fórmula passa per un exe­cu­tiu mera­ment “inde­pen­den­tista”, és a dir, sense els comuns, però obrint-hi la porta a la CUP. I és que, com va pas­sar el 2015 i el 2017, els cupai­res tor­nen a eri­gir-se en deci­sius. Ahir van mos­trar la seva pre­dis­po­sició a par­lar-ne, men­tre els comuns con­ti­nu­a­ven enro­cats a pro­po­sar un tri­par­tit que ERC va qua­li­fi­car un cop més d’“impos­si­ble”. Encara més: “Sal­va­dor Illa és l’Arri­ma­das del 2017”, valo­rava Vilalta sobre la can­di­da­tura a la inves­ti­dura que ha anun­ciat el soci­a­lista, amb nul·les pos­si­bi­li­tats de pros­pe­rar.

Després d’una pri­mera reunió al matí per ana­lit­zar els resul­tats, Vilalta avançava ja la volun­tat d’ini­ciar nego­ci­a­ci­ons imme­di­a­tes per con­fi­gu­rar un govern “el més ampli pos­si­ble” amb els par­tits amb qui els unei­xen els “grans con­sen­sos” de país. “No fem vetos entre sobi­ra­nis­tes, volem majo­ries àmplies, i si algú ho pot fer pos­si­ble és ERC; en aquesta direcció ini­ci­a­rem totes les nego­ci­a­ci­ons”, acla­ria.

A la tarda, els repu­bli­cans van aca­bar de con­fi­gu­rar “l’estratègia nego­ci­a­dora”, perquè sobre la taula s’hi posarà tot. No tan sols la inves­ti­dura d’Ara­gonès o el repar­ti­ment d’àrees a l’exe­cu­tiu i al Par­la­ment, sinó també un pro­grama de govern basat en els tres grans eixos mar­cats per ERC –amnis­tia, auto­de­ter­mi­nació i sor­tida pro­gres­sista de la crisi–, que segu­ra­ment haurà d’impli­car, en con­seqüència, un nou acord estratègic pel full de ruta, que va ser impos­si­ble en la legis­la­tura pas­sada. Els repu­bli­cans, a més, volen que impli­qui també, com van dir en cam­pa­nya, un pacte per apro­var com a mínim els pres­su­pos­tos del 2021. “La nego­ci­ació serà com­plexa, però ho volem lide­rar”, deia Vilalta.

Els repu­bli­cans volen demos­trar que van a totes des del prin­cipi per posar de nou en el pri­mer pla, també a escala inter­na­ci­o­nal, la neces­si­tat d’un referèndum per resol­dre el con­flicte polític amb l’Estat. Així ho rei­te­rava ahir al matí el mateix Ara­gonès a la BBC, on feia una crida a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees perquè “aju­din a resol­dre” el con­flicte. “Ara és el moment de tor­nar a la taula de nego­ci­ació”, hi afe­gia. El mis­satge que la repressió no atura l’inde­pen­den­tisme també volen que arribi “a tots els apa­rells de l’Estat”, començant per un govern espa­nyol a qui, això sí, Vilalta no negava que con­tinuïn donant suport al Congrés, sem­pre que això sigui “útil” per a la ciu­ta­da­nia. ERC creu que dels resul­tats de diu­menge surt “reforçada” l’aposta per la nego­ci­ació, per la qual cosa vol repren­dre la taula de diàleg tan bon punt hi hagi nou govern. Els repu­bli­cans, en aquest sen­tit, no han des­car­tat que desig­nin per for­mar-ne part el mateix pre­si­dent del par­tit, Oriol Jun­que­ras, en espera del que acabi pas­sant amb el seu ter­cer grau i els pos­si­bles per­mi­sos que rebi per sor­tir de la presó.

“Empat tècnic”

Per part de Junts, qui sor­tia a fer la valo­ració poste­lec­to­ral ahir era el secre­tari gene­ral, Jordi Sànchez, que enmig de la roda de premsa s’assa­ben­tava del recurs de la fis­ca­lia con­tra el ter­cer grau dels pre­sos. Moments abans, Sànchez asse­gu­rava: “El resul­tat ens obliga a tots a resol­dre les diferències”. Segons ell, Junts afronta les nego­ci­a­ci­ons des d’una posició de “gua­nya­dors”, cons­ci­ents, però, que qui ha de moure fitxa ara és Ara­gonès. “La distància d’un escó i 35.000 vots és d’empat tècnic”, reblava, això sí, Sànchez, per la qual cosa no con­si­dera que s’hagi d’impo­sar una estratègia per sobre d’una altra. Ara per ara, es man­te­nen “ama­tents” a la pro­posta que els faci arri­bar ERC per acon­se­guir mate­ri­a­lit­zar la victòria inde­pen­den­tista en el que per a Junts seria una bona fórmula: “Un govern fort amb una majo­ria par­la­mentària sòlida que per­meti avançar en l’exer­cici de l’auto­de­ter­mi­nació.” Per aquest motiu l’acord pri­o­ri­tari i únic és for­mar “un govern inde­pen­den­tista amb ERC i la CUP”, rei­te­rava, i “això només depèn de les tres for­ma­ci­ons”, hi afe­gia. Sànchez no va voler entrar en detalls de quin seria el con­tin­gut de la nego­ci­ació o dels temes que Junts posarà sobre la taula. “L’impor­tant ara és acor­dar el què i el com ho farem”, con­ti­nu­ava, i es mos­trava par­ti­dari de la pro­posta d’Ara­gonès en cam­pa­nya per tal que l’acord d’inves­ti­dura quedi sub­jecte a l’apro­vació del pres­su­post, a fi que l’acord sigui el més efec­tiu pos­si­ble. També es va mos­trar favo­ra­ble a la taula del diàleg pro­pi­ci­ada per ERC, sem­pre que impli­qui una relació bila­te­ral entre tots dos governs. Aquest cop, però, Junts no va par­lar de la figura del rela­tor que en ante­ri­ors nego­ci­a­ci­ons con­si­de­rava impres­cin­di­ble. De fet, “no hi ha línies ver­me­lles”, afir­mava Sànchez, per poder fer rea­li­tat l’acord amb ERC.

Tal com anun­ci­a­ven ahir els repu­bli­cans, Junts pri­o­ritza tan­car un acord de legis­la­tura que per­meti fer amb cer­tesa el recor­re­gut cap a la inde­pendència. Sànchez creu que “és pos­si­ble”, així que: “El pri­mer pas serà escol­tar les pro­pos­tes, i a par­tir d’aquí si ens posem d’acord en el què, ni el qui ni els quants seran un obs­ta­cle”, asse­gu­rava, men­tre ja avançava que les nego­ci­a­ci­ons es volen dur a terme amb dis­creció i prudència.

La CUP podria entrar-hi

Quant a la CUP, els anti­ca­pi­ta­lis­tes estan dis­po­sats a ava­lar un nou govern inde­pen­den­tista depe­nent de “què esti­gui dis­po­sat a fer” i sem­pre que reflec­teixi el resul­tat de les urnes, que segons la seva lec­tura han dema­nat “un pro­jecte més a l’esquerra” que l’assa­jat fins ara. La can­di­data, Dolors Saba­ter, des­ta­cava “l’avenç històric” de l’inde­pen­den­tisme diu­menge –en què la for­mació va pas­sar de 4 a 9 dipu­tats– i es va mos­trar oberta a “tots els esce­na­ris”, fins i tot a for­mar part del pro­per exe­cu­tiu: “Però hem de saber per fer què i com fer-ho”, pun­tu­a­lit­zava. La CUP defensa un pro­grama de govern basat en qua­tre eixos, tal com recor­dava Saba­ter: amnis­tia i fi de la repressió, auto­de­ter­mi­nació per mitjà d’un referèndum vin­cu­lant, un pla de xoc per a un res­cat social, i con­cre­tar un pla de tran­sició ecològica. “Si s’ave­nen a polítiques de res­cat econòmic i a posar per davant una nova eco­no­mia per a la gent i no les elits, aquí ens podríem enten­dre, evi­dent­ment”, cloïa.

LES FRASES

És el moment de la negociació i la UE hauria de mirar cap a Espanya i Catalunya per fomentar una solució democràtica
Pere Aragonès
candidat d’erc
Salvador Illa és l’Arrimadas del 2017. L’única persona capaç de generar majories i de liderar el país és Pere Aragonès
Marta Vilalta
portaveu d’erc
El mandat de les urnes és extraordinàriament clar: hem de sumar cap a la independència
Laura Borràs
candidata de junts
Només depèn de nosaltres formar una majoria sòlida en escons i un govern independentista que sigui fort
Jordi Sànchez
secretari general de junts
A la CUP estem oberts a tots els escenaris, però l’important i el que hem de saber és per fer què, i com fer-ho
Dolors Sabater
candidata de la cup

La constitució del Parlament, abans del 12 de març

La primera parada en el full de ruta és la constitució del nou Parlament. La data límit per a la sessió constitutiva és el 12 de març (20 dies hàbils posteriors a les eleccions). Un cop escollida la presidència del Parlament i la resta de membres de la mesa, la segona parada és la investidura del president de la Generalitat. Si s’esgoten els terminis, la investidura hauria de ser cap al 26 de març, tenint en compte que si el candidat no reunís prou suports, la investidura es podria sotmetre, dos dies després, a un segon debat. Si encara no hi hagués investidura, hi hauria de límit fins a final de maig per proposar nou candidat i evitar, així, noves eleccions.

Els dos blocs es desplomen en vots

L’enfonsament en més de 27 punts de la participació va fer que, en vots absoluts, tots els blocs es desplomessin respecte de les xifres històriques del 2017. De fet, en espera que els resultats s’oficialitzin i s’hi afegeixin els (pocs) vots de l’exterior, la suma de vot independentista va caure en més de 630.000 vots en conjunt respecte dels més de dos milions rebuts fa tres anys, mentre en l’unionisme la davallada encara seria més marcada, de més de 750.000. Els comuns, a mig camí, van perdre també més de 130.000 suports.

Dins l’independentisme, la caiguda es reparteix de forma similar entre els 332.000 vots que va perdre ERC i els 380.000 de JxCat, part dels quals alimentarien, això sí, els 77.000 que va rebre el PDeCAT, que tanmateix no li permetran entrar al Parlament. Tot i l’avenç en escons, la CUP també en perdria uns 6.000. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, admet que haurien volgut “més participació” i atribuïa l’alta abstenció a la imposició judicial de la data en plena pandèmia, mentre insistia a emfasitzar que l’independentisme superi el 51%.

ERC ha guanyat en ciutats com Lleida, Reus, Tortosa o la Seu d’Urgell, i és segona força en la majoria de municipis de les àrees metropolitanes, mentre que JxCat ha guanyat a Girona, Manresa, Vic o Sant Cugat. Això sí, en número de municipis on són primera força, Junts dobla el resultat dels republicans, 562 a 263.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.